Un recorregut pel patrimoni industrial històric del País Valencià ens descobreix un dels territoris pioners de la industrialització a l’estat Espanyol, que ha sabut conservar el seu valuós llegat

Text i fotos César Barba, editor i periodista especialitzat en viatges
Data: Juny de 2018

En un entorn privilegiat i envoltada de bells paratges naturals, Alcoi ha superat la seva peculiar orografia a força d’esplèndids ponts i d’una industrialització
primerenca, que ha llegat a la ciutat exemples notables d’edificacions fabrils, des dels primitius molins paperers fins a grans fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. La localització d’aquestes antigues edificacions industrials va estar condicionada pels cursos d’aigua que creuen el terme. Així, el riu Barxell va ser el punt triat per a l’establiment de molins paperers i manufactures de tints per a llanes, i la seva unió amb el riu Molinar fou des de ben aviat l’escenari d’una extraordinària activitat manufacturera.

El paratge del Molinar, que ha estat declarat Bé d’Interès Cultural, és a uns dos quilòmetres al sud de la ciutat d’Alcoi i conserva l’estructura d’aquest enclavament industrial, encara que a partir de la dècada de 1960 les dificultats dels accessos i les noves fonts d’energia alternatives a la hidràulica van fer tancar moltes d’aquestes fàbriques. Entre els immobles històrics que perduren destaquen la font del Molinar i tota la xarxa que abastia d’aigua (i encara ho fa) la població i la indústria d’Alcoi. La font, amb volta i un llanternó adornat amb colors vius, fou erigida originalment el 1421. També es conserven alguns molins de paper i farina del segle xviii com el Molí Nou del Ferro i l’edifici contigu del Molí del Ferro, i com Els Solers, una antiga fàbrica de paper que és de les més ben preservades del conjunt.

Seguint des d’Alcoi el curs del riu Barxell, o també el sender senyalitzat que surt del barri de Batoi (SL-CV-25.7), podem apropar-nos fins al jaciment paleolític del Salt, un abric ocupat per grups de neandertals fa més de 60.000 anys. La millor època per anar-hi és el mes d’agost, durant el qual tenen lloc les campanyes d’excavacions. Una altra visita interessant abans de deixar Alcoi amb rumb a Ibi són els pous de gel aixecats a la serralada situada entre aquestes dues poblacions.

El Mercat Central de València va ser projectat el 1914 pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial, deixebles de Lluís Domènech i Montaner

La carretera CV-797 (i també el GR-7 per als que vulguin fer el camí a peu) porta al santuari de la Font Roja, des d’on es pot arribar caminant a diversos pous ubicats dintre del Parc Natural de la Font Roja. El més accessible és la Cava de Coloma, un gran pou construït el 1732 amb capacitat per a més de 2.000 m3. La neu es recollia al final de la primavera i s’abocava en aquestes caves, on es piconava per compactar-la i transformar-la en gel. Després es cobria amb palla, terra, fulles o branques formant capes per evitar la descongelació.

El ferro, el vidre i la ceràmica s’agerma nen al Mercat Central de València en el més genuí estil modernista heretat de Lluís Domènech i Montaner

A l’estiu, es tallava el gel en peces per transportar-les en carros de tracció animal, cap als nuclis urbans on es comercialitzava. Uns altres pous de la zona són el pou del Nouer, el pou de Simarro i el pou del Canyo, el més ben conservat i l’únic que encara té la teulada. A 20 km al sud d’Alcoi trobem Ibi, una agradable vila que s’estén als peus de la muntanya Teixereta. De l’enginy d’alguns dels seus pobladors van sorgir les primeres joguines fabricades a Espanya, que avui es recorden en el Museu Valencià del Joguet, un centre per a la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni jogueter, al mateix temps que és un espai que permet viatjar a la més tendra infància del visitant. Instal·lat des del 2013 a mítica fàbrica dels Germans Payá, on encara es conserven maquinària, útils i ferramentes amb què es van fabricar els joguets de principis del segle xx, el museu presenta joguines pròpies i col·leccions que s’han afegit d’altres països.

Destaca la col·lecció de vehicles de joguina (trens, automòbils, motos i aparells aeronàutics), així com les joguines que la família Payà anà comprant arreu d’Europa, per a utilitzar-les com a model. Des d’Ibi continuem cap al sud i passem de la comarca de l’Alcoià a la de l’Alacantí, per arribar en 25 km a Xixona. El primer que veiem en apropar-nos a la població és la Torre Grossa, el que queda de la fortalesa original de l’època almohade (final del segle xii), quan la ciutat s’emplaçava als límits dels regnes de Castella i Aragó. Des d’aquells temps, segons explica la tradició, a la zona es conreaven els ruscs de mel amb què els musulmans van inventar el producte que, després de molts segles i encara avui, ha donat fama internacional a la vila: el torró. Aquestes arrels ancestrals han portat al fet que l’activitat econòmica més important de Xixona al segle xx i fins a l’actualitat hagi estat l’elaboració de torrons, massapans i dolços. Una bona manera de conèixer la història d’aquest producte és la visita al Museu del Torró, que es distribueix en tres plantes d’un ampli edifici: a la inferior es presenta una col·lecció d’envasos, publicitats i tot allò relacionat amb la comercialització; a la planta intermèdia s’ensenyen els processos d’elaboració dels diferents
tipus de torrons, i la planta superior està dedicada a la matèriaprimera necessària per a la seva elaboració: el sucre, la mel, l’ametlla i l’ou.

