La seu d’aquesta entitat conserva els aires decimonònics dels clubs selectes de principis del segle XX. Sol·liciteu una visita i descobrireu un fons formidable de materials fotogràfics.
Text Redacció
Fotos Agrupació Fotogràfica de Catalunya
Data. Novembre de 2020
Amb els smartphones actuals, tothom pot ser fotògraf. Però no fa pas tants anys, abans de disparar, calia pensar-s’ho bé. Les càmeres
analògiques, amb els carrets i els revelats, suposaven un cost elevat en temps i diners. S’era més conscient que, per fer una bona foto, se n’ha de saber i per tant cal la formació. Podríem dir, en definitiva, que la mentalitat fotogràfica era una altra.
Això és més acusat encara si parlem dels inicis de la fotografia. Des de mitjan segle xix, les associacions fotogràfiques van tenir un paper molt important entre els aficionats a aquesta nova art. Com en molts altres sectors de la tècnica, aquestes societats van sorgir a Anglaterra, també perquè el país va ser pioner en la formació de clubs de tota mena, grups de persones que es reunien per practicar les aficions i esports favorits.
Càmera de càrrega múltiple per a 12 plaques de 9 × 12, de l’any 1915.
En el cas de la fotografia, es van convertir en entitats essencials perquè aquesta activitat requeria molts mitjans materials. Resultava útil i interessant agrupar-se per compartir recursos, per fer ús conjunt del laboratori de revelat i aconseguir materials de qualitat a bon preu, i, evidentment, per compartir inquietuds.
Les primeres associacions fotogràfiques van néixer a Anglaterra i Escòcia. La Photographic Society de Londres es va inaugurar el 1853 i encara existeix en l’actualitat. Es va convertir en el model de les futures associacions fotogràfiques: entitats amb instal·lacions que faciliten els procediments fotogràfics més habituals, biblioteca i hemeroteca on consultar publicacions destacades —especialment les revistes que mostraven les tendències més actuals—, butlletí de comunicació amb els socis, sala d’exposicions, oferta formativa i, per descomptat, un espai on compartir, experimentar i intercanviar idees entre apassionats de la fotografia.
Les associacions fotogràfiques eren essencials en els inicis d’aquesta afició, perquè l’activitat requeria molts mitjans materials
S’explica que va ser en el decurs d’un espectacle a Barcelona quan un grup d’aficionats a la fotografia van iniciar una conversa sobre càmeres i va sorgir la idea de posar uns anuncis a la premsa adreçats als interessats en aquest art per convocar una reunió. Van acudir-hi una trentena de persones. Aquest va ser el punt de partida, l’any 1923, de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
Leica III de 35 mm, del 1935. Era la càmera preferida dels grans reporters dels anys trenta, com Robert Capa.
L’entitat es va convertir ràpidament en un punt de trobada de totes aquelles persones que s’acostaven al món de la fotografia seguint les inquietuds tècniques o la inspiració artística. Des del naixement de l’entitat, el local de l’Agrupació Fotogràfica va ser un espai d’acollida on els socis passaven hores al laboratori, feien tertúlia, experimentaven, i debatien i organitzaven la següent sortida de camp. I quan Espanya encara patia les penúries de la postguerra i estava sotmesa a un règim que tancava el país als avenços de l’exterior, a l’Agrupació arribaven publicacions europees que obrien la mentalitat dels socis a un munt de noves possibilitats creatives i tècniques que aquí semblaven inaudites.
Visitar avui el local de l’Agrupació Fotogràfica és endinsar-se en l’època de les tertúlies apassionants sobre l’art i la tècnica fotogràfica
Aviat, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya es va convertir en una plataforma des d’on els fotògrafs podien donar a conèixer el seu treball, i en molts casos fer-se un nom com a fotògrafs professionals. Noms il·lustres de la fotografia a casa nostra com Agustí Centelles, Joan Colom, Oriol Maspons, la nissaga Català-Roca o Xavier Miserachs van ser socis d’aquesta entitat. Visitar avui el local de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya és endinsar-se en aquella època i aquell temps on els fotògrafs —majoritàriament homes, encara que l’entitat també va tenir la seva secció femenina—mantenien converses apassionades sobre el seu art.
positiu estereoscòpic sobre cartró amb el tema de la verema.
L’Agrupació, ubicada en un gran pis principal al bell mig de Barcelona, conserva aquella aura de societat decimonònica i de gabinet antic de curiositats, i només això ja és un atractiu per a sol·licitar una visita. Però la gran meravella és trobar-hi una exposició sensacional de càmeres fotogràfiques i altres elements associats, a més d’un important arxiu de fotos i una biblioteca especialitzada que faran les delícies dels aficionats a aquest art. S’hi exhibeixen unes 800 càmeres de totes les èpoques, algunes de ben curioses; 1.200 materials diversos —des de fotòmetres antics fins a curiosos visors 3D per a plaques estereoscòpiques—, i més de 40.000 fotografies en diferents suports —negatius sobre acetats, plaques de vidre…—. Només es pot visitar prèvia reserva i amb l’acompanyament d’un membre de l’entitat, però gràcies a això, precisament, viureu el privilegi de conèixer de primera mà l’evolució tècnica i artística de la fotografia.
Agrupació Fotogràfica de Catalunya
C. del Duc, 14, principal. Barcelona 08002.
Tel. 933 016 581
afc@afc.cat
Obert de dilluns a dissabte de 17.30 a 21 h.
Visites només amb cita prèvia.
www.afc.cat.