Des de fars a trens venerables, passant per molins i cases de neu, la major de les Balears té un patrimoni industrial tan ric com poc conegut. Una exposició de senyals marítims ens informa de com ha avançat aquest món en els darrers segles.

Text i Fotos Sergi Ramis, periodista especialitzat en viatges
Data: Maig de 2017

Dues torres medievals vigilen el port de Portopí, a Palma. Quan s’unien amb una cadena, tancaven el pas d’embarcacions a recer d’aquesta zona sud de la capital mallorquina. La torre meridional acull el tercer far en funcionament més antic del món —després de la Torre d’Hèrcules de la Corunya i de la Llanterna de Gènova—, documentat ja al segle xiv. A dins del far, una sensacional exposició de senyals marítims ens informa de com ha avançat aquest món en els darrers segles. La col·lecció d’òptiques és l’aspecte més destacat, amb llums alimentats per oli d’oliva —els més antics—, petroli o acetilè. Veurem senyals que giren mentre les lents són fixes, altres que tenen les òptiques en moviment mentre la flama està aturada, i fins i tot de combinades, així com altres amb plafons opacs, que eren els que feien la sensació d’ocultació.

A més de la història del far de Portopí, l’exposició explica les innovacions tecnològiques que van suposar les làmpades de vapor de petroli Change fetes a Anglaterra, les màquines de rotació que funcionaven de manera semblant a un rellotge de corda, o l’avanç que va significar el sistema d’acumulació de gas acetilè ideat pel suec Gustav Dalen, premi Nobel de Física.

L’exposició de Portopí conté un valuós arxiu sobre els fars de les Balears —encara en funcionen 34— i la història del cos de faroners o tècnics mecànics de senyals marítims, com es diuen oficialment. Totes les òptiques que s’hi exhibeixen han estat en servei i bàsicament procedeixen de torres de les Balears.

Un tren entranyable

Una manera ideal de connectar Palma amb la serra de Tramuntana és pujant al tren de Sóller que surt de la plaça d’Espanya. Dalt dels vagons de fusta que ens bressolaran per alguns dels paisatges més pintorescos de l’illa tindrem la sensació de remuntar-nos al 1912, quan el servei es va inaugurar per unir totes dues localitats. Ho va fer amb unes locomotores construïdes a La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona el mateix dia que en aigües de l’Atlàntic nord s’enfonsava un vaixell gegant anomenat Titanic.

La línia es va electrificar el 1929 i des de llavors tant les estacions com els combois romanen pràcticament inalterats, la qual cosa permet als viatgers no només un trasllat en l’espai sinó també en el temps. El ferrocarril de Sóller és de via estreta, amb una amplada de 914 mm (iarda anglesa). A principis del segle xx, quan es va construir, el repte d’enginyeria va ser important, ja que supera la serra d’Alfàbia en set quilòmetres amb un desnivell de 199 m, fent servir tretze túnels, diversos ponts i el viaducte dels Cinc Ponts.

Per arribar a la zona del port de Sóller funciona un tramvia que també és en servei des del 1913. A més d’un gran atractiu turístic, totes dues línies ferroviàries
continuen sent un eficaç transport públic, com ho demostren els més de dos milions de passatgers que mouen regularment cada any. Baixant de la serra de Tramuntana al pla interior mallorquí trobem la localitat d’Inca, feu tradicional de les fàbriques de calçat —en va arribar a tenir 200, comptant els tallers auxiliars—, que ara ret homenatge a aquesta activitat tradicional de la comarca del Raiguer amb el Museu del Calçat i la Pell. Aprofitant una part de les antigues casernes del poble ara convertides en equipaments culturals, des de l’any 2010 ofereix al públic la recreació d’una fàbrica de calçat amb eines mecàniques de diferents tasques utilitzades fins a mitjan segle xx.

