Aixecada entre 1901 i 1904, la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug és una obra arquitectònica de primera magnitud. Convertida avui en museu, la visita a la fàbrica es complementa amb un seguit d’infraestructures i edificacions properes que han estat declarades Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric.
Text i fotos: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Imatge de portada: La fàbrica Asland és un edifici delirant obra de Guastavino. Font: MARC ELIAS PALLARÈS / MUSEU DEL CIMENT
El passat industrial del Berguedà està marcat pel desenvolupament, d’una banda, de la mineria, i de l’altra, de la indústria tèxtil, a partir de mitjan segle XIX. Aquest fet va comportar
que la comarca arribés a nivells elevats de densitat demogràfica i que no guardaven relació amb la seva activitat tradicional agrària, ramadera i forestal. L’establiment de grans empreses canviarien la idiosincràsia i el destí de les seves poblacions.
A partir dels anys setanta del segle passat es va iniciar un fort procés de caiguda en els dos sectors claus de l’economia de la comarca, sense recuperació posterior. Des d’aquells anys el Berguedà ha experimentat una important transformació de la seva estructura productiva i empresarial, alhora que s’implementaven polítiques per fer front als problemes derivats del declivi industrial. Podem dir que, avui, l’explotació turística, junt amb una revaloració de les activitats agropecuàries, són els motors de la seva economia.
Moltes d’aquelles fàbriques obsoletes van quedar abandonades. En alguns casos s’ha fet un esforç per revaloritzar-les i convertir-les en espais patrimonials. És el cas d’algunes colònies tèxtils situades en el curs mitjà del Llobregat. Però en aquest recorregut ens centrarem en el patrimoni industrial de la part nord de la comarca, dominat pel sector miner.
Un Güell al Berguedà
Corria l’any 1901 quan Eusebi Güell, ja aleshores un personatge destacat de la burgesia catalana, va fundar, juntament amb un grup d’empresaris, la societat cimentera Companyia General d’Asfalts i Portland, SA, més coneguda amb el nom Asland, per posar en funcionament la primera fàbrica de ciment de tipus pòrtland a Catalunya i a l’Estat espanyol. La fàbrica Asland va funcionar de l’any 1904 fins al 1975, subministrant ciment en moments de fort creixement de la societat industrial, necessitada tant de noves infraestructures com d’habitatges i nous centres de producció. L’espai escollit per aixecar la fàbrica va ser el paratge del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n’Hug, a l’Alt Berguedà, un emplaçament que garantia la proximitat de les pedreres de roca calcària, utilitzada en aquelles dates per fer ciment pòrtland, i dels recursos energètics per fer funcionar la fàbrica. Aquest recursos eren l’aigua del riu Llobregat, canalitzada mitjançant una canonada a pressió de quasi 5 km —la més llarga d’Europa d’aquells anys—, que posava en marxa la maquinària de la fàbrica i l’enllumenat; i el carbó, lignit del Catllaràs, transportat per un telefèric fins a un baixador de la Pobla de Lillet, i d’aquí en tren fins a la fàbrica. L’energia calorífica del carbó era indispensable perquè els forns rotatoris poguessin assolir les elevades temperatures necessàries per a la producció. Aviat, però, es va veure que el carbó disponible no era suficient i es va recórrer a les mines de lignit de Fígols per tal de garantir el proveïment.
El Tren del Ciment, avui una atracció turística, fa un recorregut de 3,5 km entre La Pobla de Lillet i el Museu del Ciment.
Les dificultats tècniques i de transport per bastir una fàbrica d’aquesta magnitud en un territori tan muntanyós no van ser un impediment per als seus promotors, que van implicar en el projecte a l’arquitecte d’origen valencià Rafael Guastavino, qui va optar per combinar el ciment pòrtland i la construcció amb maó de pla (un sistema que ell mateix havia patentat als Estats Units). La fàbrica es va construir entre 1901 i 1904 amb pedra calcària de la zona, amb un estil modernista que presenta una estructura espectacular, ja que se’n va escollir una construcció esglaonada des de la pedrera de dalt fins al nivell del tren, adaptant-se al desnivell del terreny amb la finalitat d’aprofitar la força de la gravetat en el procés de producció del ciment.
El procés del ciment
El Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), és un dels conjunts fabrils modernistes més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un entorn natural privilegiat. El Museu del Ciment ofereix visites guiades que permeten entendre el procés de producció del ciment que es duia a terme a la fàbrica Asland, així com la seva història i l’impacte social, econòmic i cultural que va suposar per al territori.
