El patrimoni industrial reviu amb una gran diversitat de projectes d’activació, que van dels laboratoris tecnològics a les pràctiques econòmiques més transformadores
Text: Jordi Boixader, economista
Foto de portada: Després de dècades de reivindicacions, el 2011 el moviment veïnal entra al recinte de Can Batlló i el recupera per al barri. Coòpolis és el fruit d’un procés col·lectiu per desenvolupar projectes a les naus sense ús. Foto: La Pera Comunicació.
Data: Juny de 2020
Any 1995. Berlín. El tecnoanarquisme dona els primers impulsos al que deu anys després es començarà a conèixer com a coworkings, espais físics de treball que són, sobretot, una comunitat. És clar que el poder de cotreballar no és nou, però avui assistim a una veritable explosió d’aquesta fórmula. Tant és així que es calcula que per al 2022 hi haurà, al món, 26.000 coworkings.
En l’auge d’aquest model hi conflueixen diversos aspectes. El més evident són els canvis en el món del treball. En una primera onada, el cotreball és un moviment de professionals independents que s’uneixen per pal·liar les limitacions del treballar a casa, ja siguin d’ordre pràctic o socioemocionals.
En una segona onada, el ràpid avanç del sector de les TIC, l’augment de les pràctiques col·laboratives, la importància de la creativitat per generar innovacions i l’aparició de l’anomenada gig economy (que es tradu- eix com a economia de petits encàrrecs i significa canviar l’organització empresarial a còpia d’externalitzar rutines) farà que hi concorrin cada vegada més treballadors, sempre que es puguin connectar remotament. Es considera que aquest any la meitat de les empreses utilitzarà solucions de treball flexible.
Però per comprendre l’eclosió d’aquest fenomen cal atendre també factors de naturalesa més territorial. La darrera crisi immobiliària va afectar el mercat de les oficines. Una fórmula que s’havia gestat en ambients alternatius és reinterpretada per operadors immobiliaris que marquen l’oferta d’oficines i centres de treball a la ciutat global. El principal filó de demanda el componen adults joves amb poques càrregues de deute, al costat de grans empreses que comencen a canviar els espais corporatius. En definitiva, el cotreball aporta una narrativa nova al treball terciaritzat i és una font de rendibilitat per a aquells que cedeixen l’espai.
Al Catllar, sobre un molí medieval, s’aixeca una fàbrica que va produir paper fins al 1912 i llavors es va reconvertir al tèxtil. El 1975 va tancar i els intents de venda no han prosperat. Amenaçat de ruïna, el projecte d’activació vol acollir espais de treball, tallers i activitats a l’aire lliure. Foto: Rafael López- Monné.
Tanmateix, el cotreball és una realitat extremament heterogènia. En paral·lel a tot el que s’ha dit, van sorgint iniciatives marcades pel fort caràcter comunitari, l’arrelament al lloc i les pràctiques econòmiques alternatives que dibuixen una incipient tercera tipologia a escala mundial, però que a casa nostra són part del mapa d’espais des del primer moment. Malgrat que no és el grup majoritari en termes quantitatius, aquests projectes tenen un paper rellevant en la recuperació d’antigues fàbriques. D’una banda, perquè la protagonista és la societat civil. De l’altra, per la capacitat d’innovar en les formes de gestió i els cànons d’intervenció. I, per acabar, perquè apareixen en indrets que difícilment tenen interès per als operadors immobiliaris o l’Administració pública.
Treballar avui a les antigues fàbriques
D’on sorgeix la relació del cotreball amb l’arquitectura industrial? Per què aquests contenidors de treball guanyen valor quan se situen entre les parets d’antigues fàbriques? La càrrega simbòlica dels conjunts i els edificis industrials dona caràcter a les activitats econòmiques que s’hi vinculen. L’arquitectura actua d’icona (xemeneies, volums, cobertes, textures, etc.) i esdevé un poderós pol d’atracció davant la creixent oferta d’allotjament. Alhora, els productes i serveis que es couen en entorns patrimonials són més fàcils de posar en valor perquè la singularitat dels espais es projecta als consumidors: el passat fabril forma part de la base discursiva dels nous espais i es trasllada als elements de comunicació (logotips, fotografies promocionals, etc.) contribuint poderosament a la seva imatge de marca.
El cotreball aporta una narrativa nova al treball terciaritzat
Al costat dels aspectes simbòlics, les edificacions in- dustrials són funcionalment adequades a les necessitats dels entorns de treball col·laboratiu. D’una banda, els grans volums permeten jugar amb llibertat en vertical i en horitzontal. Així, la transformació de les fàbriques a través de solucions modulars respon bé als requeriments de flexibilitat dels cotreballadors. En aquest sentit, s’hi poden afegir pisos, separar ambients, encabir noves estructures, disposar de sales obertes i tancades, evitar compartimentacions innecessàries, donar força als espais servidors, etc. I, de l’altra, les obertures de llum per mitjà de grans finestrals i claraboies, la transparència i les perspectives àmplies són característiques valorades en el disseny d’entorns de treball. Els materials (maó, rajola, teula, ceràmica, pedra, fusta, ferro, vidre…) es reinterpreten i guanyen valor estètic gràcies a l’acció artística.
La Fàbrica de la Transició preveu desenvolupar zones de cotreball tant a la Nau Vella com a la Nova i a la Colònia del Catllar. Foto: Ferran Gris.