L’Estació del Nord, un altre edifici modernista emblemàtic de València, construït entre 1906 i 1917

Aprofitarem aquest recorregut pel nord de la província d’Alacant per fer dues visites d’interès per la zona. A prop de Xixona, al bell mig de la vall del riu Vinalopó i envoltada de muntanyes, la ciutat d’Elda ja era reconeguda internacionalment a finals del segle xix per la qualitat de les sabates que sortien dels seus tallers. D’aquí la importància del seu Museu del Calçat, on s’han recuperat els processos d’elaboració i les antigues tècniques sabateres, amb una interessant exposició de maquetes, estris, eines i maquinària de treball, completada amb una col·lecció de sabates que és tot un recorregut per la història de la humanitat a través dels calçats.

Acabarem aquest viatge a Benissa, per veure l’impressionant viaducte de Santa Anna, un testimoni viu dels inicis del ferrocarril al País Valencià. Situat en la línia que va de Vila Joiosa a Dénia, amb una extensió de 264 m i una altura màxima rasant de 50 m, formava part del recorregut de l’antic Trenet de la Marina, i és l’únic que es conserva amb piles metàl·liques en tot el seu territori.

Ciutat de València

La ciutat de València compta amb un ric patrimoni històric industrial del qual desta quen dos dels seus principals atractius turístics, l’Estació del Nord, un edifici modernista inaugurat el 1917, amb mosaics de gran qualitat als sostres, sòls i parets, bells treballs de forja i una profusió de la ceràmica de colors vistosos, i el tamb é modernista Mercat Central, on les enormes naus sostingudes per altes columnes de ferro forjat són il·luminades per vitralls emmarcats entre panells de ceràmica bigarrats. Menys conegut però no menys interessant és el Centre d’Art Bombas Gens, una antiga factoria dedicada a la fabricació de maquinària, vàlvules industrials i bombes hidràuliques, convertida en un actiu espai expositiu on es pot visitar un refugi antiaeri construït el 1938 durant
la Guerra Civil, així com un antic celler de finals del segle xv.

El Port de Sagunt

El nucli de Port de Sagunt, una de les últimes ciutats factoria d’Espanya, ens ofereix un passeig per la recent història industrial. la visita al Forn Alt núm. 2 és tot un símbol no nom és del procés siderúrgic que va viure el municipi sinó del procés industrial a Espanya. Aquesta instal·lació de 64 m d’altura es va aixecar
el 1922 i va ser reconstru ïda als anys seixanta. A les seves entranyes es van gestar , a una temperatura de 1.000 ºC, l’acer i el ferro que es van utilitzar en grans projectes constructius del segle xx. El forn va deixar de funcionar l’any 1984, i el 1995 en va començar la restauració, emmarcada dins d’un projecte museogràfic i didàctic sobre la construcció tècnica i el procés productiu. Disposa d’un pavelló de recepció de visitants, on es projecta un audiovisual sobre la siderúrgia saguntina. La restauració va rebre el Premi Unió Europea de Patrimoni.

Fitxa pràctica

Explora. Expo-museu de la ciutat d’Alcoi
C. Els Tints, s/n. Tel. 965 537 203.
Obert dimarts i dijous de 16 a 18.30 h;
dimecres i divendres de 10 a 14 h;
dissabte de 10.30 a 14 h i diumenges i festius d’11 a 14 h.
Entrada general: 1 €.

Centre d’interpretació del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja
Carretera Font Roja, s/n (al costat
del santuari). Alcoi. Tel. 965 337 620.

Museu Valencià del Joguet
Glorieta Nicolás Payá Jover, 1. Ibi.
Tel. 966 550 226. Obert de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 16 a 19 h;
diumenges i festius d’11 a 14 h.
Entrada general: 2 €.

Museu del Torró
Polígon Industrial Ciutat del Torró.
Carretera Busot, km 1. Xixona.
Tel. 965 610 712. Visites guiades amb degustació de productes.
Obert cada dia de mitjan juliol a desembre (entrada: 3 €).
Resta de l’any (entrada: 1,5 €)
Tancat diumenges i festius.

Museu del Calçat
Av. de Chapí 32. Elda. Tel. 965 383 021.
Dilluns a divendres de 10 a 14
i de 17 a 20 h. Dissabtes de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €.

Centre d’Art Bombas Gens
Av. de Burjassot, 54-56. València.
Tel. 963 463 856.
De dimecres a dissabte d’11 a 14 i de 16 a 20 h.
Diumenges i festius d’11 a 15 h.
Entrada gratuïta.

Forn Alt núm. 2. Port de Sagunt
Av. Hornos Altos. Sagunt.
Tel. 962 676 558.
Visites guiades de dilluns a diumenge de 9 a 19.30 h,
reservant amb almenys dos dies d’antelació (actualment les visites estan cancel·lades i no hi ha data prevista per a la represa).