El Ripollès ha estat un dels bressols de la industrialització de Catalunya. Els vestigis industrials que conserva permeten traslladar-se en el temps i reconèixer una transformació cabdal del territori i de la societat

Text César Barba, periodista especialitzat en natura i viatges
Foto de portada: Arxiu mNACTEC
Data: Maig de 2017

La primera parada en aquesta ruta d’antics oficis és la Farga Palau de Ripoll, un dels darrers exemples d’una indústria històrica, la del ferro, que va tenir un paper important al desenvolupament industrial del país durant els segles xvii i xviii. És l’única farga completa que es conserva avui a Catalunya, amb les trompes d’aigua, els malls, la carbonera, el forn i la fornal. Separades de l’obrador hi ha la roda hidràulica que, amb la força de l’aigua del riu Freser, generava el corrent d’aire continu que caracteritza el mètode de la farga catalana. El que més crida l’atenció són els dos grans martinets, amb coixinets metàl·lics, mànec d’om i mall d’acer, utilitzats per a la fabricació dels lingots de ferro. A la primera meitat del segle passat, les fargues es van veure obligades a plegar, vençudes pels nous sistemes siderúrgics, encara que algunes, com la Farga Palau, van canviar el ferro per l’aram per tal de subsistir, fet que li va permetre seguir en funcionament fins al 1978.

L’altra visita imprescindible a la ciutat és el Museu Etnogràfic, fundat l’any 1929 i que el 2011 va inaugurar una nova i moderna seu. D’una manera entretinguda, aquest museu ens proposa descobrir el passat recent i la identitat d’un territori a partir del seu patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i, especialment, les armes de foc portàtils ripolleses. Efectivament, armes com les escopetes, els trabucs, els pedrenyals i les pistoles fabricats als tallers de Ripoll són el producte que ha donat més fama internacional a la indústria fargaire de la comarca i constitueixen un reflex de l’altíssim coneixement tècnic i de la sensibilitat artística dels artesans ripollesos dels metalls, de la fusta, de les guarnicions i dels mecanismes de precisió que componen una arma de foc. A banda de les armes que es destinaven a satisfer les comandes dels exèrcits de l’època, el museu també exposa models únics per a ús civil, creats com a elements de distinció i de luxe.

La història industrial de Ripoll ens porta ara al sud del nucli urbà, entre la carretera C-17 i el riu, on s’aixeca la colònia Agafallops, una de les més ben conservades de tot Catalunya. La fàbrica de filats està documentada el 1862 i formada per quatre naus i una filera d’habitatges posteriors. De la fàbrica, construïda amb pedra de riu i columnes de ferro colat, cal destacar l’ús de l’arc com a element estructural, que emmarca les galeries a manera de l’eixida dels masos tradicionals.

Des de Ripoll continuem el recorregut cap al nord, vorejant el riu Freser per l’N-260 fins a arribar a Ribes de Freser, on s’ubica l’estació del Cremallera de Núria, que és i sempre ha estat l’únic mitjà de transport per arribar a aquesta vall, unint Ribes de Freser amb Queralbs i el santuari de Núria. Inaugurat l’any 1931, el tren cremallera de Núria té un recorregut de 12,5 km, en els quals supera més de 1.000 metres de desnivell, travessant racons de gran bellesa natural a través d’un seguit de túnels, ponts i altres ginys i solucions ferroviàries que li permeten grimpar per la muntanya. L’estació de Ribes-Vila té, a més, l’al·licient afegit de l’Exposició del Cremallera de Vall de Núria, que permet endinsar-se en la seva història accedint a les locomotores més antigues, com la Geperuda i l’Elèctrica E-3, i també al cotxe saló, tot un luxe decorat amb materials nobles, i que encara circula en ocasions especials.

