Data: Novembre de 2024
Coincidint amb el final de la commemoració del 40è aniversari de la creació del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), ens trobem en el punt d’arrencada d’una nova etapa de consolidació del Museu, amb la voluntat d’emprendre diversos projectes innovadors.
En aquest punt coincidim, també, amb l’inici del procés participatiu per a la redacció de la nova Llei del Patrimoni Cultural Català. Aquesta llei ha de recollir de forma efectiva la singularitat del patrimoni científic, tècnic i industrial, i anar molt més enllà de la teoria lèxica avançada ja en la primera Llei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya de l’any 1934, i que es va reproduir posteriorment en les vigents Llei del Patrimoni Cultural Català i Llei de Museus de Catalunya.
L’acceptació cada vegada més àmplia i transversal d’aquest patrimoni per part de la societat contemporània s’ha de veure reflectit tant en la imprescindible dotació de recursos humans i pressupostaris com en el reconeixement organitzatiu i estratègic.
És del tot necessari dotar el MNACTEC dels recursos imprescindibles per continuar fent la tasca de Servei del Patrimoni Científic, Tècnic i Industrial de Catalunya que ja ve duent a terme des de fa anys, sense cap pressupost específic ni reconeixement. Però també calen recursos per mantenir l’alt nivell de prestigi internacional obtingut i, alhora, per donar resposta als requeriments cada vegada més amplis que institucions públiques i privades d’arreu de Catalunya demanen al MNACTEC.
Així mateix, cal fer efectiva la presència institucional del MNACTEC i el seu Sistema Territorial, com a referents nacionals que són del patrimoni científic, tècnic i industrial, en diversos òrgans col·legiats on no hi ha representació del sector. Es tracta d’organismes com, per exemple, les diferents Comissions Territorials de Patrimoni, la Junta de Valoració i Exportació de Béns Mobles, la Junta de Museus de Catalunya, etc.
Juntament amb aquesta representació i visibilitat en òrgans col·legiats, cal també la creació orgànica d’un Servei Nacional de Patrimoni Industrial, Científic i Tècnic de Catalunya, adscrit al MNACTEC, tal com existeixen des de fa anys en els sectors clàssics del patrimoni cultural català. La creació d’aquest organisme suposa anar més enllà de la visió clàssica del patrimoni i fer un salt conceptual i qualitatiu per aconseguir un model cultural dinàmic, innovador, progressista, sostenible i inclusiu.
Jaume Perarnau
Director del MNACTEC