A mitjan segle XIX, un vilanoví es va afegir a la fervent cursa mundial per aconseguir un giny volador. Cristòfol Juandó, personatge polifacètic, va idear una màquina propulsada amb hèlixs que va despertar discussions apassionades. Però no va trobar mai la complicitat i el suport perquè els seus invents fossin considerats. Mai no va poder fer-los volar.
Text: Montse Armengol, historiadora
Data: Juny de 2023
Aixecar un cos més pesant que l’aire. Aquest era l’objectiu de Cristòfol Juandó (Vilanova i la Geltrú, 1848 – Barcelona, 1917), que observava, com després va fer Gaudí, els recursos de la natura. Així va crear un giny que replicava el vol de l’albatros i que va quedar materialitzat en el projecte tècnic datat del 1869 que es custodia a l’Arxiu Nacional de Catalunya, juntament amb el dictamen desestimatori de la Junta Tècnica del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit espanyol. I és que el somni de Juandó no es va envolar mai.
La imatge més coneguda de l’invent volador de Juandó. S’hi retraten ell mateix i probablement el seu fill Salvador.
Personatge polièdric, incomprès en la seva època i poc valorat encara avui, Juandó és conegut per aquest invent, però també va ser un home ric i influent a la seva ciutat, financer i aficionat a la borsa, partícip en projectes com el Banc de Vilanova i la companyia del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i Valls. Posteriorment es va arruïnar i potser va ser aleshores quan la societat vilanovina el va començar a veure amb uns altres ulls. Observaven amb desconfiança les seves aficions estrafolàries, el modelisme —especialment estels i aparells voladors— i les figures d’estany —va inventar, o si més no patentar, els clàssics soldadets de plom—. El titllaven d’excèntric, de somiatruites. I, per descomptat, feien mofa del seu Multíptero o Flugilarilo, l’avió que no va poder volar.
Un geni o un boig?
Quan Juandó, batxiller en arts, es va arromangar per fer el seu invent, ja s’havien aixecat aparells més lleugers que l’aire: globus i dirigibles. El repte era elevar un aparell volador pesant que pogués transportar persones (vegeu Eix, núm. 13). «Tengo el más firme convencimiento de tener resuelta la aviación, aplicando a mi aparato, que más abajo describiré, un mecanismo por mí inventado, que no es más que una ala rotativa, mecanismo sin el cual no es posible la aviación, como no fuera práctica la locomoción terrestre ni marítima sin la rueda».
Per bé que les demostracions del seu invent feien llufa una vegada i una altra, l’inventor persistia. Va demanar suport al president espanyol, fins i tot al rei, sense resultats. Juandó va morir en l’esclat de la Primera Guerra Mundial, on els avions van ser tristos protagonistes.