La indústria minera i siderúrgica va marcar l’economia de l’Astúries dels darrers segles. Després d’una reconversió traumàtica cap a altres sectors productius, queda ara un reguitzell d’instal·lacions museïtzades que ens parlen de la importància històrica que van tenir. La ruta que presentem és una veritable marató per tots aquests vestigis industrials i miners.
Text Sergi Ramis, periodista especialitzat en viatges.
Data: Juny de 2022
Bustiello era una colònia minera. La va obrir el famós marquès de Comillas seguint els seus dictats religiosos i el paternalisme industrial que es va aplicar també a bastament a Catalunya. Ara el conjunt d’edificacions és una mostra valuosa de com les empreses van voler dirigir el comportament vital dels obrers.
Situat a la conca de Mieres, Bustiello va trigar a aixecar-se gairebé dues dècades, entre el 1890 i el 1906. Els habitatges més destacats eren els dels enginyers —els que ara serveixen de punt de partida per a la visita—, que tenien certa qualitat i cada pis era ampli i amb balcons. Les cases destinades als minaires eren més modestes, però comptaven sempre amb un hortet perquè el cultivessin en hores lliures i per a “distracció” de les dones. A més, hi havia tot un seguit d’edificis comunitaris: l’escola per als nens dels treballadors, l’església (aixecada en estil neomodernista i neogòtic), l’economat (perquè els obrers hi deixessin part del sou en la compra d’aliments i així el capital tornés de nou a l’empresa) i el camp de futbol, el teatre, el casino o el cinema. El sanatori funcionava una mica apartat de la resta del complex per al cas que hi hagués malalts infecciosos. Així doncs, la vida dels minaires es podia desenvolupar de manera integral gairebé sense sortir mai de la tutela de la Sociedad Hullera Española.
La colònia es va aixecar sota les directrius de l’arquitecte francès Félix Parent, seguint un model de molt èxit a l’època a la localitat alsaciana de Mulhouse. Les visites a Bustiello són guiades i els visitants poden percebre com era la vida quotidiana dels treballadors del carbó fora de la foscor de la mina. Fins aquí, el que passava fora de l’horari laboral. Però per apreciar què succeïa durant les hores de feina, cal dirigir-se al Museo de la Minería y de la Industria de Asturias (MUMI), situat a L’Entregu, un nucli de població del terme municipal de San Martín del Rey Aurelio.
En aquest museu, les sensacions no poden ser més directes, ja que els visitants podran baixar en les famoses gàbies de descens als pous, una caiguda de gairebé mil metres de fondària no apta per a claustrofòbics. En parades diverses es van coneixent les feines dels diferents especialistes: els picadors, els carregadors, els barrinadors… Vestits de minaires de cap a peus, els turistes senten explosions simulades i el soroll dels martells pneumàtics. També poden viatjar en el trenet que desplaçava els minaires per l’autèntic formiguer que era l’explotació carbonífera.
Instal·lacions del pou Sotón. La visita permet viure l’experiència de descendir a les profunditats del pou. ©Pelayo Lacazette
Fora dels pous, hi ha més espais per visitar. La Casa de l’Explosiu relata la importància d’aquest producte per trencar, trossejar i moure quantitats enormes de roques i materials.
La infermeria, que va funcionar fins a l’any 1950, era cabdal, ja que els minaires sovint es lesionaven, patien cops i ferides o afeccions pulmonars per la pols i els gasos inhalats. És un gabinet on es pot veure quin era el nivell de la medicina en aquest camp fins a la primera meitat del segle passat.
Els instruments científics utilitzats pels enginyers s’exhibeixen en una sala especial. Fan referència a acústica, astronomia, electricitat, fluids, mecànica, òptica o termodinàmica. Molts dels aparells són cedits per la Universitat d’Oviedo.
A molt poca distància del MUMI, en el que algú ha batejat com la “milla d’or” del turisme industrial asturià, hi ha els pous San Vicente i Sotón, l’ecomuseu del Valle de Samuño, el conjunt de ponts de ferrocarril de Langreo i la Sociedad Metalúrgica Duro-Felguera. Tota una marató de vestigis industrials i miners.