La donació de persones i marques relacionades amb la producció de calçat, així com alguns dipòsits temporals, han fet possible aquest projecte museístic en fase encara de concreció, ja que té espai per créixer, està elaborant el seu discurs i recollint testimonis de les moltes persones encara vives que han estat laboralment i vital lligades a la producció de sabates a l’illa de Mallorca. Gairebé totes les mà- quines que s’hi exhibeixen són del segle xx —per bé que hi ha ginys artesanals de més antiguitat—, i les més recents es van fer servir fins a la dècada de 1970.

Les Cases de neu

A la Serra de Tramuntana trobem nombroses Construccions de pedra en sec amb teulada de càrritx o teula i paviment empedrat, que servien per guardar la neu de l’hivern. Colles d’homes carregaven la neu acabada de caure amb cistells i la llançaven a l’interior fosc de la casa de neu. La compactaven amb masses i picons, i fins i tot trepitjant-la. La construcció conservava la neu convertida en glaç coberta per una bona capa de càrritx fins que a l’estiu es baixava en mules a Ciutat per fer-ne gelats. Hi ha una bona colla de cases de neu escampades per tota la Serra en estats de conservació diversos. Si voleu veure’n una d’accés fàcil, s’exhibeix al Parc Etnològic de Caimari, al terme municipal de Selva.

Els molins fariners

Gairebé a l’extrem oposat de l’illa de Mallorca, a la façana oriental, el Museu d’Història de Manacor custodia tres molins fariners que han estat rehabilitats. El molí d’en Fraret conserva la seva mitja dotzena de pales de fusta, antigament revestides de veles de cotó. A l’interior de l’edifici del segle xvii una col·lecció d’objectes recorden la tradició pagesa del poble, i el funcionament d’una casa tradicional. Hi ha una exposició permanent lligada al pas de les estacions i a les tasques que s’hi havien de fer, i una altra, al pis inferior, sobre les feines quotidianes de la llar. Al molí d’en Beió la peculiaritat és que s’han recuperat la maquinària i els estris d’una fàbrica de farina, l’única salvada de l’illa amb les moles de pedres i els mecanismes d’emmagatzematge.

El molí d’en Beió conserva la maquinària per a la mòlta de l’ordi.

Fins i tot encara queden estris que estan per restaurar, com el carro que es feia servir per aplegar el cereal i batre’l abans de portar-lo a moldre. Un tercer molí recuperat, el d’en Polit, és ara la seu social de l’associació de Glosadors de Mallorca i no es visita, però se’n pot admirar l’edifici per fora. Una altra particularitat dels molins fariners recuperats a Manacor és que tots tres són dins del nucli urbà, testimoniant un tipus de construcció encara molt viva, ja que al poble en queden una vintena llarga destinats a diversos usos.

Dades pràctiques

Far de Portopí. C. Moll Vell, 5. 07012 Palma de Mallorca.
Tel. 971 402 175. h Només amb visites concertades:
fardeportopi@portsdebalars.com,

Tren de Sóller. Pl. Espanya, 6. 07100 Sóller.
Tel. 971 630 130. h D’abril a octubre surten 6 combois al dia des de Palma i 5 des de Sóller. La resta de l’any, 4 en cada direcció. Els mesos d’hivern el servei es pot
interrompre per tasques de manteniment.
info@trendesoller.com
El tramvia entre Sóller i Port de Sóller funciona entre les 8 i les 19.30 h cada dia.

Museu del Calçat i de la Pell d’Inca.
Av. General Luque, 223. 07300 Inca. Tel. 971 911 642.
Obert de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16.30 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 h.
museucp@incaciutat.com.

Parc Etnològic de Caimari. Camí de Ses Deveres.
07314 Caimari. h Espai d’accés lliure.
Museu d’Història de Manacor. Ctra. Cales de Mallorca, km 1,5. 07500 Manacor. Tel. 971 843 065.
Consulteu els horaris de visita als molins i la farinera.
museu@manacor.org i