La localització és una qüestió crítica per a l’organització de les activitats econòmiques. Els espais de coworking treuen partit a l’accessibilitat de les fàbriques. La situació més avantatjosa es dona a la ciutat compacta, on la densitat facilita la proximitat física dels usuaris. En els contextos de preexistències industrials aïllades, els requeriments infraestructurals de les antigues fàbriques encara acostumen a ser un aspecte favorable, per bé que es donen situacions ben diverses. Fins i tot l’isolament de determinades fàbriques combinat amb la connexió digital és el punt de partida d’algunes de les propostes més agosarades.
Cotreball en fàbriques a Catalunya
Un dels aspectes més interessants del mapa del cotreball de Catalunya és la diversitat de programes. No són sempre plantejaments excloents, però sí accents diferents que ens parlen de la vitalitat del que s’està gestant avui a les antigues fàbriques. Sense ànim d’exhaustivitat a continuació s’esmenten deu casos representatius:
- Citilab-Cornellà readapta un edifici icònic de la Revolució Industrial, Can Suris (1897), a l’actual revolució del coneixement.
- BDN Lab, localitzat en una nau ordinària del 1948, posa l’accent en la cultura maker i les tecnologies de fabricació.
- Betahaus és un projecte arribat de Berlín i instal·lat en uns magatzems (1950) de Barcelona que s’ha convertit en una comunitat d’emprenedors de trenta-cinc països diferents.
- La MaCa és el coworking per a professionals creatius de l’Associació Manel Caro al Rec d’Igualada.
- Konvent, a l’edifici del convent (1887) de l’antiga Colònia Rosal, és una disruptiva proposta per a la creació i la difusió artística.
- NAUIVANOV era l’edifici d’una empresa de pintures (1968) avui abocat a les arts escèniques.
- Coòpolis, al complex de Can Batlló (1878) de Barcelona, s’enfoca a l’economia social i solidària.
- La CIBA és un espai de recursos per a les dones, la innovació i l’economia feminista a Santa Coloma de Gramenet que rehabilita l’emblemàtica química Ciba-Geigy (1955).
- La Unió de Cooperadors de Gavà (en projecte), de Josep Torres Clavé (1935), recupera l’esperit obrerista del GATCPAC en un equipament de referència de la reemergent economia cooperativa.
- La Fàbrica de la Transició (en projecte) vol convertir les fàbriques (1754 i 1860) de paper del Catllar en un lloc per experimentar nous models de vida i treball.
Perspectives de futur
Les transformacions tecnològiques en la producció i un planejament urbanístic que s’adapta cada vegada menys a la velocitat de l’economia converteixen el buit, el desús, l’obsolet, l’abandonat, el residu… en una constant territorial. La innovació, deia Schumpeter, és un procés de destrucció creativa, però l’emergència climàtica imposa pensar en termes de reutilització. I en aquesta cruïlla els coworkings aporten una de les alternatives d’ús més interessants als paisatges industrials sense activitat, d’alguna manera saturats de solucions culturals i institucionals (biblioteques, museus, univer- sitats, departaments…).
L’economia circular és un enfocament que dona un significat nou a pràctiques que, molt sovint, ja existien i que en els casos de referència internacionals s’estén als equipaments i les infraestructures de la producció. Així, el cicle de vida de les edificacions s’allarga. La qüestió és com els recintes fabrils són capaços d’incorporar tres tendències: en primer lloc, els creixents serveis que proporcionen els coworkings, com ara cuina, magatzem, expositors, microgestió, etc. En segon lloc, i relacionat amb l’anterior, la combinació de treball i residència, en especial als grans conjunts industrials, que poden oferir nous estils de vida. I, en tercer lloc, la segmentació (per exemple, coworkings per a dones, centres especialitzats en determinats clústers), que farà créixer el repertori d’espais reutilitzats. Plegades, aquestes línies van confi- gurant la infraestructura paisatgística i patrimonial d’una economia més diversificada: si les velles fàbriques es dissenyaven per a l’estandardització, la transformació actual demana hibridació, processos generatius i renovació dels patrons del llenguatge.
La càrrega simbòlica dels conjunts i els edificis industrials dona caràcter a les activitats econòmiques que s’hi vinculen
Amb la mirada posada en els pròxims anys, la relació dels espais de coworking amb l’entorn és una qüestió crítica en termes patrimonials. En un extrem trobem els objectes desancorats: funcionals i perfectament reconvertits però sense capacitat d’irradiació més enllà dels usuaris. A l’altre extrem, les solucions pròpies del cooperativisme obert, que uneixen la connectivitat global dels treballadors amb la comunitat local. Coworkings de parets permeables que es relliguen i s’omplen de significat amb el poble, ciutat o riba on es localitzen. Aquesta vinculació a les construccions culturals i identitàries dels llocs concrets és decisiva en els coworkings que se situen en els conjunts més ordinaris, perquè obren processos de regeneració i apropiació tant de fàbriques amb poc currículum com d’un gran nombre de peces de la cultura industrial però que no són pròpiament fàbriques (concessionaris de cotxes, tallers, magatzems, etc.).
Per saber-ne més
Portal de l’associació que agrupa els coworkings de Catalunya. Hi podeu trobar un cercador d’espais per territori i tipus d’activitat.
Xarxa de sistemes de cotreball en entorns rurals.
Handbook on Sustainable & Circular re-use of spaces and buildings (2019). Una guia per reutilitzar edificis en desús amb exemples i models. Descàrrega gratuïta a la biblioteca del web de la Unió Europea.
C-base a Berlín i Metalab a Viena es consideren les experiències més inspiradores del moviment del cotreball a Europa.