«La vida de la mujer, desde los tiempos más remotos, viene siendo un continuo martirio»
Text: Montse Armengol, historiadora
Data: Juny de 2022
Avui dia, les dones són majoria a les facultats de Medicina, una realitat ben diferent de la del segle XIX i encara a les primeres dècades del XX. Dolors Aleu (Barcelona, 1857-1913) va ser un cas excepcional, en doctorar-se l’any 1882. Va obtenir el títol amb una tesi sobre els inconvenients de la cotilla, una peça de roba que dificultava la circulació i la respiració i causava desmais. Es tracta d’un text revolucionari i valent de denúncia d’una situació opressiva i en defensa dels drets de la dona.
Per poder estudiar, les primeres universitàries de finals de segle XIX van aprofitar un buit legal —recordem que aleshores ni tan sols podien votar—. Aleu va assistir a classe a la Reial Acadèmia de Medicina, al carrer del Carme de Barcelona, acompanyada de dos escortes. Era una senyoreta de la classe alta i el seu pare, que va ser tinent d’alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya, no volia que rondés sola pels foscos carrers del Raval. A les aules va coincidir amb Elena Maseras i amb Martina Castells, que amb ella formen la tríada de les primeres dones universitàries a Catalunya i a l’Estat.
Segons alguns estudiosos, Castells va obtenir el doctorat quatre dies abans que Aleu. Si fos així, li prendria el títol de pionera. El que sí que podem assegurar és que Dolors Aleu va ser la primera doctora a tot l’Estat espanyol que va exercir la medicina durant més de 25 anys. Especialitzada en ginecologia i pediatria, la seva cartera de clients era àmplia: a la seva consulta de la rambla de Catalunya acudien les senyores burgeses de la part alta de Barcelona, mentre que atenia els pobres, especialment les prostitutes, a la Casa de la Caritat, com a obra de beneficència. Va combatre especialment les malalties de transmissió sexual, que considerava la pitjor de les xacres del seu temps. «Les trobareu a tot arreu i a totes les classes socials (…) fins i tot en senyores d’importància de Barcelona», va deixar escrit a Consells d’una mare als seus fills, un opuscle que la converteix, a més, en una precursora de l’educació sexual dels joves.