El Museu del Port de Tarragona és un exemple de preservació i difusió del patrimoni portuari. Integra elements propis dels ports comercial, pesquer i esportiu de la ciutat, tant mobles com immobles.
Text: Mercè Toldrà Dalmau, directora del Museu del Port de Tarragona | Fotos: Arxiu d’Imatges del Museu del Port de Tarragona (AIMPT)
Foto de portada: Magatzem de refugi de mercaderies. Acull el Museu del Port de Tarragona. Font: Arxiu d’Imatges del Museu del Port de Tarragona (AIMPT)
Data: Juny de 2023
En l’arribada d’un vaixell a port—bé sigui comercial, pesquer o esportiu— es posen en funcionament un seguit de serveis que ocupen diferents zones de l’espai portuari. A Tarragona, el pas del temps ha convertit aquests serveis, espais i materials en un patrimoni industrial immoble i moble de gran valor.
Des de l’any 2000, el Museu del Port de Tarragona gestiona, bàsicament, el patrimoni moble, que forma les col·leccions del seu fons patrimonial. Pel que fa a l’immoble, una petita part segueix desenvolupant les tasques pel qual es va construir, mentre que la resta conservada ha passat a formar part, principalment, de l’activitat cultural i ciutadana del Moll de Costa, nom del moll més proper a la ciutat i que ha esdevingut la marca cultural del Port de Tarragona des de fa més de 30 anys.
Els orígens del port modern
El 26 de juny de l’any 1790 s’inicien les obres de construcció del port modern de Tarragona. Aquest fet va generar sèries documentals administratives que ens han permès conèixer el procés de creació d’infraestructures com ara dics, molls i altres construccions. La recaptació d’arbitris, activitat central de la gestió econòmica, serà l’altre element fonamental del funcionament de les entitats portuàries sorgides al llarg dels anys i conegudes com a juntes.
Gairebé un segle més tard, el 1869, quan tots els ports d’interès de l’Estat van començar a crear els seus organismes de gestió, Tarragona va ser el segon port en constituir la seva Junta d’Obres del Port, que han generat la sèrie documental Projectes i liquidacions d’obres. El primer projecte és el de “limpia del Puerto”, és a dir, el dragatge; després seran els de contradic, per a la funció de port de refugi, i el de llum, en referència als senyals marítims. Tots ells conceptes importantíssims per al funcionament portuari: el dragatge és necessari per tal que l’entrada a port i l’atracada als molls estiguin preparades i perquè els vaixells no encallin per manca de neteja del fons de les dàrsenes i disminució del calat. I el projecte de llum, per la seva banda, consistia, l’any 1877, en un vagó mòbil amb fanal, perquè el contradic estava en construcció i no es podia instal·lar el far definitiu. Amb el temps, el far esdevindrà el senyal marítim d’entrada al port i formarà part d’un edifici propi.
Equipament de bus i col·lecció d’eines de boter al Museu del Port de Tarragona. Font: Arxiu d’imatges del Museu del Port de Tarragona (AIMPT)
Els projectes de dragatge i de llum ens parlen de dos elements de patrimoni portuari fonamentals per a un port comercial: l’equipament del bus per al dragatge i el far com a senyal marítim. Ambdós requerien espais per guardar els materials o d’edificacions per portar a terme la seva funció, que avui formen part del conjunt de patrimoni portuari immoble i patrimoni moble dels elements industrials portuaris.
El patrimoni immoble
Les activitats portuàries precisaven uns immobles específics segons la tasca que calia desenvolupar. A continuació, descriurem els immobles que el vaixell va trobant al seu recorregut així que entra a port i que el visitant podrà reconèixer encara avui:
La Ruta Patrimonial del Port de Tarragona: Aquesta proposta recorre 24 elements significatius de l’activitat portuària. Enllaça, en el seu recorregut, les seus del Museu del Port de Tarragona, al Moll de Costa, amb el far de la Banya, extensió del museu al final del dic de Llevant, que allotja al seu interior una col·lecció de senyals marítims. Els plafons de la ruta presenten una fitxa descriptiva de l’element, amb localització al plànol del port.
