Com un cineasta dins d’una pel·lícula, el periodista i fotògraf especialitzat en turisme i viatges, director de la revista Viajar, entra en un espai que ens porta de viatge al passat de l’Espluga de Francolí.
Text: Carme Escales, periodista / Fotos: Josep Morató
La Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí és l’única destil·leria que es conserva i que s’ha restaurat de Catalunya. Una petita fàbrica en activitat des del segle xix fins a mitjan segle XX, que és un exemple de l’economia circular aplicada en una petita indústria familiar. Hi entrem acompanyats d’un «espluguí de fora vila», el periodista Josep Maria Palau.
La primavera del 2022, quan el Josep Maria Palau va començar a dirigir la revista Viajar, va voler introduir-hi un espai per al relat en primera persona. Volia aconseguir que la mirada d’algú del lloc del qual es parla fos com unes ulleres dels lectors sobre la realitat d’aquell l’indret. I va inaugurar, en la versió en paper de la revista, la secció «Veïns». «En ella, la història l’expliquen les persones que viuen allà», diu. «Pot ser algú dels pocs que encara es dediquin a un ofici, una història que, si no s’explica, es perdrà. O una persona que ha tornat a viure en el lloc d’on va marxar. Però que tot siguin històries arrelades al territori, com una manera de posar aquella realitat, la vida i els espais en valor, i transmetre-ho, com una àvia que explica un conte».
Acompanyats d’aquesta manera de concebre el periodisme, com una veu autèntica sobre cada lloc que visitem, entrem a la Fassina Balanyà amb el periodista, que de petit corria amb els amics per l’Espluga de Francolí i d’adolescent es moria de ganes d’agafar el tren des de Barcelona per tornar-hi sempre. I ara que posa una altra vegada els peus en un espai d’aquell passat, li ve el record de les olors de brasa i de brisa que perfumaven els carrers propers i no tan propers de fassines com aquesta.
La brisa és el nom que rep la part sòlida del raïm, tot allò que roman de cada gra després d’haver-lo esclafat, amb els peus nusos o amb el pes de la pedra que el premsava. La brisa la componen la pellofa, la rapa, la polpa que pugui haver quedat i el pinyol dels grans de raïm.
Dels cellers, després d’extreure’n el suc, la pasta de brisa arribava en sacs dalt d’un carro fins a les fassines, on es feia fermentar per transformar —destil·lant-lo amb escalfor— el sucre en alcohol i obtenir així l’aiguardent. És fàcil imaginar que aquella operació de fermentat i el vapor que anava conduint l’alcohol després d’aplicar-li l’altíssima temperatura de les brases del foc desprenia una flaire singular. «Si sento aquesta olor de brisa en qualsevol altre lloc, pensaré en l’Espluga. Olors com aquesta em fan connectar amb la infància i amb el poble», diu el Josep Maria. Ell sap molt bé que «la vida rural té moltes olors que són part de la vida quotidiana». «A les ciutats, en canvi, les olors les amaguem», precisa. Les de l’Espluga de quan era petit les té molt presents. «Cada zona del poble tenia la seva particular olor». A part de la brisa de les fassines, que —diu— «no era cada dia, però quan se sentia, era a mig poble i resultava fins i tot agradable», també recorda l’olor de budells de porc, de la fàbrica que hi havia al costat del riu, on rentaven i preparaven els budells de porc per fer els embotits, abans que es fessin artificialment. També les olors del safareig, quan les rentadores rentaven la roba, uns safareigs que les riuades es van endur la tardor del 2019.
La fassina va tenir un important paper econòmic i social en el si de l’Espluga de Francolí. Font: Josep Morató
De record en record, anem endinsant- nos en la Fassina. Entre parets que guarden l’essència d’una autèntica manera de viure en aquesta fàbrica d’alcohol, en funcionament fins a mitjan segle XX, aprenem com s’elaborava aquell aiguardent.