El pou San Vicente va ser el primer autogestionat per un sindicat al segle XX. El Sindicato de los Mineros de Asturias (SOMA) se’n va fer càrrec el 1926, després de la fallida de l’empresa Carbones de San Vicente. Va ser durant la dictadura de Primo de Rivera. Tot i així, el Govern va donar suport a aquesta iniciativa obrera, que va sanejar l’empresa i va trobar nous mercats, a més d’incorporar-hi tecnologia llavors molt puntera. I en el camp laboral, va aplicar millores salarials, va reduir i racionalitzar les hores de feina, va aplicar cobertures mèdiques…
Entre el 1998 i el 2000, una intervenció profunda a les instal·lacions les deixà en l’estat actual, en què es converteix en Museu del Moviment Obrer, vinculat al MUMI. Una galeria subterrània el connecta directament amb el Museu de la Mineria.
Pel que fa al Pozo Sotón, que amb el seu castellet ha estat qualificat de “catedral del carbó”, ofereix visites exteriors o interiors. Aquesta darrera és per a grups petits, que baixen a conèixer les plantes vuitena, novena i desena de la mina, a una profunditat entre 386 i 556 metres. Prèviament, es rep tot el material adient per a la baixada, així com una obligada xerrada sobre aspectes de seguretat que cal respectar. La visita exterior és menys angoixant i permet veure com s’extreia el carbó, però sota l’agradable llum del sol. Els visitants passen pel magatzem i la lampisteria. Els elements protagonistes són els dos castellets, l’estructura metàl·lica que els uneix i la casa de màquines. Finalment, s’arriba a les oficines sindicals.
L’Ecomuseo Minero del Valle de Samuño s’articula en tres tipus de visites: una passejada amb el tren miner, el pou San Luis i els vestigis de l’activitat minera que hi ha escampats per tota la vall.
Sense cap mena de dubte, la passejada amb tren és el que atrau més les famílies. L’estació de Samuño no és l’original, però se n’ha fet una reproducció força fidel per rebre-hi els visitants. Hi ha una mostra d’eines i equipament d’obrers, així com fotografies antigues. També es projecta un audiovisual que els fa entrar en matèria. A continuació ja es poden enfilar en el trenet carabassa, de la mateixa estètica dels que serveixen per transportar els obrers.
El pou Sotón per a l’extracció de carbó, al cor de la conca minera asturiana. ©Pelayo Lacazette
Pel que fa al pou San Luis, es troba en un estat de conservació magnífic, tenint en compte que té gairebé un segle de vida. El va obrir el 1928 l’empresa Carbones La Nueva. S’hi mostren la sala de màquines, amb els compressors, els ginys d’extracció i els que mouen les gàbies de transport dels obrers. A més del valor històric, aquest conjunt d’edificis en té d’arquitectònic, ja que es va aixecar en estil modernista.
Finalment, en la passejada per la vall es poden anar visitant restes dels rentadors, els cables aeris de transport, les muntanyes de runes o les entrades de mines en diferents vessants de les muntanyes.
Desplaçats a Arnaú, trobem un altre museu de les mines locals. Però en aquest cas un de ben original perquè es va constituir en el primer jaciment situat sota el llit marí. El castellet és avui un dels més destacats d’Astúries i forma part de la visita. També aquí hi va haver la primera fàbrica de zinc del Principat, la qual cosa va donar un enorme impuls econòmic a la localitat d’Avilés. A més de les instal·lacions pròpiament dedicades a l’extracció, es pot passejar per la colònia dels treballadors.
Astúries, però, no es va limitar a extreure minerals dels budells de la terra. També va transformar-ne alguns. És el que explica el Museo de la Siderurgia (MUSI), situat a Langreo. Mitjançant una maqueta de tot el complex i plafons informatius, els visitants assisteixen a la fosa i transformació del ferro. El MUSI consta de tres plantes, una de les quals du el nom de Bayer i s’hi explica el procediment per a la creació de l’aspirina. Tot i que no té gaire a veure amb la temàtica principal, és ben interessant.