Far del moll d’Aragó conservat a l’interior del port i que va deixar de funcionar l’any 1983.
- Els fars, característics dels senyals marítims, són edificacions d’obra o metàl·lics on destaca la torre que allotja l’òptica que guia a través d’una llanterna. A Tarragona comptem amb dues construccions:
- L’edifici de l’any 1923, que ara es troba a l’interior del moll d’Aragó (en el moment que es va bastir, estava situat al final del dic de Llevant, és a dir, a l’entrada del port). És una edificació quadrada amb habitatge i magatzem del material necessari per al seu funcionament. Destaca per la torre octogonal central de més de 9 m que conduïa a la llanterna. El creixement del port, sobretot a la dècada dels anys 1980, va inutilitzar aquest far perquè va quedar aïllat a l’interior del port en perllongar-se el dic de Llevant amb noves alineacions que s’habilitaren per a nous molls. Aleshores, l’edifici del far va passar a allotjar la Corporació de Pràctics, que són els professionals que faciliten al capità del vaixell la maniobra d’entrada i sortida de port.
- El far de ferro va agafar el relleu de l’anterior en l’activitat d’ajudes a la navegació. Va ser transportat des del delta de l’Ebre, s’instal·là a la darrera alineació del dic de Llevant i fou inaugurat amb motiu del bicentenari del port modern, l’any 1990. La singularitat d’aquesta construcció és el material amb el qual estava bastit, ferro galvanitzat de Birmingham, desmuntable. Aquest fet va permetre traslladar-lo des de la Punta de la Banya fins a Tarragona per donar-hi l’ús com a senyal marítim, i així recuperar-lo del seu abandonament al Delta atès que s’havia construït una torre de formigó per il·luminar la zona de la Punta de la Banya. Aquesta recuperació el convertí en l’únic testimoni dels tres fars de ferro construïts a finals del segle XIX per il·luminar el Delta.
- La torre del Rellotge. Situada a les primeres alineacions del dic de Llevant, el rellotge es va inaugurar la nit del 31 de desembre de l’any 1922. Visualment, unia el port amb el carrer Apodaca, que connecta el port amb la ciutat. Aquest edifici en forma de templet el va construir la mateixa Junta d’Obres del Port a petició de la Patronal, que es va encarregar d’adquirir la maquinària del rellotge a l’empresa Manufacturas Blasco de Roquetes (Terres de l’Ebre). Era necessari per tal de regularitzar els horaris dels treballadors portuaris. A més del rellotge, s’hi va instal·lar una estació meteorològica. L’edificació consta d’una torre circular central, on es troba l’escala d’accés a la maquinària. Quatre columnes exteriors suporten la part superior quadrada on hi ha les tres esferes del rellotge per fer-lo visible des de tots els indrets — excepte la quarta cara, que dona a la mar i, per tant, no pot tenir esfera lluent, per evitar enlluernaments als vaixells que s’apropen a port. Aquesta cara, doncs, presenta el dibuix del mapa mundi.
- Els tinglados i magatzems de refugi. Un cop les mercaderies arribaven a port, sovint es necessitava un espai tancat per tal de protegir-les de les inclemències meteorològiques o dels possibles furts. S’emmagatzemaven en unes naus anomenades tinglados o magatzems de refugi, especialment al Moll de Costa, el moll més proper a la ciutat i que durant moltes dècades fou el més comercial. Actualment, és el moll de la Cultura i acull exposicions artístiques i activitats ciutadanes, a més d’albergar, en el Magatzem de Refugi 2, el Museu del Port de Tarragona, on es conserven els objectes de patrimoni moble portuari. Les diferències entre tinglado i magatzem de refugi són la data de construcció, les dimensions i els materials emprats. Tots són naus diàfanes amb teulades a dues aigües i portes a totes les façanes, però mentre que els tinglados són construccions de finals del segle XIX i principis del XX, són de materials com els maons i el ferro de fosa per als pilars entre portes, i tenen decoració a les façanes principals, els magatzems són posteriors —dels anys 1930 i dels anys 1960 pel que fa als Magatzems 2 i 1, respectivament—, molt més grans, construïts amb embigat de formigó i de formigó i amb un carrer central de llambordes per tal que els vehicles rodats dipositessin les mercaderies als espais entre les portes laterals.
