A les costes catalanes ja no queda cap exemplar d’aquesta petita tipologia de balandre, la puça. Al Museu del Port de Tarragona se’n conserva un, la Bruja, restaurada per l’antiga Escola Taller del Port de Tarragona, que recuperava els oficis de la mar.
Text: Mercè Toldrà, director del Museu del Port de Tarragona / Fotos: Fons d’imatges del Museu del Port de Tarragona
Tarragonins entusiastes de l’esport nàutic i prohoms de la ciutat constituïren l’any 1878 el primer club nàutic de l’Estat enfront d’una majoria que no comprenia com podia constituir un esport el fet de remar o navegar a vela, activitats pròpies de pescadors. La mar només era espai de treball, no d’esbarjo, de salut o patrimonial, com ha esdevingut posteriorment. Per això els pescadors del Serrallo van batejar com a «Xiflats» els socis d’aquest club.
L’any 1885 el grup dels Xiflats va organitzar la primera regata a vela i a rem honorant Santa Tecla, en agraïment a l’acabament de l’epidèmia de còlera que havia patit Tarragona. Va ser la seva primera cursa de navegació a vela a la ciutat.
L’àmbit social del Nàutic permetia als socis trobar-se i mantenir disteses o enceses converses en què participaven Luis de Muller i de Ferrer, enginyer, o Sebastià Roch Carles, mestre d’aixa. Tots dos començaren a plantejar la creació d’una nova embarcació amb disseny i construcció tarragonins.
Aquesta necessitat es va produir perquè arribà un curiós encàrrec a les drassanes Roch i, assabentats alguns socis, sol·licitaren embarcacions similars, la qual cosa va plantejar la construcció en sèrie d’un balandre característic anomenat «puça».
Els protagonistes
L’any 1940 un ciutadà suís navegava a vela pel port de Tarragona amb una canoa feta de lona. El material de les veles era revolucionari per a l’època: el niló. La canoa es deteriorava i va demanar al mestre d’aixa Sebastià Roch que li construís un bastiment de menys de tres metres d’eslora per aprofitar aquelles veles.
Sebastià Roch Carles, nascut a Tarragona l’any 1898, fou mestre d’aixa per tradició familiar. Tenia la seva drassana al carrer de Jaume I, a prop del barri del Serrallo, on construïa tot tipus d’embarcacions de pesca i d’esbarjo, testimonis del seu ofici al llarg de la costa catalana de ponent.
En l’encàrrec, Roch va disposar de la inestimable col·laboració de l’enginyer Luis de Muller y de Ferrer. Nascut a Barcelona l’any 1899, de Muller era descendent d’una família aristocràtica tarragonina, propietaris dels vins de Muller. A més d’enginyer, era home de negocis i amant dels esports, en particular dels nàutics, sobretot de les ràpides canoes a motor i de les embarcacions a vela.
Plegats, als anys 1943-1944 van crear una tipologia d’embarcació a vela i a rems de petites dimensions: 3 m d’eslora, 1,5 m de mànega, i puntal de 0,50 m. Amb característiques similars al balandre Hispania, era econòmica i de fàcil maneig, pensada per poder-la transportar als portaequipatges d’un vehicle o en un remolc, alhora que havia de ser apta per avarar a les platges.
Regata de puces amb dos tripulants al llac de la Casa de Campo de Madrid. 29 de maig de 1945. Font: Fons d’imatges del Museu del Port de Tarragona. Donació de Muller.
Fou construïda i registrada la marca industrial com a bot balandre, puça, el 16 de febrer de 1946, i es va editar un tríptic en què s’especificaven les característiques d’aquesta modalitat de balandre esportiu i de platja creat i fabricat exclusivament a Tarragona.
El Milagro Deportista
Un company dels afectats pel naufragi, Josep Garcia, els va fer una dedicatòria a la publicació de petit format El Milagro Deportista, en què narra les vicissituds passades pels dos tripulants, la implicació de les barques de pesca en la recerca de la puça i els seus ocupants, així com el moment de la trobada i el salvament.
El projecte
El disseny sorgeix de les reunions entre el mestre d’aixa Roch i l’aristòcrata i enginyer de Muller. El primer es va encarregar de la construcció de l’embarcació a la seva drassana, i el segon de la promoció, per la quantitat de contactes de què disposava per família i negocis.