Gran premsa al Museo de la Sidra de Nava. © Juanjo Arrojo
Teca i beure envasats
Com a complement a tantíssima infraestructura minera, hi ha dos museus industrials que val la pena visitar. El primer és l’exposició permanent sobre la indústria conservera a Candás, dedicada a l’economia marinera, que explica el funcionament d’una factoria transformadora de peix, la història i la situació actual a la zona; el segon, el Museo de la Sidra, un repàs a aquesta beguda tan característica de la regió cantàbrica, que a Astúries hi té un pilar fonamental. Des de varietats de pomes que s’utilitzen en l’elaboració del beuratge, com és de necessària la presència de les abelles per a la pol·linització dels arbres, maquinària, procediments i fins i tot el folklore lligat a aquesta beguda. Un repàs i el glopet d’un “culín” al final de la visita.
Fitxa pràctica
Centro de Interpretación del poblado minero de Bustiello
Adreça: Bustiello s/n, 23316 Mieres.
Horari: Obert de setembre a juny, de 10.30 a 12.30 h i de 16.30 a 18.30 h, dissabtes; d’11 a 13.30 h, diumenges i festius; juliol, agost i festius de Setmana Santa: d’11 a 14.30 h i de 16 a 18.30 h, de dimecres a diumenge.
Preu: Entrada general: 5 €. La visita és obligatòriament guiada.
mail: info@pozuespinos.com.
Museo de la Minería y de la Industria de Asturias (MUMI)
Adreça: C. San Vicente s/n, 33940 L’Entregu.
Tel: 985 663 133.
Horari: Obert de novembre a febrer de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, de dimarts a dissabte; de 10 a 14 h, els diumenges; de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, de dimarts a diumenge, els mesos de març a octubre.
Preu: Entrada general: 9,50 €.
Pozo San Vicente
Els mateixos horaris i condicions que el MUMI.
Pozo Sotón
Adreça: 33940 San Andrés de Linares.
Horari: Obert de dimarts a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 18.30 h; de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, de divendres a diumenge. Mentre duri la pandèmia de la COVID-19, les visites a l’interior del pou han estat eliminades, però les restriccions es poden aixecar en qualsevol moment. Consulteu les noves condicions de visita al tel. 630 119 649.
Preu: Entrada general: 3,50 €.
Ecomuseo Minero Valle de Samuño
Adreça: El Cadavíu, 33909 Ciañu.
Horari: Els horaris són molt canviants en funció del mes de l’any. També hi ha moments en què només es fan visites per a grups.
Preu: Entrada general: 11 €.
Museo Minero de Arnao
Adreça: C. La Mina 7, 33450 Arnaú.
Tel: 985 507 799.
Horari: Obert d’11 a 15 h i de 16 a 20 h, de dimarts a diumenge.
Preu: Entrada general: 4,5 € per al castellet i les galeries. Per al poblat obrer, 3 € addicionals.
Museo de la Siderurgia (MUSI)
Adreça: C. Hornos Altos, 33930 La Felguera.
Tel: 985 678 477.
Horari: Obert de 10 a 14 h i de 16 a 18 h, els dissabtes, i de 10 a 14 h, els diumenges i festius. Es poden concertar visites especials en dies feiners, especialment per a grups.
Preu: Entrada general: 3 €.
Visites complementàries:
Parque de las Conserveras
Adreça: 33430 Candás.
Horari: Obert de divendres a dimecres d’11 a 14 h.
Preu: Entrada gratuïta.
Museo de la Sidra
Adreça: Príncipe de Asturias, 33520 Nava.
Horari: Obert d’11 a 14 h i de 16 a 19 h, de dimarts a divendres; d’11 a 15 h i de 16.30 a 20 h, els dissabtes; d’11 a 14 h, els diumenges.
Preu: Entrada general: 4 €.