Molts dels punts d’interès que visitarem en aquest recorregut per Edimburg i el seu entorn han estat creacions i innovacions que han significat salts tecnològics importants en diferents èpoques.
Text: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Imatge de portada: Falkirk Wheel, un impressionant elevador de vaixells giratori que connecta el canal Forth i Clyde amb el canal Unió. Font: Hubbell
A finals del segle XVIII i al llarg del XIX, Escòcia va tenir un paper molt important en la història de la industrialització europea, amb un fort desenvolupament de les indústries pesades i del tèxtil, així com de la xarxa ferroviària, i amb figures cabdals de la ciència i la tècnica com James Watt, James Clerk Maxwell o Lord Kelvin. Iniciarem la visita a la capital del país i els seus voltants al Museu Nacional d’Escòcia, un dels museus més concorreguts del Regne Unit, i també la millor avantsala per a aquest viatge, ja que permet capbussar- se de ple en la història, l’art, el disseny, el món natural, la ciència i la tecnologia d’aquesta part del món.
El museu s’ubica en un espectacular edifici recobert de gres de tons daurats procedent de l’estuari de Moray, al nord d’Escòcia, i s’organitza en àrees temàtiques: la Gran Galeria, Art, Disseny i Moda, Món Natural, Ciència i Tecnologia, Història i Arqueologia d’Escòcia, i Cultures del Món. Abans d’explorar les exposicions, val la pena dedicar un moment a observar l’estructura arquitectònica de la Gran Galeria –presidida pel Rellotge del Mil·lenni–, un bell exemple de disseny victorià, amb un sostre de vidre magnífic que inunda l’espai de llum natural.
Amb milers d’objectes sorprenents repartits per diferents galeries, cada planta del National Museum of Scotland ofereix tot un món per descobrir des del Paleolític fins als nostres dies, des de les primeres cultures fins a la ciència de l’era espacial, des de la prehistòria fins a la cultura pop. Aquí ens trobem cara a cara amb objectes històrics emblemàtics, com ara un joc d’escacs viking trobat a l’illa de Lewis; o la història de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat, creat a partir d’una cèl·lula adulta, que s’ha convertit en una de les estrelles del museu. La història, l’antropologia, la natura, la ciència i la tecnologia es donen la mà en cada un dels elements que s’hi exposen. Un espectacular Tyrannosaurus rex custodia l’entrada a l’exposició dedicada al Món Natural, on s’exhibeixen des de meteorits fins a monstres de les profunditats marines, passant per grans elefants africans. Per la seva banda, la Wylam Dilly, una reconstrucció d’una de les locomotores de vapor més antigues del món, inventada i desenvolupada per l’enginyer anglès William Hedley l’any 1813, és una de les joies de la galeria de Ciència i Tecnologia.
Reproducció de la locomotora de vapor Wylam Dilly al Museu Nacional d’Escòcia. Font: Jaume Perarnau
El camí del carbó
Sense sortir d’Edimburg, podem endinsar-nos en els paisatges naturals de la capital d’Escòcia a través de Union Canal, un canal que parteix del mateix cor de la ciutat, a Edinburgh Quay, i s’estén al llarg de 50 km fins a Falkirk, localitat a l’oest de Linlithgow. Originalment construït per transportar minerals de les mines i pedreres a Lanarkshire, especialment carbó, el Union Canal es va inaugurar el 1822 i va jugar un paper fonamental en les relacions comercials del centre d’Escòcia abans de la implantació del ferrocarril, en particular de la via fèrria entre Edimburg i Glasgow, que es va estrenar el 1842. A partir de llavors, el canal va començar un lent declivi com a mitjà de transport, fins que es va tancar al trànsit comercial el 1933. Es va clausurar oficialment l’any 1965. La preocupació social per la recuperació del medi ambient i un ressorgiment general de l’interès pels canals, juntament amb l’ajuda del Millennium Link, un dels projectes d’enginyeria de canals més grans del Regne Unit, van portar que el Union Canal tornés a la vida l’any 2001, ara per a un ús popular amb finalitats de lleure, especialment per a embarcacions d’esbarjo, vianants i ciclistes.
Entre les principals innovacions tecnològiques del canal hi ha la Falkirk Wheel. Antigament, quan les embarcacions arribaven a Falkirk, havien de transitar a través d’onze rescloses per enllaçar amb el Forth&Clyde Canal, el canal que permet arribar fins a Glasgow; ara aquesta tasca la facilita l’únic elevador giratori per a embarcacions del món. Falkirk Wheel consta de dos braços que s’estenen 15 m a partir d’un eix central de 3,5 m de diàmetre. Dos compartiments, un a cada costat, amb una capacitat de 300 metres cúbics d’aigua cadascun, actuen com a rescloses per acollir les embarcacions. Quan una baixa, l’altra puja, seguint el principi d’una balança, que mitjançant el joc d’equilibris permet que el treball sigui només mecànic. D’aquesta manera, combinant la tecnologia més moderna amb els principis establerts per Arquímedes fa més de dos mil anys, la Falkirk Wheel eleva les embarcacions en qüestió de minuts per superar una diferència d’alçada de 24 m entre els dos canals, i, cosa que resulta gairebé increïble, ho fa utilitzant només 1,5 kWh per a cada rotació.
