Sabedores de l’èxit creixent de l’artista, moltes marques de pintura industrial li regalaven mostres perquè les provés en els seus quadres.

Text: Montse Armengol, historiadora

“Els límits de la pintura a l’oli en tubs ja estan superats”, va dir Picasso al seu amic Roland Penrose el 1955. Per la seva formació, l’artista tenia un gran domini de les tècniques pictòriques i de les regles d’aplicació dels materials, com ara els problemes de les barreges de materials, l’aplicació de greixos sobre magres, el temps necessari per a l’assecat i la superposició de capes pictòriques mentre encara estan fresques.

A més, el seu afany d’experimentació el va portar a aventurar-se, a partir dels anys cinquanta del segle passat, en la utilització de productes d’ús industrial. Aleshores es tractava de productes pertanyents a una activitat diferent de la de la pintura artística: pintures a la laca olioses i resinoses pensades per a la decoració, les carrosseries de cotxe, els vaixells, etc., productes totalment innovadors que ni tan sols havien sortit al mercat. És probable que aquestes pintures industrials les barregés amb materials d’ús artístic diferents, resines sintètiques, secatius i ceres. Cal recordar que, a més de la pintura, Picasso va treballar molt la ceràmica, i això ampliava el ventall de materials que tenia a l’abast.

Ripolin, en primer lloc, però també Renaulac, Tritón, Avi i Valentine van ser les marques més habituals que es van trobar al taller del pintor. De fet, moltes cases de pintura li oferien mostres i és per això que sovint va poder provar els seus productes abans que arribessin al gran públic i demostrar el gran ventall de possibilitats —en colors, en textures, en aplicacions—que li oferien.

Més enllà dels límits de la pintura d’oli

Un estudi ha determinat quines pintures de Picasso incorporaven pintures industrials a partir dels efectes visuals i de textura que creen sobre el llenç. Són aquelles que mostren materials molt brillants i durs, efectes jaspiats, manca de pinzellades, bombolles, degotalls i superfícies contretes o rebregades.