El riu Ter i Can Sanglas van anar escrivint conjuntament un bon pessic de la història de Manlleu. I sobre patins de rodes i amb un estic a les mans, l’Anna Casarramona n’està completant un altre bocí.
Text: Carme escales, periodista | Fotos Xevi Vilaregut
Data: Juny de 2022
De la tècnica i la vida a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, el Museu del Ter n’ha sabut fer un passeig per la memòria de Manlleu. I passejar-hi amb algú que ja és part de la història de l’esport a la ciutat, l’Anna Casarramona, fa sentir que història i memòria s’escriuen amb suor i constància, donant valor al que es fa, en el passat i en el present. També ens porta a pensar que són homes i dones els que van posant els maons de la història, encara que a elles, les dones, les hagin deixat sempre fora la primera línia del record, tot i haver estat sempre a primera línia del treball, a la fàbrica i a la llar.
Amb l’Anna ens trobem, però, en un moment en què l’esport femení, gràcies a les recents grans victòries aconseguides per les jugadores de futbol del Barça a primera divisió, com la Champions, ha fet pujar al podi reconeixements equivalents als dels homes futbolistes. Però no només això, al podi, als titulars de diaris i al telenotícies, ha pujat també la reflexió sobre els sous inferiors de les dones esportistes, malgrat l’esforç que hi ha al darrere de les seves victòries, els seus menors patrocinis i la seva tardana i escassa presència als mitjans de comunicació.
Accent en el gènere
Són qüestions molt adients en la visita al Museu del Ter, perquè en tots els plantejaments que es duen a terme en els seus espais, les activitats, les exposicions, els treballs de recerca o els tallers que realitzen, la presència destacada de les dones hi és. Una exposició inaugurada l’any 2018 va deixar en evidència l’obscuritat en què havia quedat el gènere femení en el relat de la vida a la fàbrica. Amb el títol Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter, la mostra posava, per fi, el focus i l’accent en les dones, que a casa eren controlades per l’home i a la fàbrica, per un encarregat que també era un home. Un apartat de la mostra, Camins de dones, connectava l’àmbit domèstic amb el fabril, amb el desplaçament fins a la fàbrica de grups de dones. «Durant el trajecte parlaven, resaven, cantaven, de vegades festejaven i sovint esquivaven la vigilància masculina. Amb els anys, aquestes dones van donar forma i fins i tot identitat a alguns d’aquests camins. Més tard, a partir de la segona meitat del segle XX, els autocars van començar a substituir aquests camins, ara abandonats», deia el relat de l’audiovisual que encara es pot veure a YouTube. Imatges i testimonis posaven en relleu les dones i, des d’aleshores, ocupen el seu merescut lloc en el discurs museístic de manera transversal. I, des del 2020, la plaça on hi ha l’entrada principal del Museu del Ter porta el nom de Plaça de les Dones del Ter, com a protagonistes de la història del tèxtil a la vora del riu.
Entre madeixes de fils de cotó, l’esportista recorda els avis que van treballar al “cordó”.
A l’esportista manlleuenca, tot això li sembla una magnífica aportació social. «M’encanta que el Museu del Ter aposti per visibilitzar les dones a la fàbrica, una visibilització que tant ens costa encara avui que arribi en molts àmbits, com en l’esport», diu. I això ho expressa un dia després que s’hagi fet públic que als Estats Units les dones futbolistes han aconseguit l’equiparació de les seves nòmines com a esportistes a la dels seus homòlegs en equips masculins. És una gran victòria que l’Anna celebra perquè ha viscut en carn pròpia, i la continua vivint, moltes hores d’entrenaments i campionats, polint-se el seu temps de descans de la feina —com a professora d’educació física a secundària, a l’Escorial de Vic— i caps de setmana, per competir, a canvi, sí, de la satisfacció personal, però amb un palmarès sense retribució, només en alguna ocasió per títols importants aconseguits, però en forma de beca i que després triguen a arribar. No obstant això, quan l’esport femení puja al podi i se’n fa difusió, de la mateixa manera que fins ara se n’ha fet de l’esport masculí, cal celebrar-ho, parlar-ne, felicitar-se per aquesta conquesta, perquè han passat massa dècades en què les dones han fet moltíssima feina a les fosques, a l’ombra dels èxits que només als homes es reconeixien.
Esportistes com l’Anna Casarramona saben bé el pa que s’hi dona, en l’esport en general, i les engrunes que arriben a les representants del gènere femení. Se n’alegra, a més, perquè —admet— «la nostra vida esportiva és bastant curta». I en la necessària visibilització dona un paper transcendental als mitjans de comunicació. «Si ells aposten per les dones esportistes, si surten a la tele, la gent les coneix. Ara aquí ja se sap qui és l’Alèxia Putellas. Esperem que no quedi en el futbol, tot això, i ho puguem aprofitar la resta d’esports». És l’opinió d’aquesta manlleuenca sobre les petites victòries més enllà de les purament esportives, aquestes que les treballadores de velles fàbriques com la de Can Sanglas no varen poder guanyar, i sempre varen estar percebent salaris molts més baixos pel sol fet de ser dones. Mai acostumaven a ocupar cap càrrec de responsabilitat i, això sí, a casa, tota la responsabilitat sobre les tasques domèstiques sí que els era atorgada, sense alternativa.
