Natura i patrimoni a l’entorn dels rius Mediona-Bitlles, Anoia i Lavernó i el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit
Text Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona
Fotos Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit
Data: Maig de 2017
La influència del sol i del mar Mediterrani han fet del Penedès un lloc privilegiat per al cultiu de la vinya. La seva gent i la història han fet possible la meravella d’un paisatge reconegut internacionalment, una gran extensió de vinyes enmig de les quals hi ha masies, pobles, esglésies i castells, i una munió de cellers i caves on es poden tastar els gustos de la tradició i de la modernitat, de l’esforç i del plaer per la vida.
El Penedès amaga, però, moltes sorpreses i una d’aquestes és la petita vall fluvial que forma el Riudebitlles, que neix amb el nom de Mediona i que desaigua a l’Anoia, travessant els municipis de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats. És al seu peu on el Penedès es mostra també com una terra de gran tradició paperera, manufacturera i industrial, i és a Torrelavit on es pot conèixer aquesta tradició i la importància que el riu ha tingut en el passat i en el present del poble.
Un espai fluvial singular
El Riudebitlles és un riu discret, que discorre auster i silenciós enmig d’un ufanós paisatge de ribera, d’aquells que canvien de color a cada estació. A l’hivern els arbres sense fulla deixen que el sol escalfi i il·lumini la ribera; a la primavera les fulles tendres broten amb força per aconseguir un paisatge ombrívol i fresc al peu de l’aigua, i és a la tardor on brilla amb tots els colors i esdevé, com tots els paisatges de ribera, majestuós.
L’aigua del Riudebitlles, i dels rierols i torrents que l’alimenten, ha estat generosa perquè ha proporcionat cabal constant per beure, per regar i per fer funcionar
molins bataners i paperers. Aquests últims es van convertir, com el riu paperer de l’Anoia, en grans casals primer i en modernes fàbriques després d’una indústria que va donar feina, ofici i prestigi al paper del Riudebitlles. Tot i que en temps reculat, quan no existien normatives mediambientals ni consciència ecològica, també va ser un riu contaminat.
L’estima que la gent del Riudebitlles té pel seu riu ha portat els ajuntaments de la conca a assumir el compromís de treballar de manera conjunta i coordinada per protegir, conservar i millorar els espais fluvials que genera. Aquesta iniciativa compartida ha permès identificar els espais de més valor ecològic, ambiental, paisatgístic i social, per seguidament definir les actuacions per protegir, conservar i fer accessible a tothom aquest patrimoni a partir d’un itinerari que, amb el senzill nom d’El camí del riu, recorre 43 km que transcorren per paisatges de gran bellesa.
Els molins paperers de Torrelavit
Al peu del Riudebitlles es conserven una vintena de molins paperers testimonis d’un passat industrial molt potent; dotze d’aquests molins són al terme municipal de Torrelavit, i alguns han donat lloc a modernes fàbriques, avui dedicades al sector del cartronatge. Al costat dels majestuosos casals dels molins paperers i del Riudebitlles hi ha una gran varietat de construccions, molt més discretes, però que constitueixen un catàleg molt ric d’elements arquitectònics relacionats amb l’aprofitament de l’aigua: canals, recs, rescloses, ponts, palanques, passeres, guals, aqüeductes, safareigs, basses, pous i fonts que han servit per aprofitar, amb seny i respecte, un bé de Déu, l’aigua.
Les fonts de Torrelavit, com a tot arreu, no són anònimes; estan envoltades d’històries personals i llegendes, de records de tardes d’estius, d’aplecs i xerinola, de records bons i nostàlgics. Els recs tenen a Torrelavit història documentada perquè des de fa segles els recs del Comú de les Hortes de Terrassola, del Comú del Molí de Lavit i del Rieral, el de les Hortes el Forn, i d’altres, salvant desnivells amb ponts i saltants, reguen horts plens de fruites, verdures, llegums, hortalisses i tubercles per a l’autoconsum.
