L’explotació de la capacitat transformadora dels canals de reg del Segrià i de la Noguera és tan antiga com el seu ús agrícola. L’espai format entre Lleida i els pobles irrigats de l’entorn ha conformat un paisatge de gran riquesa natural i cultural, modificat constantment per l’acció humana. 

Text Marc Sans Gilabert, museòleg, i Josep Forns Bardají, doctor en Història. Ambdós són membres del Grup d’Estudis Horta Riu de Lleida
Foto: Ramon Dalfó Revuelto
Data: Desembre de 2017

Les incidències més significatives han estat el procés d’industrialització des del darrer quart del segle xix, els canvis en la mecanització del camp dels anys seixanta, les urbanitzacions de segones residències i les grans infraestructures dels temps més recents.

L’horta històrica de Lleida està estructurada en dues séquies d’origen medieval: la de Pinyana, que neix a la Noguera Ribagorçana, i la de Fontanet, d’origen andalusí, que recull les aigües del riu Segre. La primera rega unes 13.500 hectàrees; la segona, unes 800. L’horta situada entre Lleida i una trentena de quilòmetres al nord conserva una sèrie d’elements de valuós interès en un entorn paisatgístic únic a Catalunya.

Les infraestructures de regadiu

Són aquells elements que permeten el funcionament bàsic dels canals, molt minvats per obres d’actualització: preses de captació d’aigua, llera, sobreeixidors, ponts, pales de reg, partidors, ulls, reguers, clamors, braçals, etc. A la zona de Pinyana, destaquem la presa i Casa de l’Aigua (al terme de Castellonroi, la Llitera, a l’Aragó), els ulls de Ratera (entre Almenar i Alguaire) i l’Ull Roig (Torrefarrera), els partidors o Ànguls (Rosselló) i el reguer de Santa Maria (Almenar), així com el caixer, banqueta o camí de servei per a la pagesia, al costat dels canals, compartit per usuaris que, caminant o amb bicicleta, en fan un ús lúdic.

Pel que fa a la séquia de Fontanet, sobresurten la captació andalusina a Alcoletge, partidors i salts amb murs de pedra, ja que és el regadiu que conserva més elements tradicionals perquè no ha estat totalment formigonat.

Les indústries vinculades

Són el conjunt d’establiments industrials que usen l’aigua de les séquies per funcionar. En un primer moment, van servir per transformar la producció i donar servei a l’entorn: molins, basses, safareigs, pous de gel, sínies per elevar l’aigua. I, posteriorment, amb la Revolució Industrial, s’hi estableixen fàbriques i colònies industrials tèxtils i papereres, i centrals elèctriques. Al curs de la séquia de Pinyana hem d’assenyalar, a la vila d’Alfarràs, dues fàbriques tèxtils: la Viladés (1894), dintre del nucli urbà, va ser construïda al costat dels antics molins senyorials d’origen medieval, i la Casals, erigida l’any 1897 en un estil netament modernista, està actualment en procés de rehabilitació per part del municipi.

D’Almenar hem de mencionar el molí fariner, recentment rehabilitat; l’antiga central elèctrica de la vila (1928), avui molt deteriorada, i el pou de gel, en molt bon estat de conservació. A Alguaire sobresurt el complex de la colònia de la Mata de Pinyana, dedicada a la fabricació de filats entre els anys 1874 i 1979. Manté l’estructura típica amb el tancat, les naus, la casa del director, el col·legi, la capella, les cases dels treballadors, el dipòsit d’aigua, la xemeneia, etc. Malgrat l’estat ruïnós en què es troba, que n’impossibilita la visita, és l’exemple més característic d’una colònia industrial a la zona. Al nucli urbà, s’hi pot visitar un pou de gel. A Rosselló destaca la paperera Aliersa (1886), que mostra a l’exterior una exposició de peces històriques de l’empresa. A la colònia tèxtil d’Alcanís, fundada l’any 1892, hi queden l’església i les cases del propietari i del director, amb altres dependències col·lectives. També són d’interès l’antic molí fariner del Serra (segle xix) i una sínia. A poca distància, a la veïna població de Vilanova de Segrià, es troba el casal moliner del Molinot, en bon estat.

A Torrefarrera, hi trobem el vell complex moliner i casal que l’any 1893 es convertí en central elèctrica que abastava d’electricitat la ciutat de Lleida. Finalment, a Lleida, destaquen els antics molins enrunats de Canet i de Picabaix, i el de Gualda, avui convertit en farinera. Altres elements que es proveïen directament de la séquia són la central elèctrica de Plana Gensana i la granja militar de Rufea. També cal esmentar que el canal de Pinyana abasteix d’aigua potable la ciutat de Lleida i 19 pobles més del seu entorn. En aquest sentit, destaca el Dipòsit del Pla de l’Aigua, una grandiosa cisterna subterrània del segle XVIII que s’omplia amb l’aigua del canal. A la séquia de Fontanet, hi destaquen els antics molins de la Nora (a Alcoletge), de Cervià i de Vilanoveta, propietat del municipi de Lleida. Avui la séquia abasteix d’aigua les indústries del polígon El Segre.