En una primera part, es visita el centre d’interpretació a l’interior de la fàbrica, amb plafons didàctics i il·lustratius que acompanyen les explicacions de la guia. En la segona part, els visitants fan un recorregut arqueològic per la resta de la fàbrica, per conèixer els diferents espais i naus d’aquest edifici modernista tan espectacular com peculiar.
A finals del 2023 es va estrenar un circuit amb senyalització que permet descobrir el conjunt monumental del Clot del Moro i alhora recuperar de l’oblit els edificis relacionats amb l’antiga fàbrica de ciment Asland. Els indrets que configuren aquest circuit són l’estació del carrilet i el pont Asland, la central hidroelèctrica on hi havia hagut la fusteria, els forns verticals on es coïa la pedra que es va utilitzar per edificar les naus de la fàbrica, junt a la canonada d’aigua que feia funcionar la maquinària del complex amb energia hidràulica provinent del riu Llobregat.
També es visiten les restes del xalet del Clot del Moro o Xalet Güell, edifici residencial d’estil modernista que acollia reunions importants i on s’hi hostatjaven els alts càrrecs de l’empresa i altres visitants. Al final de la dècada dels setanta, el xalet va patir un incendi devastador i és per això que només podem contemplar els seus vestigis des de l’exterior.
Altres punts del circuit són l’ermita de sant Jaume, inaugurada el 1924 i inspirada en les esglésies romàniques pirinenques; la caserna de la guàrdia civil, un destacament necessari per guardar i controlar la dinamita que s’utilitzava a la pedrera; així com la mateixa pedrera, situada a la muntanya per damunt del nivell de la fàbrica, on s’hi trobaven la pedra calcària i margues, el material bàsic per produir el ciment.
El tren del ciment
Un cop inaugurada la fàbrica, l’any 1904, el ferrocarril va arribar a Guardiola de Berguedà, però quedaven uns quants quilòmetres fins a la fàbrica. Per solucionar-ho, l’empresa Asland va construir un tren secundari, un “carrilet”, que, amb una amplada de via de 60 cm, va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic de l’Estat espanyol. Per bastir el recorregut va ser necessari volar milers de metres cúbics de roca i construir dos ponts sobre el Llobregat. De pujada, el comboi transportava el carbó per a la fàbrica, i de baixada carregava els sacs de ciment.
La Pobla de Lillet és un dels pobles que més es va beneficiar, en el seu dia, de la industrialització de la comarca.
Aquest carrilet és avui un trenet turístic, el Tren del Ciment, i ens porta per diferents punts d’interès. Una de les parades del comboi ens permet visitar els Jardins Artigas, un espai naturalista amb pedra, aigua i vegetació, dissenyat a principis del segle XX per Antoni Gaudí. L’arquitecte havia arribat a la Pobla de Lillet per projectar el Xalet del Catllaràs per encàrrec dels Güell, un edifici que acolliria els enginyers de les mines de carbó que proveïen els forns de la fàbrica Asland. Durant la seva estada a la Pobla, Gaudí va allotjar-se a casa dels Artigas, i en agraïment per l’hospitalitat rebuda, va projectar per a la família aquests jardins just al darrere de la seva fàbrica. Construïts a redós del riu Llobregat, els Jardins Artigas formen un conjunt arquitectònic únic immers en un espai natural de relleu agrest i salvatge. La glorieta, el pont dels arcs, la cascada, la gruta i les figures del bestiari són alguns dels element modernistes destacats que, junt a la remor de l’aigua, ens acompanyen mentre passegem per aquest indret.
Després de la visita, reprenem el viatge en el trenet fins a l’estació coneguda amb el nom de l’apartador o l’empalme, a la Pobla de Lillet. Aquí podem visitar l’exposició “Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics a la vall del Llobregat”, que ofereix una presa de contacte amb els elements més representatius de l’època dels carrilets i dels trens miners i industrials de la vall.
Els camins històrics
El Museu del Ciment proposa, com una bona alternativa per conèixer l’entorn de la fàbrica Asland, recórrer alguns dels camins històrics que transiten al seu voltant. Es tracta de petites caminades acompanyades de guies especialitzats. Un d’ells, conegut com el Camí d’aigua i cosidores, és el recorregut que feien les dones de Castellar de n’Hug per anar a treballar a la fàbrica de ciment, on la seva feina consistia bàsicament a cosir els sacs de ciment que arribaven malmesos i que es reutilitzaven. La ruta té el seu inici al Museu del Ciment i ressegueix la construcció de la canonada de l’aigua, paral·lela al riu Llobregat, passant pel seu naixement, on hi ha la resclosa i comença la canalització; i arribant al poble de Castellar de n’Hug. El recorregut té uns 6 km de llargària, un desnivell de 600 metres i una durada d’unes 3 hores (només un trajecte), i transcorre dins del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’excursió la podem fer pel nostre compte, seguint les marques blanques i vermelles del GR-270, el sender de gran recorregut que segueix el riu Llobregat des del seu naixement, a Castellar de n’Hug; o bé ens podem apuntar a les excursions guiades que organitza el museu.
