La indústria paperera té una llarga tradició a Catalunya, i l’especialitat del paper de fumar hi té un lloc destacat. Amb tres segles d’història, Miquel y Costas és una empresa catalana amb projecció internacional

Text Redacció Eix
Data: Juny de 2019

La història de Miquel y Costas es comença a escriure fa gairebé 300 anys, quan la família Miquel, que originalment eren paraires (manufacturers de la llana), van adquirir un molí a Capellades i un altre a la Torre de Claramunt i es van reconvertir al sector del paper. Això succeïa a mitjan segle XVIII.

La maquinària anglesa que permetia una major i més ràpida producció—la contínua, inventada a principis del segle XIX—va trigar força a implantar-se a Catalunya, on la producció manual del paper es va allargar. De tota manera, el paper de fumar, molt específic, requeria una producció manual en tines. Però el consum del tabac al segle XIX era elevat i anava en expansió, la cigarreta guanyava terreny al cigar, i fins a 1820 Espanya tenia pràcticament el monopoli internacional en el mercat del paper de fumar: era, doncs, un sector molt lucratiu. Tanmateix, aquesta mena de paper tenia pràcticament la mateixa consideració que el paper d’Estat i estava controlat legalment; això suposava que, fins a la dècada de 1880, fos obligada la fabricació manual. Finalment, la demanda en alça i la pressió del progrés va acabar per forçar la mecanització de les fàbriques i el domini del paper continu, amb les subsegüents protestes dels fabricants manuals.

La pervivència de la marca. Entre el llibret de paper actual (a l’esquerra) i el de la dreta, hi ha un segle de diferència. Foto de Rousselot Diseñadores.

Curiosament, el tabac venia de les colònies, però el paper el proporcionava la metròpoli, i s’exportava en proporcions molt elevades, sobretot a Cuba. De manera que l’expansió de l’activitat internacional de Miquel y Costas va arribar molt aviat, el 1880, quan Pau Miquel y Costas va obrir una seu comercial a Cuba. Aquesta va ser la llavor exportadora de la companyia i de la creació d’una xarxa pròpia de distribució de paper que va germinar amb especial fortalesa a Llatinoamèrica i que es va consolidar entre 1914 i 1930.

En paral·lel, precisament el 1914, es comencen a fabricar els primers llibrets de paper de fumar amb la marca El Pino i arriba una nova fita per a Miquel y Costas amb l’adquisició de Papelera Barcelonesa, l’actual fàbrica del Besòs. L’operació va suposar un autèntic avenç qualitatiu en incorporar la primera màquina contínua per a la fabricació de paper, ja que fins aleshores tot es feia a mà. En les primeres dècades del segle XX, l’hegemonia de Miquel y Costas era una realitat, especialment al mercat llatinoamericà. El 1924 es va registrar per primera vegada Smoking, la marca de paper de fumar successora d’El Pino i que ha aconseguit convertir-se en tota una icona per a vàries generacions.

L’èxit de la marca és tal que Miquel y Costas, transformada sota la raó social Miquel y Costas & Miquel S.A. l’any 1929, augmenta la capacitat de producció de llibrets Smoking amb un taller propi. En aquell moment, encara s’exportava el 90% de la producció, un percentatge que va començar a minvar amb l’entrada al mercat nacional amb Smoking i, a partir de 1933, gràcies a les vendes a l’aleshores Compañía Arrendataria de Tabaco, avui Altadis. La consolidació internacional es va frenar amb la Guerra Civil espanyola, encara que una vegada acabada Miquel y Costas va recuperar i consolidar nous mercats a l’exterior, en paral·lel a la creació de noves línies de productes com el paper d’impressió i el paper suport per a usos industrials.

A l’estranger, si fins a aquell moment Cuba havia estat l’epicentre de la companyia, a partir dels anys quaranta va arribar el torn d’Argentina, on s’estableix una filial. Als anys cinquanta la família Miquel emprèn un projecte d’autoproveïment de fibres pròpies, bàsicament lli. La dècada dels setanta és decisiva per l’evolució de la companyia, que viu una etapa d’expansió i modernització que cristal·litza amb l’empresa obrint-se al mercat de paper d’impressió. L’any 1978 Miquel y Costas va donar el gran salt i comença a cotitzar a borsa.

El 1990 es crea MB Papeles Especiales, en associació amb Papelera del Besós, que era especialista en papers de filtre. I el 1992 arriba el primer president, Jordi Mercader, que no és de la família Miquel, i inicia el reflotament de l’empresa, afectada pel progressiu endeutament. L’any 1996 l’empresa va pujar un graó més a borsa a través d’una exitosa oferta pública de venda.

