Casa Salvans, la fàbrica de bombolles

Aquest petit museu familiar guarda uns objectes molt especials que ens desperten la nostàlgia perquè han format part de la nostra taula: els sifons. Al costat d’aquestes ampolles entranyables, veurem la maquinària que hi feia possibles les bombolles.

Text: Montse Armengol, historiadora / Fotos: Casa Salvans

Al segle VIII els romans van batejar com a aqua saltare l’aigua d’unes fonts que van acabar fent famosa la població alemanya de Selters, més coneguda com a Seltz. Aviat es va buscar la manera de reproduir aquelles aigües carbonatades, que van rebre el nom de soda pel sodi que contenien i que provocava les bombolles.

Aquest element, el carbonat de sodi, és un compost format per petits cristalls similars a la sal, que coneixem comunament com a «sosa». Segons els processos que apliquem a aquests cristalls —temperatura, dissolució, etc.— obtindrem uns altres compostos, amb propietats tan diverses que poden servir per a ús alimentari, la metal·lúrgia o fins i tot per fabricar vidre o detergents.

Si hi afegim aire a pressió, obtenim la beguda carbonatada que denominem «sifó».

Cartell de la marca amb la figura del gall dindi que la va caracteritzar. Font: Casa Salvans

Ni els taps de suro ni cap altra mena de sistema de tancament servia per mantenir el gas a l’ampolla; per això, el 1828, el francès Jean François Savaresse va inventar el conegut envàs de vidre amb palanca que aviat es va fer tan present a les taules catalanes.

A finals del segle XIX i principis del XX hi havia a Catalunya centenars de fabricants d’àcid carbònic, un compost que es venia a les farmàcies i arribava a tots els pobles a mans de venedors ambulants. Amb aquest element assequible i a l’abast, i amb les màquines per envasar-lo en sifons retornables, la producció de sodes i gasoses era un negoci fàcil i segur, i les fàbriques i distribuïdores van proliferar ràpidament arreu del país. L’any 1950 n’hi ha registrades més de cinc mil, entre les quals, la fàbrica de Can Salvans, a Ripoll.

Més de cent anys d’història

La història d’aquesta fàbrica comença l’any 1860 de la mà de Josep Salvans i acaba l’any 1972, quan el negoci va tancar les portes. Des d’aleshores, la família ha conservat la maquinària original en el mateix espai que ocupava la petita fàbrica, situada estratègicament en un local a tocar de l’estació del tren. Hi podem contemplar les màquines i una mostra dels productes, sobretot sifons de totes les èpoques, amb la marca inicialment gravada a l’àcid. També hi veiem caixes, cartelleria, neons…

L’espai de l’exposició és la factoria antiga, amb bona part de les màquines restaurades. Font: Casa Salvans

Les màquines s’han fet restaurar i permeten entendre l’evolució tècnica de les saturadores i dels sistemes d’envasat, des de la col·locació manual dels taps i del protector de l’ampolla —que al principi era d’alumini trenat i, posteriorment, de plàstic— fins a la mecanització completa del procés. A Can Salvans s’hi fabricaven sifons i també begudes endolcides: gasoses, taronjada i llimonada. A més, van fer proves per tal de crear productes nous com el Fruti, elaborat amb una barreja de fruites. Però res desbancava el sifó de sempre, un producte que servia per rebaixar el vi i el vermut, però que té qualitats pròpies. «Gairebé a cada poble hi havia una fàbrica de sifons, però cap tenia el mateix gust», explica la Maria Salvans, besneta del fundador. «Canviava molt segons els processos, especialment la neteja de les ampolles, i sobretot per la qualitat de l’aigua, que era la pròpia de les fonts de cada lloc».

Amb les ales esteses

A principis del segle XX es va fer popular fer servir noms d’animals per als productes destinats a les llars: l’anís del Mono, el lleixiu Conejo… A la Casa Salvans, a la dècada de 1920, van batejar els seus sifons amb la marca El Pavo. En paral·lel, una coneguda marca de processats de farina de blat va voler emprar la mateixa denominació. L’ús del nom no va ser un problema, però sí el del logotip, ja que Salvans ja tenia registrat el disseny d’un gall dindi amb les ales esteses. Per aquest motiu, la marca de pastes va haver d’acontentar-se amb el dibuix de l’au en repòs.