El Riudebitlles és un dels eixos de la indústria paperera catalana des dels segles XVII iXVIII
Tot i que probablement el rec fou construït al segle XVI, no és fins a l’any 1689 que es troba documentat. Aleshores, el batlle de Terrassola va nomenar dos prohoms del terme per revisar des del Mas Bonastre de Sant Pere de Riudebitlles, o Rec Comú de les Hortes, fins al Molí de Baix, o Rec Cumú del Molí de la Vid. L’any 1894 la Comunitat de Regants del terme de Terrassola del Penedès va dotar-se d’un reglament per regular els drets d’ús de l’aigua, però també per comprometre’s a mantenir en bon estat la resclosa, les mines, els ponts, els bagants i la sèquia existents fins aleshores i totes les obres que la Comunitat acordés fer. El reglament definia les competències de la junta general, i establia els dies estipulats per regar i un règim de faltes i penes.
Molins protegits
L’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, el 2013, el Pla Especial Urbanístic de Protecció dels Molins Paperers de Torrelavit per tal que constitueixin un conjunt rellevant d’edificacions dels inicis de la revolució industrial a Catalunya, que en aquest territori es va formular a través dels molins paperers. Els molins protegits són: Molí d’en Vinyals, Molí Xic, Molí Blanc, Molí d’en Roda, Molí Parellada, Molí del Mig, Molí del cover, Molí de l’Esbert i Molí Pelleter.
Un bon paper
Diderot i Alembert van escriure, a la famosa Encyclopédie (1751-1780), un emotiu elogi del paper al qualificar-lo com una “meravellosa invenció, que és d’un ús tan gran a la vida, que fixa la memòria dels fets, i immortalitza els homes”. No hi ha dubte que sobre el paper s’ha escrit i s’escriu la història i gairebé tot allò que succeeix als humans des que fou inventat a la Xina fa mil·lennis. A la conca del Riudebitlles, a la de l’Anoia i a altres zones de Catalunya, s’han fabricat, especialment des del segle xviii, molts tipus de paper. Paper de notari, paper d’estat, judicial, oficial, per als temes que no es poden oblidar, els que han de quedar per sempre escrits. Paper moneda per comprar i vendre, per deixar a deure o per pagar puntualment. També per escriure cartes, per explicar-nos el que passa a casa, per comunicar notícies bones i dolentes, alegries i disgustos.
Paper per a diaris, revistes, còmics, llibres… Paper de cultura, i coneixement, ple de saber, de ciència, de tècnica, de poesia, de novel·la, de creació. Paper per
anunciar la festa, paper de fumar, etiquetes d’ampolles de vi i cava, i humils paperines. Paper per embolicar i cartró per guardar, per transportar, per anar lluny. Milers i milers de papers i d’usos.
Als seglesXIX i XX, els antics molins del Riudebitlles es transformen en grans casals i en fàbriques de paper
A Torrelavit s’ha fet, durant molts anys, paper anònim. Els balaires de Torrelavit i de tot el Riudebitlles treballaven discretament a les ordres dels grans paperers de l’Anoia. Milers de fulls de paper, endreçats i apilats formant pilots de raimes a punt per ser venuts, escampats pel món, sortits de la vall del Riudebitlles, anònims, però sempre producte de qualitat de les grans marques: paper per fer paperines i paper de filtre, juntament amb paper per a aquarel·la, dibuix, gravat, litografia, serigrafia, disseny, publicitat i enquadernació són els papers que s’han fabricat als molins de Torrelavit.
Els molins paperers es converteixen en grans casals de tres i quatre pisos per abastir una demanda creixent de paper. Al segle xviii una dotzena de famílies, liderades pels Romaní, Guarro, Ferrer i Farreras, es van convertir en els grans fabricants que controlaven tot el paper destinat a les colònies americanes. Feien treballar una espessa xarxa de balaires als quals contractaven quantitats, qualitats i terminis, i subministraven la matèria primera i els diners per pagar les setmanades i la manutenció dels treballadors.
Tot aquest patrimoni vinculat a l’aigua i a l’ús de l’aigua del Riudebitlles, i especialment als molins paperers i la seva estreta relació amb l’aigua del Riudebitlles, es pot descobrir passejant per El camí del riu i visitant el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit i un dels molins més ben conservats, el del Cover.
Per saber-ne més
Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit
Tel. 635 553 295
turisme.aigua@torrelavit.cat
Dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h. Visites guiades a les 10.30, 12 i 13.30 h.
Entre setmana, visites concertades per a grups.
Ajuntament de Torrelavit
Tel. 938 995 002
Diputació de Barcelona