Més enllà del turisme de la vinya i del vi, les comarques tarragonines conserven un patrimoni industrial força desconegut. Des del capdamunt del poble de Bellmunt del Priorat es veu el característic paisatge de feixes amb vinyes baixant pel terreny ordenadament. Però també una casa senyorial de grans dimensions i uns estranys cavallets de ferro al costat.

Text i fotos Sergi Ramis, periodista especialitzat en viatges
Data: Novembre de 2016

Són les mines de Bellmunt, d’on es va extreure mineral de galena per convertir-lo en plom fins l’any 1972. Llavors l’aparició de materials més barats i versàtils van fer inviable la rendibilitat de l’activitat.

Però només trenta anys després del tancament de la mina, les administracions es van implicar en la recuperació de l’espai per museitzar-lo. El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat va obrir les portes l’any 2002 i avui comptem amb un centre per aprendre la història d’aquesta activitat minera, que va produir a fins a 20 explotacions al llarg de la conca del Priorat. De totes elles, les antigues instal·lacions de la Mina Eugènia són les úniques que es conserven en bon estat.

Cada any més de 12.000 persones passen per aquest centre d’interpretació integrat en el Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Són visitants interessats a conèixer com, des de molt antic —es té documentat que ja en període preibèric, fa gairebé 3.000 anys, hi havia explotacions en aquest indret—, s’ha aconseguit plom al Priorat. En primer lloc els visitants accedeixen a una gran sala on, mitjançant plafons informatius i la recuperació de peces utilitzades pels minaires, s’assabenten de com s’hi treballava, aprenen una mica d’història, contemplen els materials… i es pot veure un vídeo complementari.

En l’espai de l’antiga foneria s’hi han recreat les eines—en bona part originals— que es feien servir per fondre el mineral i aconseguir els lingots de plom amb la marca “Priorato”. L’holograma d’un jove ens en posa al corrent, mentre revivim la calor sufocant que els obrers resistien treballant a la vora dels 900ºC del forn. El punt fort ve quan el visitant es col·loca un casc de protecció i accedeix a la mina, baixant només un centenar d’esglaons, per bé que l’explotació tenia fins a vint nivells subterranis. Com que l’extracció es feia de forma vertical, les cavitats són espectaculars per la grandària, i de camí trobem alguns ninots que recreen les tasques més conegudes.

Cap al 1920, una de les èpoques de més prosperitat de les mines, l’empresa Minas del Priorato, S.A. va impulsar la construcció de la primera colònia minera, per tal de donar allotjament als treballadors que arribaven amb les seves famílies procedents d’altres zones mineres de l’Estat, principalment d’Andalusia. A mesura que l’activitat minera prosperava, i que arribaven més treballadors de fora, es van anar construint noves colònies, seguint el model de colònia industrial tan arrelat a Catalunya. Eren conjunts d’habitatges i serveis que es van anar aixecant en diferents etapes fins als anys seixanta. Avui, alguns materials recuperats de la primera època de la colònia, com ara escolars o mèdics, també tenen el seu espai expositiu en el museu. Fins i tot es guarda la imatge de Santa Bàrbara, patrona dels minaires, que continua sortint en processó un cop l’any.

Vi i quilowatts

A Falset i a Ascó tenim l’oportunitat de fer Dues visites properes que poden complementar bé la jornada per la Ribera d’Ebre i el Priorat. A la capital prioratina hi ha l’anomenada Catedral del Vi, l’edifici del celler cooperatiu aixecat en estil modernista per l’arquitecte Cèsar Martinell el 1919. s’hi fan visites teatralitzades,
tastos i un recorregut per conèixer el procés de vinificació, que continuen fent els cooperativistes. A Ascó, la central nuclear ha posat en marxa l’anomenat Centre d’Informació de l’Energia, on es fa didàctica sobre la creació de l’energia, els diferents combustibles i formes de transformar-la. Però, sobretot, posa èmfasi en l’energia atòmica.

Una estació de trens amb història

A només 20 minuts en cotxe de Bellmunt hi ha el poble de Móra la Nova. Al costat de l’estació de Renfe trobem el Centre d’Interpretació del Ferrocarril. Un grup d’animosos voluntaris, constituïts en Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, han salvat de l’abandonament part de les instal·lacions que van fer de l’estació de Móra un referent a la xarxa estatal fins al 1975. Móra va ser un gran dipòsit de locomotores de vapor, i centre de distribució de mercaderies estratègic, per l’equidistància entre Barcelona i Saragossa. D’aquells temps resta dempeus —i admirablement restaurada— una torre de control que és l’única de Catalunya exempta, és a dir, que no forma part de l’edifici central de l’estació. Allà hi ha senyals, una part de l’oficina del cap d’estació i diversos ginys, com ara senyals semafòrics.

En aquest enclavament es pot comprovar la restauració del comandament principal, elèctric i pioner en el seu moment, que se situa a la tercera planta, un
pis diàfan i vidriat per controlar també visualment les operacions d’una estació que arribava a tenir més d’un quilòmetre de llargada i on van haver-hi fins a 100 locomotores. Cal fixar-se en els detalls secrets que els apassionats guies ensenyen, com ara el rellotge de tres esferes però un sol mecanisme, o el rellotge d’impulsos telefònics que tenien els caps d’estació per controlar la puntualitat dels combois.

Els visitants passegen damunt el pont giratori i tenen l’oportunitat de comprovar la raó que tenia Arquímedes quan reclamava només un punt de suport per moure el món. En aquest cas, es pot fer caminar una peça de 60 tones amb la força d’una sola persona. Les cotxeres on s’estan rehabilitant diferents trens són la part final del recorregut. Destaca la recuperació d’una locomotora de vapor coneguda com “La Bonita” i que en un futur podria prestar servei a un tren turístic que cobreixi la línia entre la Costa Daurada i Casp, al Baix Aragó. De moment, els visitants poden conduir, durant uns centenars de metres, una locomotora que havia estat destinada a la classificació de mercaderies.

Sigui quina sigui la nostra destinació final, val la pena acostar-se a Miravet i gaudir del pas de barca de l’Ebre, l’últim en actiu del riu i que funciona igual des de fa segles, sense motor i aprofitant la força de l’aigua.

Dades pràctiques

Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
Ctra. de la Mina, s/n. 43738 Bellmunt del Priorat. Tel. 977 830 578 i 626 384 706.
De l’1 d’octubre al 30 de juny. Dissabtes, d’11.30 a 13 h i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, d’11 a 13 h. Feiners, cal concertar visita.
De l’1 de juliol al 31 d’agost. De dilluns a dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 19 h. Diumenges i festius, d’11 a 13 h.
Tancat els dilluns de juliol i del 24 de desembre al 15 de gener.
Entrada general: 7 € (inclou la visita guiada a la mina).

Centre d’Interpretació del Ferrocarril
C. Estació de Renfe, s/n. 43770 Móra la Nova.
Tel. 977 401 705 i 667 418 899.
Dissabtes i diumenges, d’11.30 a 13.30 i de 17 a 19 h.
Resta de dies, cal concertar cita. Entrada: 8 €.

Cooperativa Falset-Marçà
C. Miquel Barceló, 31. 43730 Falset. Tel. 669 946 633.
De març a desembre, dissabtes i diumenges a les 12 h (visita teatralitzada). De dimarts a divendres, 12.30 h.
Entrada general: 10 €.

Centre d’Informació de l’Energia
Central Nuclear d’Ascó. 43791 Ascó. Tel. 977 415 230.
Visites només amb reserva prèvia.