- Les oficines. La gestió administrativa del port ocupava un edifici construït a la zona interior, exempt de molls atès que està ubicat al lateral de la plaça dels Carros, zona on es concentraven fins als 1960 els carros que apropaven la mercaderia al port o la traginaven cap al seu destí un cop descarregada a port. D’estil eclèctic, es va construir el 1923 i és la seu de l’Arxiu del Port de Tarragona des de l’any 1990, que preserva tota la documentació històrica de la gestió portuària des de l’any 1790. És el primer arxiu estatal de ports que es va crear.
Bot balandre Puça amb marca registrada a Tarragona el 1948.
Altres edificacions que han transformat l’ús originari però que han mantingut les construccions són la Duana i Sanitat Exterior, dels anys 1930 i 1931, respectivament. Fins ara hem parlat del patrimoni immoble vinculat al port industrial, però no hem d’oblidar l’activitat del port pesquer i del port esportiu, que també formen part de l’espai portuari tarragoní.
L’antiga Confraria de Pescadors, pel que fa al port pesquer, és una edificació construïda, inicialment, l’any 1928, com a centre dels pescadors amb accions adquirides per les seves famílies. Edifici cantoner amb tres plantes d’alçada, a tocar de l’església parroquial de Sant Pere del Serrallo, barri pesquer, es va acabar de construir l’any 1932. La planta baixa era el cafè de pescadors i va passar a ser, als anys 1950, un reconegut restaurant; la primera planta era destinada a usos socials, com ara teatre i sala d’actes —era el lloc on el Gremi de Marejants cada Nadal entregava paneres i ajudes a les vídues dels pescadors—. La darrera planta es va destinar a escola per als nens i nenes del barri. Amb els anys, l’activitat cultural es manté. La urbanització de la façana portuària, l’any 2007, va ser el punt de partida per remodelar l’edifici de la Confraria, que ha recuperat la planta baixa com a espai gastronòmic —activitat molt vinculada al barri—, teatre i activitat polivalent a la segona planta —el Teatret del Serrallo—, i al tercer pis les oficines del Centre d’Estudis Marítims del Port de Tarragona, que gestiona l’activitat cultural del Moll de Costa.
Pel que fa al patrimoni immoble del port esportiu, no se n’ha conservat cap edificació. L’any 1999 va desaparèixer l’edifici del Club Nàutic del Moll de Costa, després del trasllat del port esportiu fora de l’espai portuari industrial i la nova construcció d’un edifici contemporani de propietat privada dels associats del club.
El centenari de la torre del Rellotge
La torre del Rellotge del Port de Tarragona va entrar en funcionament l’1 de gener del 1923. Així, doncs, el 2023 celebra el centenari amb un seguit d’actes i una exposició monogràfica, al Tinglado 2 del Moll de Costa sobre aquest element i el pas del temps al Port de Tarragona.
Maquinària del rellotge del port de Tarragona, del 1922.
El patrimoni moble
La seva preservació i gestió és a través de les col·leccions del Museu del Port de Tarragona, que integren maquinària portuària; senyals marítim; estris de mestres d’aixa i de boters —dos oficis tradicionals que treballaven la fusta de les embarcacions i de les botes—; ormeigs de pesca i elements vinculats a les diferents pesqueres; objectes relacionats amb la gastronomia i la vida quotidiana al barri marítim, El Serrallo, així com objectes vinculats amb el món de l’esport nàutic, com ara el rem, importantíssim a Tarragona des de la creació del primer Club Nàutic de tot l’Estat, l’any 1878, els Grup dels Xiflats (que és com els pescadors van batejar els remers que bogaven els diumenges, per plaer, quan ells descansaven d’anar a la mar a feinejar).
