Pionera a Catalunya com a empresària, va ser una gran defensora dels drets de les dones i una lluitadora que volia millorar el món.
Filla d’un indi i d’una catalana, Mercè Pàniker i Alemany (Barcelona, 1920-2012) tenia una gran personalitat que la va forjar com a dona visionària, transgressora i avançada al seu temps. El 1943 es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i es va incorporar a l’empresa familiar del seu pare, dedicada a la fabricació de productes adhesius. Després de la mort del pare, el 1954, es va fer càrrec de la direcció de l’empresa. El 1950 va ser cofundadora de l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero, que va presidir durant alguns anys, i entre el 1975 i el 1977 va presidir també la Unió Internacional de Societats de Químics i Tècnics de la Indústria de l’Adoberia.
El 1974 va abandonar l’empresa familiar. Poc després, va muntar la seva pròpia empresa, Bel·liena Química S.A., i una fundació de dones empresàries perquè va veure que, si les dones depenien dels homes, mai tindrien feines importants ni se’ls pagaria el que els tocava. També va presidir l’Associació de Químics de Catalunya.
Sovint va ser l’única dona en un món d’homes i sempre va mirar de cara a tothom, sense excusar-se ni demanar permís. Era una dona independent de pensament i d’acció.
Com a membre de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial, cap al final de la seva vida professional, Pàniker va realitzar missions d’assessorament a l’Àfrica, Àsia i Amèrica.
Mercè Pàniker va ser una de les dones pioneres a Catalunya, com a empresària i com a activista feminista, a defensar la importància de la independència econòmica de la dona. Va contribuir a la recuperació de la democràcia i va donar suport a la creació i el desenvolupament de l’Institut Català de la Dona. La seva feina ha estat reconeguda pel Lobby Europeu de Dones i per les Nacions Unides.