L’Ajuntament de Barcelona ha inventariat 1.220 ascensors anteriors a 1940 amb la voluntat de facilitar-ne la preservació.
Text: Redacció Eix
Recentment ha estat notícia l’entrada en vigor (1 juliol de 2024) d’una normativa que vol garantir que els ascensors siguin més segurs. Això implicarà grans canvis, especialment en els ascensors antics, ja que entre altres mesures s’exigeix canviar les guies i eliminar les reixetes de tancament, tan característiques dels ascensors històrics.
Abans que això s’esdevingui, l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un mapa dels ascensors històrics en edificis de la capital catalana. Després de dos mostrejos, el 2022 i el 2023, l’estudi ha permès localitzar i inventariar 1.220 ascensors que poden tenir valor patrimonial i que encara es troben en funcionament.
L’objectiu de l’estudi, dirigit per l’historiador Francesc Caballé, és crear un cens d’ascensors històrics per poder-ne valorar la protecció actual i les possibles actuacions posteriors de conservació.
Per a l’elaboració del mapa s’han considerat ascensors històrics tots els que conserven la cabina original de fusta i/o mantenen el seu tancament de malla trenada, i que van ser instal·lats fins a l’any 1940. No obstant això, també s’hi han inclòs alguns ascensors instal·lats en dates posteriors perquè s’ha considerat que la cabina o el tancament de l’ascensor podria tenir un valor patrimonial històric que caldrà valorar posteriorment.
Ara per ara, dins de l’estudi no s’ha fet una catalogació en funció de l’estat de conservació o de la seva vàlua patrimonial, una tasca que s’haurà de dur a terme en fases posteriors.
Els primers ascensors de la ciutat
L’any 1889, amb un any de retard, però encara amb motiu de l’Exposició Universal, es va instal·lar el primer ascensor de Barcelona al capdavall de les Rambles: és el que enfila els visitants fins al mirador de l’estàtua de Colom, un monument de l’arquitecte Gaietà Buïgas construït també en aquest moment. L’arribada de l’electricitat a Barcelona i la construcció de grans edificis en el flamant Eixample van propiciar la proliferació d’aquests artefactes. El primer ascensor elèctric instal·lat a Catalunya per a «ús directe de persones» en un edifici d’habitatges va ser el 1897, en una finca del passeig de Sant Joan, cantonada amb el carrer d’Aragó. En aquell moment, disposar d’ascensor elevava la categoria de la finca i dels seus veïns.
Ascensor històric al costat de les clàssiques escales de marbre que condueixen al pis principal de la finca. Font: R. Comber Sales
Un mapa per a la protecció
Els mostrejos realitzats no han pogut ser exhaustius perquè s’han fet en unes zones geogràfiques determinades de Barcelona i perquè no s’ha pogut entrar en totes les finques. Els ascensors situats en edificis ja catalogats específicament o dins del conjunt especial de l’Eixample (que inclou la protecció de tots els elements comuns de l’edifici) ja tenen una protecció patrimonial, i qualsevol intervenció que es vulgui fer a l’ascensor ha de comptar amb un informe previ de valoració de patrimoni del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.
En el cas que una comunitat de veïns vulgui conservar un ascensor no catalogat i gaudir de les exempcions normatives que preveu la norma de seguretat per a aquests casos, poden demanar, en casos determinats, la catalogació de tot l’edifici pel seu interès patrimonial. Si es considera oportuna aquesta mesura, en acollir tot el conjunt, la figura de protecció inclourà també l’ascensor.
El fet de ser inclosos dins del mapa d’ascensors històrics —de la mateixa manera que el fet de trobar-se dins d’un edifici catalogat o dins del conjunt especial de l’Eixample—permet a les comunitats de veïns demanar subvencions per a la seva conservació-restauració, ja que aquest tipus d’intervencions estan incloses dins de les ajudes per interès patrimonial convocades per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament.
L’epicentre, a l’Eixample
La majoria dels ascensors localitzats en el mapa (un 70 %) estan situats al districte de l’Eixample, amb una gran presència en vies com la Diagonal, el Passeig de Gràcia i la Gran Via; en total, en aquest districte s’han comptat 865 ascensors. Els següents districtes amb més ascensors històrics són, a molta distància, Sarrià (16,31 %, 199 ascensors) i Gràcia (7,05 %, 86 ascensors). Sants-Montjuïc, en canvi, és a la cua del llistat i només acull, pel que s’ha pogut constatar en els dos mostrejos realitzats fins ara, 7 ascensors històrics.
Per saber-ne més: