Un passeig per l’única colònia industrial química de Catalunya ens descobreix un barri peculiar bastit a la ribera d’Ebre sota la direcció d’industrials centreeruopeus. Ens apropem també al riu, per descobrir els ginys relacionats amb la navegació.
Text: Montse Armengol, historiadora i Josep Antoni Collazos Ribera, responsable de l’Arxiu Municipal de Flix i secretari de l’Associació Cultural La Cana.
Fotos: Arxiu Municipal de Flix
Data: Juny de 2020
És un paisatge fabril centreeuropeu enmig d’un ambient agrícola mediterrani de vinyes, oliveres i ametllers», va escriure l’eminent geògraf Pau Vila en descobrir aquest indret. Als afores de Flix, al costat de la factoria de la Sociedad Electro-Química, s’alça l’anomenat Barri Internacional o Colònia Fàbrica. És una urbanització insòlita, habitada encara avui per unes dues-centes persones, amb edificis d’interès perquè recorden l’arquitectura centreeuropea, i que no eren sinó el conjunt d’habitatges per als treballadors de la fàbrica, que es van bastir a partir del 1897 amb capital espanyol, suís i alemany. La Sociedad Electro-Química de Flix va ser la primera companyia d’Espanya i la tercera d’Europa que va aplicar l’electricitat en la fabricació de clor; la planta de producció de clor, que va ser el motor de l’empresa, va tancar l’any 2017.
Cases adossades, una altra tipologia, la més emblemàtica en aquesta colònia, d’habitatges per als treballadors.
El primer moment d’impuls d’aquesta urbanització va ser a partir del 1907, sota la direcció del doctor Müller, un fervent defensor del sistema de colònia per tot el que significava de control social. L’empresa es consolidava, i com que va fer venir tècnics estrangers per treballar-hi, va caldre construir habitatges per allotjar-los. Per això es va anomenar, en un primer moment, el Barri Internacional, perquè els primers habitants, en bona part, van ser estrangers. Posteriorment, en acollir més gent local, es va passar a conèixer com la Colònia Fàbrica de Flix.
La urbanització de la colònia
En aquesta etapa de creixement es van construir vint-i-tres edificis, habitatges que disposaven de jardí i hort, i alguns blocs, bastits per la necessitat de viure a prop de la fàbrica. Entre els anys 1915 i 1917 es va construir també el casino, d’aspecte sobri i elegant, al més pur estil alemany, que servia de residència per als tècnics i tenia una sala principal i d’altres que es feien servir per a reunions, i també una biblioteca; el menjador per als obrers, important punt de trobada, amb sala de ball i teatre; la Societat Cooperativa Electra, economat on s’adquirien els queviures i altres productes de primera necessitat, i uns blocs d’habitatges, els més humils de l’època, avui desapareguts.
Gràcies a la indústria química, Flix va deixar de ser un poble agrari per convertir-se en un poble industrial, motor econòmic de la comarca
De fet, la colònia no necessitava dotar-se de tots els serveis, perquè el poble era molt a prop i els treballadors hi podien fer cap en una curta caminada. En contrapartida, la nova urbanització va portar molta prosperitat a Flix, perquè disposava, per exemple, d’una font d’aigua potable quan no n’hi havia cap a tot el poble. Va facilitar, doncs, el subministrament d’aigua depurada i, de retruc, es va estendre l’enllumenat.
La Guerra Civil va destruir bona part de la fàbrica i de la colònia, que va viure una segona etapa constructiva a partir dels anys quaranta. Aleshores es va ampliar amb nous grups de cases, una escola, l’edifici del mercadillo, un nou menjador per als obrers, una capella i una clínica que va ser capdavantera pels serveis que oferia als anys cinquanta i seixanta, quan no hi havia hospitals propers i les carreteres eren força dolentes.
Avui, en una passejada per l’indret, criden l’atenció fins a disset edificis d’interès que recorden l’origen centreeuropeu de la colònia, especialment la casa del doctor Müller, el casino, l’antiga casa del metge i la clínica. Són tots propietat d’Ercros, però molts habitatges continuen habitats per persones que havien estat vinculades a l’empresa; és, de fet, de les poques colònies químiques habitades a Europa. Per això, si es té l’oportunitat de tenir una conversa amb els veïns, la descoberta de la Colònia Fàbrica esdevé tota una lliçó d’història oral.