Ara, al Museu del Ter tot això s’explica a tothom que el visita, entre els quals hi ha nenes i nens, futurs responsables que la històrica invisibilització de les dones no es torni a produir, com encara avui passa.
Difusió escolar
Com a alumna, primer del col·legi de la Salle i després de l’escola Carme Vedruna, a Manlleu, l’Anna Casarramona va ser també en el seu dia un d’aquests escolars de visita al museu. Aleshores ja era jugadora d’hoquei patins, l’esport que l’ha portat a aixecar unes quantes medalles. Ha guanyat 6 campionats europeus, 3 mundials, 3 copes d’Europa, 3 copes de la Reina i 6 lligues. Va començar a jugar de ben petita, quan tenia només tres anys, seguint els passos d’un cosí que ja practicava el mateix esport. «En l’ambient familiar, l’esport sempre hi ha estat, el meu pare és professor d’educació física a Torelló», explica l’Anna, mentre caminem entre màquines i estris fabrils. «A l’auditori del Museu del Ter vam celebrar un dels sortejos de la Final Four d’hoquei, i també una inauguració de la copa d’Europa a Manlleu, amb les capitanes de cada grup», recorda Anna Casarramona.
«A l’auditori del Museu del Ter vam celebrar una inauguració de la copa d’Europa.»
Gràcies a l’esport i a les competicions internacionals, a banda de viatjar per Europa, a països com Itàlia, França o Alemanya, però també fora, a Xile o al Brasil, l’Anna ha tingut l’oportunitat de donar a conèixer Manlleu a les amistats que l’esport li ha donat. I entre els llocs que els fa conèixer, «el passeig del Ter —diu— és obligatori, com ho és prendre alguna cosa a l’embarcador». Són llocs molt familiars per a ella. «Amb els pares vaig viure sempre a 100 metres del Museu, els avis per part de mare també han viscut al mateix carrer, i a mi m’encanta el passeig del Ter. És un dels meus llocs preferits per venir a córrer, i sempre que tinc ganes de desconnectar hi vinc perquè em dona també molta energia. M’agrada asseure’m vora el riu a observar».
La turbina que encara es posa en marxa és el cor de la fàbrica, l’estrella de Can Sanglas.
Actualment, l’esportista compagina els partits amb la selecció espanyola i amb el club manlleuenc. Al setembre va començar amb el Manlleu i la temporada s’acaba al juny, i amb la selecció aquesta temporada ja va guanyar l’europeu, el passat octubre. Rodes als peus i estic a les mans han fet aixecar moltes copes a l’hoquei manlleuenc gràcies a aquesta jugadora que carrega piles vora el Ter. La mateixa energia de l’aigua del riu que feia moure la turbina que va revolucionar el món industrial, el motor de Can Sanglas, és avui un incentiu més per a l’Anna quan surt a preparar el seu físic. Sensació de llibertat al costat del Museu on va descobrir de primera mà com la mecanització va transformar l’economia del món i va incrementar la producció. Avui sap bé que és un privilegi per a Manlleu poder explicar tan bé aquest progrés industrial al mateix lloc on durant tants anys s’havia estat escrivint la història, al costat d’un riu que permetia fer treballar les màquines. Llàstima que d’aquella desena de fàbriques que hi havia hagut vora el Ter ja no en quedi cap en funcionament.
L’aposta del museu per destacar el paper de les dones a la fàbrica, tant que costa encara avui, també en l’esport, és un aspecte que l’Anna valora molt.
Aquell món fabril també va escriure una part de la història en la família de l’Anna Casarramona. «La meva iaia paterna va néixer a la colònia de Borgonyà —les visites a la qual les gestiona el Museu del Ter—, i recordo quan jo era petita, que anàvem a visitar-la», explica l’esportista manlleuenca. «Els meus dos avis, patern i matern, treballaven al cordó», afegeix. Així es coneixia la fàbrica oberta l’any 1921 al passeig del Ter, on feien fil elèctric trenat que recordava cordons de sabates; d’aquí ve el nom popular d’aquesta empresa, de la qual es parla a l’exposició permanent del Museu del Ter i que, un segle després d’obrir, va veure arribar el seu final.
Els seus racons preferits
- Homenatge a les dones. Tant l’enfocament de totes les temàtiques que treballen i difonen al Museu del Ter, que té present sempre les dones, com les imatges antigues que els donen protagonisme al llarg del recorregut per les diferents sales, conformen la part amb què més s’identifica l’esportista de Manlleu.
- La part educativa. En el nostre recorregut pel Museu, coincidim amb un grup escolar de nens i nenes. L’Anna, com a professora de secundària, destaca molt tota la part educativa del Museu. «Penso que és interessant com s’aprofiten els recursos, en les instal·lacions i a través de la web, amb la informació sobre els diferents tallers que fan. Està molt ben muntat».
Entre màquines i estris fabrils, avançava la vida…
Dades pràctiques
Museu del Ter
Adreça: Pl. de les Dones del Ter, 1 08560 Manlleu
Telèfon: 938 515 176
Horaris:
Hivern (16/09-30/06): De dimarts a diumenge i festius: de 10 a 14 h.
Estiu (01/07 – 15/09): De dimarts a divendres: d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. Dissabtes, diumenges i festius: de 10 a 14 h.
Tancat els dies 1 de gener i 25 i 26 de desembre