Ara que tots parlem i sentim tant a parlar de sostenibilitat, mirar enrere per saber com es van començar a produir certes coses ens ajuda a entendre l’avantatge de l’aprofitament, l’economia circular que propicia una vida equilibrada. En una fàbrica del 1830 aprenem que el rebuig dels cellers es transformava en alcohol i que les restes de brisa seca després de la destil·lació eren el combustible que encendria el foc de la següent anyada d’aiguardent. I les brases resultants d’aquell foc, la gent del poble les anava a buscar per dur-se escalfor a les cases, dins dels brasers. A la fassina hi havia una guardiola al costat de les brases per a qui volgués deixar algunes monedes, a voluntat, a canvi d’agafar brases, i ens expliquen que després, amb el que es recollia, els treballadors feien plegats un viatge a Montserrat.
Detalls que fan pensar
- L’aixeta de l’estraperlo desviava part de la producció que escapava del control de quantitats que feia la Guàrdia Civil.
- A la Fassina es feien també subproductes químics que eren molt ben pagats, com l’àcid tartàric, que s’emprava per fer litines. I del pinyol del raïm se’n feia menjar per als animals.
- La Fassina ens porta de la història local a la global. Com diu Palau, «l’aiguardent és el fil conductor, la connexió entre la vida quotidiana de l’Espluga i les seves necessitats, i una història més àmplia, feta en vaixell amb rutes com la de les Amèriques».
La roda que gira
Al poble tot era una roda que girava, com la que ens convé tornar a fer girar d’una manera similar a mesura local i planetària. És un viatge interessant, el que estem fent amb el periodista, que ha gaudit de tants viatges per explicar maneres de viure, mostrar l’espectacle dels paisatges naturals i l’arquitectura de pobles i ciutats de tots els continents. «Roda el món i torna al Born» i, en aquest cas, a l’antiga fàbrica del vi, com la que visitava ell de petit quan la seva àvia paterna, la Mercè Farran, l’enviava a comprar l’alcohol. «Jo tenia uns vuit anys. A casa treballaven al camp i l’alcohol sempre anava bé per a petites ferides de la feina, i també es feia servir per netejar», recorda aquell net que vivia a uns pocs carrers de les fassines del poble.
A l’interior d’aquesta antiga fàbrica d’aiguardent, un audiovisual ens explica la història de la Fassina Balanyà, l’única destil·leria conservada i restaurada de Catalunya. En la pantalla seguim el viatge de l’aiguardent, des del seu procés d’obtenció, fins al seu embarcament cap a les colònies americanes, passant pel comerç local i la revolució industrial, de la qual va formar part. Blat, olivera i vinya, tan presents en la vida d’aleshores a l’Espluga, van ser el motor, juntament amb l’energia del riu Francolí, d’aquesta revolució històrica, social i tècnica cabdal.
Les bàscules rebien el pes de l’aiguardent de 60º que després es refinava, fins a fer-ne alcohol de 96º a la fassina veïna, més tecnificada. Font: Josep Morató
Preservant espais tan emblemàtics com la Fassina, «recuperem la memòria trepitjant-la». És la manera que té Josep Maria Palau de transmetre que un altre turisme, no massiu i respectuós amb el passat, és ben possible. I és la pàtina que pot deixar una feina com la seva, ara dirigint una publicació de viatges degana, i en cadascun dels seus reportatges, fotografies i documentals com a professional del periodisme. Sap llegir la repercussió positiva de recuperar el patrimoni perquè sigui aquest el que expliqui el passat de cada lloc en primera persona. «El poble de l’Espluga ha anat agafant consciència de si mateix i avui això és un punt molt favorable», considera el periodista. Com a «espluguí de fora vila», com es veu a si mateix, sap l’important que és que la vila on va ser tan feliç de petit i adolescent tingui excuses per tornar-hi sempre, i per atraure gent de fora, com ho ha sabut fer al llarg del temps, amb el cinema, el teatre, les piscines, l’hotel, «tot això donava molt ambient i feia ganes de venir». Ara en continua fent, i moltes més després de la pandèmia, que a tants urbanites ens va fer posar els ulls sobre pobles i natura. «Vam sortir tots disparats, però és una tendència que continua. I tot l’espai natural que té a tocar l’Espluga, amb llocs com Castellfollit, on els monjos de Poblet havien tingut una casa de retir, són una gran oportunitat de descoberta del municipi», comenta Palau.
Dades pràctiques
Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí
Pl. del Mil·lenari, 1. L’Espluga de Francolí
977 871 220
De dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 16 a 18 h.
Diumenges i festius, de 10.30 a 13.30 h.