El 2010, la companyia aposta per guanyar pes més enllà del tabac reforçant la producció de papers industrials amb la construcció d’una planta focalitzada en papers de baix gramatge de gran sofisticació, amb processos de producció tecnològicament inèdits a Espanya. Recentment, Miquel y Costas ha seguit avançant en el seu pla de creixement amb l’adquisició de Clariana, reforçant el lideratge del grup com a fabricant de papers especials i consolidant la seva posició als mercats internacionals.

Cronograma de fites

1752. Neix Miquel y Costas. La família Miquel comença a fabricar paper en un molí del districte paperer de Capellades

1880. Comença l’expansió internacional amb l’obertura d’una seu comercial a Cuba. és l’inici d’una xarxa pròpia de distribució de paper que es va expandir per Llatinoamèrica.

1914. Es comencen a fabricar els primers llibrets de paper de fumar amb la marca El Pino. Miquel y Costas compra Papelera Barcelonesa, origen de l’actual fàbrica del Besòs.

1924. Es registra Smoking, una marca de paper de fumar icònica per a vàries generacions.

1929. Miquel y Costas es converteix en societat anònima sota la raó social Miquel y Costas & Miquel S.A. Entrada al mercat nacional amb Smoking.

1936-1951. La Guerra Civil suposa un replegament al mercat interior. Una vegada acabada, el grup inicia una política de diversificació productiva. Davant la impossibilitat de realitzar importacions de matèries primeres, la família Miquel emprèn un projecte d’autoproveïment de lli i entra al capital de la productora de pastes de paper Celesa.

Dècada dels 70. Entrada al mercat de paper d’impressió. Etapa d’expansió i modernització que suposa l’entrada al mercat de paper d’impressió, la incorporació de Payá Miralles, amb fàbrica a Mislata, València. L’any 1978, l’empresa fa el gran salt al mercat de valors i comença a cotitzar a la borsa de Barcelona.

Dècada dels 80. Consolidació internacional. Es constitueix Miquel y Costas Argentina i s’adquireix un taller de Papeleras Reunidas en Buenos Aires.

1990. Miquel y Costas crea la filial MB Papeles Especiales en associació amb Papelera del Besós, que era especialista en papers de filtre.

1992. La professionalització de la gestió arriba de la mà de Jordi Mercader Miró, que es converteix en el primer president executiu aliè a la família Miquel.

1996. L’empresa puja un esglaó a borsa a través d’una oferta pública de venda que va suposar que el 58 del capital social passés a cotitzar al Mercat Continu. El preu de sortida de l’acció se situa en 3.025 pessetes.

2010-2015. L’aposta per Terranova Papers. L’empresa aposta per guanyar en el segment dels papers especials/industrials d’alt valor afegit. Inverteix 45 milions d’euros a la nova planta de Terranova Papers, a la Pobla de Claramunt, inaugurada l’any 2015 i dotada de tecnologia punta.

2018. Miquel y Costas avança en la seva estratègia de creixement amb la compra de Clariana, fabricant líder de papers de colors a Espanya amb factoria a Villarreal, Castelló.

Les característiques del paper de fumar

El paper de fumar no ha de tenir mal sabor ni desprendre olor en cremar: això condiciona el procés de fabricació i la matèria primera, que han de ser fibres de la millor qualitat. La introducció del filtre, a mitjan segle XX, encara ho va complicar perquè el filtre havia de quedar ben enganxat. Avui dia es controlen moltes altres característiques tècniques—combustibilitat, opacitat, resistència, porositat…— i s’assegura un gramatge molt baix, que pot arribar a ser finíssim, d’11 g/m2, tot i que hi ha moltes varietats de paper de fumar. Fins i tot pot ser perfumat.

L’especialització en els llibrets

Miquel y Costas & Miquel va descobrir el món del llibret de paper de fumar a mitjans de la dècada de 1910, i al juny del 1917 va registrar la marca Do, Re, Mi. Al principi, aquesta activitat va ser testimonial. Més endavant, el 1924, va refermar l’aposta amb la inscripció de la marca La Fleur de Lis, però el recorregut comercial va ser nul. A la tercera va ser la vençuda: la creació de la marca Smoking, projecte liderat per Antoni Miquel i Bonet, per fi va passar a ser un dels productes més coneguts de l’empresa catalana.

Per saber-ne més

Gutiérrez-Poch, , Tradición, conocimiento y modernidad. Las claves del éxito de Miquel y Costas & Miquel, S.A., Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2016.