La Ruta del Ferro i del Carbó fa al·lusió a la tradició de la farga al Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa. Recorre indrets de gran bellesa natural. Foto: César Barba

A prop de l’estació, per la carretera de Queralbs, trobem una altra de les colònies construïdes a la vora del riu, la colònia Recolons. Fundada a finals del segle XIX, va funcionar fins a la dècada de 1980, i està formada per la fàbrica tèxtil, la central hidroelèctrica i un destacat xalet modernista. Al seu voltant van créixer els habitatges dels obrers, que consten de planta baixa i dos pisos d’altura. En els seus millors moments va arribar a donar feina a un miler de treballadors.

Tornem a Ripoll per posar rumb a Sant Joan de les Abadesses seguint ara el curs del riu Ter, bé per la carretera N-260 o bé per la Ruta del Ferro i del Carbó, una via verda que ressegueix el trajecte que feia el tren que portava el carbó de les mines d’Ogassa. Els 15 km de via són ideals per fer en família, a peu o en bicicleta. Surt de Ripoll, del Centre d’Acollida Turística, on es poden llogar bicicletes, arriba a Sant Joan de les Abadesses i des d’aquí es pot continuar fins a Ogassa. Tot el traçat està asfaltat i flanquejat per vegetació, fet que ens permet gaudir del paisatge al mateix temps que ens recorda el passat industrial de la regió.

En arribar a Ogassa trobareu un petit poble de poc més de 200 habitants que, a mitjan segle XIX, va viure una autèntica revolució minera que va actuar com a motor d’un moviment industrial essencial per al creixement de Catalunya. Les grans companyies mineres van arribar l’any 1838, i l’explotació del carbó s’allarga fins que el 1967 es va tancar l’última mina en funcionament. El poble conserva encara avui les característiques d’un poble miner, on destaquen les mines de la Dolça, el Pinter i la Gallina, així com els plans inclinats per on baixaven les vagonetes plenes i, pel seu pes, feien pujar les buides; el cable aeri de ca l’Armengol, un edifici inaugurat el 1940 com a nova solució per al transport del carbó, i l’estació o la fàbrica de pans de carbó, recentment rehabilitada.

Ruta de les Centrals Hidroelèctriques del Freser

Aquest itinerari permet descobrir l’interès cultural i patrimonial de l’energia hidràulica desenvolupada a l’alta conca del riu Freser. La ruta enllaça Ribes de Freser amb Queralbs i recorre les instal·lacions de vuit centrals hidroelèctriques. El camí, d’uns nou quilòmetres, recuperat el 2013 per fer a peu, passa per les centrals de Daió, Ielles, La Farga, la presa del Molí, central del Molí, Rialb, Filats i del Carbur i CI Vall de Ribes. Un dels punts emblemàtics, la central de Daió, va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya que va transportar l’energia a llarga distància, fins a la ciutat de Vic. El camí s’ha senyalitzat amb fites de fusta, s’han instal·lat cartells informatius a les sortides i arribades, i ofereix unes fitxes tècniques a cada central.

Dades pràctiques

Farga Palau
Passeig de la Farga Catalana, 14/16. Ripoll. Tel. 972 702 351.
• De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h.

Museu Etnogràfic de Ripoll
Plaça de l’Abat Oliba s/n. Ripoll. Tel. 972 703 144.
• De dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 i de 16 a 18 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
• Setmana Santa, juliol i agost: de 10 a 13.30 i de 16 a 19 h.
Entrada general: 4 €.

Exposició del Cremallera de Núria
Estació de Ribes-Vila. Ribes de Freser. Tel. 972 732 020.
• Obert cada dia de 8.30 a 20 h. Entrada gratuïta.

Ruta del Ferro i del Carbó
Centre d’Acollida Turística (CAT) i Centre d’Interpretació
de les Vies Verdes. Can Guetes. Carretera C-26, km 126.
Ripoll. Tel. 972 718 001.

Visites guiades a la mina d’Ogassa
Carretera local GIV-5211. Passat el poble d’Ogassa, a tocar de Sant Martí de Surroca.
• Dissabtes, diumenges i festius, dues sortides: 10 i 12.30 h.
• Durant el mes d’agost es pot concertar cita entre setmana per grups als telèfons 676 052 372 i 972 720 380.