El pas de barca
Tot deixant enrere la Colònia Fàbrica, i travessant Flix, anem a buscar la riba de l’Ebre per conèixer un altre punt d’interès de la història tècnica de la població. Fins a la seva desaparició als anys seixanta del segle passat, la navegació fluvial fou una activitat habitual de les poblacions a la vora de l’Ebre. El riu representà la principal via de comunicació del territori ebrenc durant segles, fins que altres vies terrestres (el ferrocarril i el transport per carretera) progressivament li van anar prenent aquest protagonisme secular.
Al marge del revifament de la navegació fluvial gràcies al turisme i a les activitats esportives, gairebé arreu resten vestigis de l’antiga i importantíssima navegació fluvial. La població de Flix no és aliena a aquest fet i conserva dos elements peculiars i essencials: el pas de barca del Riu de Baix i la resclosa.
El pas de barca és avui un dels atractius turístics de Flix. Foto: Josep Antoni Collazos.
Els passos de barca representen un sistema per travessar el riu d’una vora a l’altra. En rius de certa amplada com l’Ebre, abans era difícil bastir un pont, i aquest sistema de creuar-lo fou un dels més utilitzats. A Flix ja està documentat a l’edat mitjana i, de fet, es disposaren fins a l’any 1951 de dos passos de barca: un d’ubicat a la zona del Riu de Dalt (la zona d’inici del meandre) i l’altre, el del Riu de Baix (la zona de sortida al meandre). La construcció de l’actual pont aprofitant la infraestructura de la presa de l’embassament motivà que es deixés d’utilitzar el pas del barca del Riu de Dalt, mentre que persisteix actiu des de llavors i fins a l’actualitat el pas del Riu de Baix. La seva comesa principal és facilitar l’accés a les finques rurals que hi ha a la vora esquerra. Amb tot, se n’han fet més usos, i avui dia ha esdevingut un atractiu turístic més de Flix.
El pas de barca consisteix en dos llaüts (embarcació tradicional de l’Ebre) units per una plataforma. Tot el sistema va unit a un cable que travessa el riu d’una vora a l’altra (la gúmena). Antigament s’aprofitava el corrent del riu per moure la barca i, manejant els timons, el transport anava en un sentit o altre de les vores. Des de finals dels anys seixanta, la tracció és elèctrica, atès el poc corrent existent d’ençà de la construcció de l’embassament i la central hidroelèctrica. Igualment, es canviaren els taulats d’accés a la barca, substituint-ne els antics, que eren fixos, per uns de mòbils.
D’altra banda, si bé la imatge que tenim de la barca és la dels dos llaüts amb la plataforma, tampoc això no ha estat sempre així. Antigament el pas de la barca l’integrava un sol llaüt. Es diu que fou per necessitats militars, per poder transportar artilleria, que es creà el sistema de dos llaüts amb plataforma i que aquest canvi s’introduí a començaments del segle XIX, amb motiu de la guerra del Francès.
La resclosa
Pel que fa a la resclosa, la construcció fou paral·lela a la de l’embassament i la central hidroelèctrica, obra que s’efectuà entre mitjan anys trenta i quaranta del segle XX. En un moment en què la navegació fluvial encara persistia, la resclosa era un element necessari per facilitar a les embarcacions el canvi de nivell del riu generat per la presa.
Entrà en funcionament l’any 1948, substituint la resclosa del Riu de Dalt, de la qual es poden visitar les restes. L’originalitat de l’actual resclosa és el traçat: a través d’un túnel, un canal de navegació (paral·lel al canal de força de la central) travessa la muntanya. Aquesta infraestructura, molt activa els primers anys, des de la finalització de la navegació tradicional la dècada dels seixanta, s’utilitza molt esporàdicament, sobretot per facilitar el pas d’embarcacions esportives.
Per saber-ne més
Gisbert Torné, Albert. «El Barri Internacional». A: Centenari de la Fàbrica. De la Sociedad Electro-Química de Flix a Erkimia 1897-1997, Ercros, Flix, 1997, pàgs. 53-69.
Cervelló Rodes, Frederic, i Forn Perramon , Clara. «El conjunt industrial de la fàbrica i la colònia química de Flix». A: Miscel·lània del CERE, núm. 19. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Flix, 2008.