El fet de conservar els edificis destinats a magatzems de mercaderies al Moll de Costa, primer pas de la transformació en espai cultural dins de la zona portuària, va permetre preservar bona part del material industrial adquirit per al funcionament portuari. Ens referim a maquinària emprada als tallers de la Junta d’Obres del Port que permetia portar a terme reparacions a les màquines de l’activitat portuària. Parlem de planadora de planxes de l’any 1893 de l’empresa Cifuentes Stoldtz de Gijón; el torn construït per W. Collier & Salford a Manchester l’any 1871; els trepants de peu; les bàscules portuàries Arisó o Pibernat, del darrer quart del segle XX, i els embarrats anteriors a les instal·lacions elèctriques. Un altre patrimoni industrial important seria la maquinària necessària per a la càrrega i descàrrega de les mercaderies, com les grues i les culleres necessàries segons tipologies de sòlids. Es preserven quatre tipus de grues, malgrat el gran volum que tenen, ubicades al Moll de Costa, on formen part de la Ruta Patrimonial del Port de Tarragona. També es conserven diferents tipologies d’embarcacions, motlles de norais, àncores i maquinària com el motor dièsel del mercant Dragonera, que forma part de l’exposició permanent del museu.
La col·lecció de senyals marítims ens permet conèixer l’evolució en els sistemes d’alimentació dels fars, així com el canvi de les òptiques de Fresnel a les d’horitzó. La vida als fars, amb les vaixelles pròpies de cada far, la indumentària i el vessant de meteoròlegs, també la podem contemplar gràcies al patrimoni conservat pels antics tècnics de senyals marítims adscrits a la demarcació de Tarragona.
Les cofes dels palangres, les xarxes, els galls, les agulles i motlles de remendar, les sondes i els radars Furuno, les brúixoles Trepat, els instruments de navegació, etc., permeten conèixer el món de la pesca i la navegació.
Quant al patrimoni moble vinculat al port esportiu, està representat per una tipologia d’embarcació, amb marca registrada a Tarragona, com és la puça, una tipologia de bot balandre i elements de les embarcacions de rems com els outriggers.
Tot el patrimoni conservat vinculat a l’activitat comercial prové de la mateixa entitat portuària; la resta és donació de particulars relacionats amb el món de la pesca i l’esport, als quals agraïm haver-nos fet confiança per tal de donar a conèixer a les noves generacions la seva activitat laboral o de lleure.
Per saber-ne més
Museu del Port de Tarragona, obert de dimarts a diumenge. Entrada lliure.
Escoda Múrria, Coia, i Toldrà Dalmau, Mercè. La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Publicacions del Port de Tarragona, Col·lecció Petit Format IV.
Garcia Domingo, Enric. 80 anys de construcció naval a Tarragona, 1918-1998 (Astilleros de Tarragona, SA), Port de Tarragona, Col·lecció Saturnino Bellido, número 2, 1r Premi d’Investigació Port de Tarragona.
Toldrà Dalmau, Mercè. «El far de la Banya, testimoni dels fars de ferro», Eix, núm. 3, MNACTEC .
Toldrà Dalmau, Mercè. «Vapor Mont-Sant, un model a escala. Un sistema de propulsió i una història», Patrimoni portuari i de les indústries vinculades als ports, XI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, AMCT AIC-Port de Tarragona, 2020, pàg. 151.
Toldrà Dalmau, Mercè. «Preservació i difusió del patrimoni i portuari des del Moll de Costa del Port de Tarragona», Patrimoni portuari i de les indústries vinculades als ports, XI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, AMCT AIC-Port de Tarragona, 2020, pàg. 491.