El Xalet Guell va ser la residència dels successius directors de la fàbrica.
Un altra possibilitat, amb dos itineraris diferenciats de gran interès paisatgístic, és el Camí d’obrers i miners. Aquesta ruta també comença al Museu del Ciment i en la seva primera part coincideix amb el recorregut que feien els obrers per anar a treballar a la fàbrica, uns 30 minuts fins a la Pobla de Lillet, d’on provenien la majoria dels treballadors. Un cop allà continua la segona part, amb un dels camins dels miners per pujar a treballar a les mines de carbó de la serra del Catllaràs. Aquesta segona part, amb 18 km de longitud i gairebé 900 m de desnivell, està reservada per a excursionistes amb bona forma física, i ens porta de mina en mina fins al Xalet del Catllaràs que ja hem esmentat, un edifici modernista que ens sorprèn per les seves línies pures al mig del bosc i que estava destinat als enginyers i tècnics de les mines de carbó, que Antoni Gaudí va concebre l’any 1904 per encàrrec d’Eusebi Güell. L’any 1932 l’empresa va cedir el Xalet del Catllaràs a l’ajuntament de la Pobla de Lillet, que s’ha encarregat de la seva restauració amb la intenció de recuperar-ne el disseny original, però de moment només podem gaudir dels exteriors.
La mina de Petroli de Riutort
Situada a la vall de Gavarrós, entre Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet, dins del perímetre del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la de Riutort és la única mina de petroli que es pot visitar a Catalunya i a l’Estat espanyol, i una de les poques mines subterrànies en un bon estat de conservació i que es poden visitar del món. D’aquesta mina s’extreien margues bituminoses per destil·lar-ne petroli. El material es tractava inicialment a Bagà, fins que va començar a funcionar la fàbrica de petroli de Riutort, situada davant mateix de la mina, on encara se’n poden veure algunes restes. La mina es va explotar principalment durant el primer decenni del segle XX, quan a l’entrada de la vall de Gavarrós funcionava una estació de ferrocarril i a tota la vall hi havia una intensa activitat minera amb pedreres i forns de calç.
La visita permet endinsar-se en les galeries, observar les pedres impregnades d’aquest “or negre” i descobrir el procés extractiu del petroli i la història d’aquesta mina, tot gaudint d’un paratge privilegiat.
Fitxa pràctica
Museu del Ciment de Castellar de n’Hug
Paratge del Clot del Moro, s/n. Castellar de n’Hug.
938 257 037.
info@museuciment.cat.
HORARI: obre de l’1 de febrer al 30 de novembre. Té diferents horaris depenent de la temporada de l’any (vegeu el web). Visites guiades a les 11, 12 i 13 h tots els dies d’obertura.
No cal reserva.
ENTRADA GENERAL: 6 €.
Tren del Ciment
Carretera B-402. La Pobla de Lillet.
932 041 041.
reserves@ferrocarrilturistic.cat.
HORARI: circula del 23 de març al 3 de novembre. Té diferents horaris depenent de la temporada de l’any (vegeu el web).
PREU GENERAL: anada 6,50 €, anada i tornada 10,50 €. Hi ha bitllets combinats pel tren i amb visita a Clot del Moro, Jardins Artigas i Museu del Ciment.
Jardins Artigas
Carrer del Ferrocarril, s/n. La Pobla de Lillet.
687 998 541.
tur.lillet@diba.cat
HORARIS: Obert tot l’any, amb horaris varien en funció de la temporada (veure a la web).
ENTRADA GENERAL: 4,50 €. Visites guiades només per a grups.
Estació del tren de La Pobla de Lillet – Exposició de material mòbil
Carretera B-402. La Pobla de Lillet.
687 99 85 41.
HORARI: obert els dies de circulació del Tren del Ciment.
Xalet del Catllaràs
Pista forestal de la Serra de Catllaràs, a uns 12 km del nucli de La Pobla de Lillet. S’hi arriba en cotxe des del Santuari de Falgars, seguint la pista que indicada Xalet (5 km). També hi ha senders senyalitzats per anar-hi a peu des de la Pobla de Lillet (senders 1603, 1609 i PR-C52).
Només es poden visitar els exteriors.
Mina de Petroli de Riutort
Carretera B-402 (de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet), km 4.
HORARI: visites concertades dissabtes, diumenges i festius.
938 215 111.