Val la pena visitar també el Linlithgow Canal Centre, situat en aquesta localitat una mica abans d’accedir a Falkirk, amb un museu que explica la història del Union Canal mitjançant documents, fotografies, maquetes de vaixells, eines i equips originals; i d’on parteixen recorreguts turístics amb vaixell pel curs fluvial.
New Lanark
New Lanark (vegeu Eix, núm. 1) va ser un lloc avançat al seu temps. Aquest llogaret del segle xviii, situat a mig camí entre Edimburg i Glasgow, va ser un model de comunitat industrial que vivia a l’entorn d’una fàbrica de teixits, i on el món laboral i el social compartien espai. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, New Lanark va ser fundada el 1785 per David Dale, banquer i empresari, i Richard Arkwright, inventor i pioner del fil industrial del cotó. La fàbrica va estar en funcionament durant gairebé dos segles, fins al 1968, i es va convertir en un model mundialment conegut gràcies a les reformes laborals, socials i educatives introduïdes pel gendre d’un dels fundadors, Robert Owen, com la reducció de la jornada laboral, la fi del treball infantil de menors de 10 anys i l’atenció mèdica gratuïta per als treballadors de la fàbrica.
Estampa hivernal del poble industrial de New Lanark. Font: Jaume Perarnau
Actualment, New Lanark s’ha convertit en un exemple de poble moliner del segle XVIII gràcies a un procés continu de conservació i rehabilitació que s’ha prolongat durant gairebé mig segle, i que ha fet que l’aspecte actual de la població continuï sent molt similar al de principis del segle XIX.
National Museum of Flight
Ubicat en un dels aeròdroms de la Segona Guerra Mundial més ben conservats del Regne Unit, a 40 minuts d’Edimburg per l’A1, el National Museum of Flight acull una de les millors col·leccions d’avions d’Europa. Les més de 50 aeronaus exposades recorren la història de l’aviació des de la Primera Guerra Mundial fins a l’actualitat, a través de galeries d’exhibicions interactives, experiències supersòniques i el testimoni personal dels que van treballar i van volar des d’aquest aeròdrom històric. Aquí podreu pujar a bord del Concorde per descobrir com era el vol transatlàntic d’aquest avió icònic, o conèixer les naus utilitzades en els principals conflictes bèl·lics a través de la història, a l’hangar de l’aviació militar.
Prodigis de l’enginyeria
A uns 15 km al nord d’Edimburg tot seguint l’A90, hi ha la petita localitat de South Queensferry, banyada per l’estuari del fiord del Forth. D’aquí surt el Forth Bridge, un pont que es va obrir al trànsit ferroviari el 1890 i que se segueix utilitzant actualment per al transport de passatgers i mercaderies amb tren. És el pont més llarg del món en el seu gènere (2,5 km), connecta Edimburg amb Fife i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El seu disseny i construcció, innovadors pels materials, l’estil i l’envergadura, van marcar una fita important a la història del ferrocarril. La doble via puja a 46 m sobre el nivell màxim de l’aigua. Consta de dos trams principals de 520 m, a més de trams laterals i d’aproximació, i cada tram principal conté dues mènsules centrals de 104 m d’alçada que descansen sobre pilars de 21 m de diàmetre. La utilització de mènsules en el disseny d’un pont no era una idea totalment nova, però l’enginyer Benjamin Baker va ser pioner a elevar aquesta idea a una escala superior, en una línia que després seria imitada a diverses parts del món. En la construcció del pont es van fer servir més de 55.000 tones d’acer i més de vuit milions de reblons. Considerat fins i tot avui una obra mestra de l’enginyeria, la seva característica estructura d’acer pintada de color vermell és una imatge que perdura en la memòria, i també un bon punt final a aquest recorregut per enginys i innovacions de l’entorn d’Edimburg que han significat salts tecnològics importants en diferents èpoques.
Forth Bridge, un impressionant pont per al ferrocarril. Font: Jaume Perarnau
Fitxa pràctica
Museu Nacional d’Escòcia
Chambers Street, Edimburg
0300 123 6789
Obert cada dia de 10 a 17 h.
Entrada gratuïta
Union Canal: Falkirk Wheel
Lime Road, Falkirk
0800 072 9900
Obert de dimecres a diumenge, de 9.45 a 15.30 h. Entrada general: 17,50 £.
Union Canal: Linlithgow Canal Centre
Manse Road, Linlithgow
0150 684 0574
Forth Bridge
Queensferry. South Queensferry
National Museum of Flight
Aeròdrom d’East Fortune, East Lothian
0300 123 6789.
D’abril a octubre, obert cada dia de 10 a 17 h. De novembre a març, obert només els caps de setmana, de 10 a 16 h.
New Lanark
New Lanark World Heritage Site Mill 3, Level 6. Lanark
015 5566 1345.