Anomenada «puça» per les seves dimensions reduïdes, els seus creadors defensaven la construcció com una necessitat entre els patins i els snipes per tal de navegar a vela a les platges. Als patins no els consideraven una embarcació i els snipes tenien massa eslora, quasi 5 metres, i uns 250 quilograms de pes; per contra, la puça només pesaria al voltant de 100 quilograms i seria molt manejable per transportar-la sense problemes a la part superior dels vehicles. Serien
els mateixos ocupants del vehicle els que les descarregarien i avararien, sense problemes, a la platja. El cost de cada puça es va fixar en un preu inicial de 3.650 pessetes.
Les puces es construïren segons demanda a partir de l’any 1943, i el 30 de maig de 1944 se n’avararen les sis primeres unitats, d’un total de setanta-cinc.
Després de l’avarada, el 31 de maig, per demostrar que la puça era veritablement una nau marinera, es va realitzar una regata de quinze milles a mar oberta d’anada i tornada de Tarragona fins a Salou. La travessia va durar set hores i va tenir un gran èxit, com descriu la premsa de l’època. Va ser l’inici d’un seguit de regates en què el Club Nàutic de Tarragona participa en diferents competicions de balandres tipus puça a la nostra mar, però també per la costa de Barcelona.
La promoció a càrrec de Muller va aconseguir un seguit d’exhibicions i activitats que, juntament amb la publicació d’articles en diferents mitjans de comunicació relacionats amb els esports nàutics, l’edició de publicitat per tal d’explicar les característiques del balandre puça, així com la correspondència amb amistats de la família de Muller, facilitaren les regates en diverses poblacions costaneres, a més de la seva promoció per navegar als llacs.
Al maig de 1945 les puces arriben a la Casa de Campo de Madrid, on s’adaptaren perfectament a les dimensions del llac i als vents terrals.
Un exemple del seu èxit va ser la venda de cinc unitats, que podien ser tripulades per un màxim de tres persones.
Puça Bruja exposada al Museu del Port de Tarragona. Font: Mercè Toldrà
L’any 1948 la puça es va deixar de construir com a conseqüència d’un succés que va afectar la família dels Roch: el naufragi que van patir un dels fills del mestre d’aixa, també de nom Sebastià, i un amic seu, Marià Mallol, el 8 d’agost del mateix any, en una regata entre Tarragona i Cambrils. Al matí sortiren del port tarragoní deu balandres tipus puça, i van ser sorpresos per un fort vent que va fer que els participants recalessin a Salou. La puça Gavina, que era on navegaven Roch i Mallol, es va allunyar i va perdre la canya del timó. Els pescadors del Serrallo, Cambrils, Torredembarra i Calafell van sortir a buscar-los.
El naufragi va tenir un final feliç quan el patró de la barca de palangre Lolita, Pedro Jerez, la va localitzar a unes quantes milles de la Punta de la Móra a la matinada, vint-i-dues hores després i amb el bot balandre negat d’aigua a conseqüència d’un cop de mar. Els dos amics van sortir-ne sans i estalvis.
La llarga nit de recerca va fer palesa les creences i la fe dels pescadors, que mai abandonen la gent perduda a la mar. En agraïment per haver superat el perill, en Josep Escoda, àlies Guerrita, pescador, realitzà un exvot de la puça per portar-lo a l’església del Portal del Carro de Sant Magí, on els pescadors els lliuraven per fer visible la gratitud al sant per superar amb la seva ajuda l’adversitat a la mar.
Patrimoni marítim
A la nostra costa no queda cap exemplar de puça ja que els vaixells americans que recalaren al port per activitat comercial als anys 1950 les adquiriren i passaren a ser protagonistes en regates als llacs americans. Tan sols es va conservar la puça Bruja, propietat d’un dels promotors, la família de Muller, molt vinculada al port atesa la seva activitat comercial, dedicada a l’exportació de productes vinícoles.
L’any 1994 cediren la Bruja a l’antiga Escola Taller del Port de Tarragona, que recuperava els vells oficis de la mar, per tal que es restaurés i passés a formar part del fons patrimonial del futur Museu del Port de Tarragona. El Museu s’inaugurà el 13 de maig de l’any 2000 i incorporà, des del primer moment, aquesta embarcació. Amb els anys n’hem creat un model a escala i hem complementat la història de la puça amb informació gràfica i documental de l’època que les famílies de Muller i Roch ens han cedit. Objectes i documentació ens permeten posar de relleu la vàlua d’aquest patrimoni i la seva història, molt vinculada a nosaltres, mitjançant l’Albert Roch Fortuny, darrer mestre d’aixa de la nissaga i col·laborador del Museu fins als darrers anys de la seva vida.