Sovint les arts plàstiques són un reflex del seu temps. Per això, no és estrany que l’arribada dels vehicles de motor esdevingués una font d’inspiració per a alguns artistes.
Text: Montse Armengol, historiadora
Ramon Casas era un gran aficionat de l’automobilisme. La passió pels cotxes el va portar a adquirir-ne uns quants, la majoria francesos. I, és clar, els va convertir en un motiu per a moltes de les seves pintures, entre les quals Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil és sens dubte la més icònica.
Si bé el 1897 el pintor ja s’havia retratat ell mateix amb el seu amic Pere Romeu pedalant plegats en un tàndem, quatre anys després va decidir que, de la mateixa manera que s’havia produït el canvi de segle, també era hora de donar pas al nou mitjà de transport que s’estava popularitzant, no en va el cotxe era símbol de modernitat i de canvi. I amb ell volia renovar també la pintura dels dos amics que decorava la taverna bohèmia Els Quatre Gats.
El pintor va aconseguir que la imatge transmeti sensació de velocitat per l’actitud dels personatges, per les fulles dels arbres en moviment i per la manera de representar les rodes, ja que els radis no es veuen.
A la dreta, en la llunyania, es veu un petit fragment d’un carro a cavalls. El fet de pintar-lo pràcticament fora del llenç ens vol indicar que allò ja formava part del passat. Quan Els Quatre Gats va tancar, Casas va regalar el quadre a Paco Abadal, amic i company de fatigues automobilístiques. Durant molts anys, l’obra es va poder contemplar al concessionari que Abadal va tenir a la plaça Letamendi. Avui es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil (1901) Font: Museu Nacional d’Art de Catalunya
El Voiturette de Casas
Ramon Casas va retratar a les seves obres la variada col·lecció de vehicles que va tenir en propietat. En el cas d’aquest quadre, es tracta d’un Dion Bouton Vis-á-vis. Aquest model es lliurava de fàbrica amb doble faetó, és a dir, amb seients situats cara a cara, un disseny denominat voiturette que tenia el passatger situat davant del conductor, mentre que aquest s’asseia al darrere. El propietari, però, podia canviar el sentit de la vista de la banqueta davantera —d’aquesta manera els passatgers també anaven en la direcció de la marxa— o bé substituir-los per una cistella de vímet. Això mateix va fer Casas, i a sobre de la cistella, ben cofoi, viatjava en Ziem, el seu estimadíssim fox terrier.
Una fàbrica parisenca
De Dion Bouton va ser una fàbrica de cotxes parisenca fundada el 1883 pel marquès Jules-Albert de Dion, Georges Bouton i Charles Trépardoux. La línia d’automòbils va ser operativa fins al 1932. El model Vis-á-vis es va començar a produir el 1899 i es va caracteritzar perquè la línia del parafangs seguia el contorn de la circumferència de la roda. El cotxe tenia un motor monocilíndric de 402 cc sota el seient, tracció a les rodes del darrere i caixa de canvis de dues velocitats, amb la palanca situada al costat de la columna de direcció.