Entre Ivrea i Torí fem un recorregut que ens sorprèn per l’abundància de mostres singulars d’arquitectura industrial. Hi descobrim el lloc on es va «escriure» un bocí d’història de la humanitat.
Text i fotos: Carme Escales, periodista
L’any 1911, a l’Exposició Universal de Torí, un prototip de màquina d’escriure es presentava per primer cop en públic. Havia estat fabricat a Ivrea, una petita ciutat a una hora amb cotxe de la capital del Piemont, Torí.
A Ivrea comença el nostre recorregut per la terra d’Olivetti, el nom que entraria a les nostres cases i despatxos d’empresa de tota Europa. L’empresari d’Ivrea Camillo Olivetti batejava l’any 1908 amb el seu nom de família la societat d’enginyeria Camillo Olivetti & C., per dissenyar, produir i comercialitzar màquines d’escriure. Aquell home havia sabut intuir que aquell aparell amb teclat que permetia fixar les lletres en un paper, com ho feia la impremta, però a escala individual, i que havia descobert en un viatge als Estats Units, també el podien fer a Ivrea. I va muntar la primera fàbrica de màquines d’escriure a Europa.
Barcelona va ser el primer lloc fora d’Itàlia on Olivetti va obrir una fàbrica. Allà on avui llegim Carrefour al terrat d’un dels edificis del centre comercial de Glòries, en el seu dia hi deia Olivetti. L’edifici de la companyia italiana roman tal qual.
Diferents models de màquines d’escriure del Lavoratorio Museo d’Ivrea.
Tornem a Ivrea per començar l’itinerari per l’univers Olivetti. Seguirem una ruta que ens durà a descobrir el gran desenvolupament industrial que la màquina d’escriure va significar per a la gent de tota la província de Torí. I comencem al laboratori i museu Tecnologic@mente. És a cinc minuts a peu, només, de l’estació de tren d’Ivrea. És el quilòmetre zero des del qual ens ajuden a repassar tota la història que precedeix els ordinadors. A dins, anirem veient des de la primera calculadora mecànica fins al primer ordinador de taula del món, anomenat Programma 101, que està exposat al MoMA de Nova York, passant pels diferents models de màquina d’escriure nascuts a Ivrea. Contemplant tots aquests ginys preliminars de la nostra intel·ligència artificial, comencem a situar-nos ja en la importància dels seus creadors, Camillo Olivetti i els enginyers que l’acompanyaren en aquesta aposta pel futur que va fer diana en la utilitat de la lletra impresa i l’aparell portàtil que ho feia possible.
El Laboratorio Museo Tecnologic@mente està gestionat per la Fondazione Natale Capellaro i per un grup de voluntaris, els Tecnologicamente Amici, que col·laboren amb totes les tasques diàries del museu. Enrico Capellaro és un d’aquests voluntaris. Antic empleat de la fàbrica Olivetti, viu amb molta passió l’acompanyament a les visites.
Enrico Capellaro, extreballador d’Olivetti i avui guia altruista del museu de l’empresa.
Pels carrers d’Ivrea
Després de la visita al laboratori i museu, ens dirigim al Visitor Centre Unesco Ivrea, que tenim tot just a dos minuts a peu. El conjunt d’edificis que es van executar entre els anys 1930 i 1960 sota la direcció d’Adriano Olivetti són Patrimoni de la Humanitat. El jurat va considerar que aquestes obres de desenvolupament industrial «ofereixen un exemple eminent d’un tipus de construcció arquitectònica o paisatgisme tecnològic que il·lustra un dels períodes de la història humana». En el centre de visites, a banda de proveir-nos d’informació sobre el que podem visitar pel nostre compte i també de manera guiada, podem programar visites a espais que formen part del reconeixement del Patrimoni Mundial, però que habitualment no són oberts al públic.
Sí que ho és, i a qualsevol moment del dia, l’experiència de passejar per un grapat de carrers on anirem trobant plafons informatius sobre els edificis que veiem. És el MaAM, el Museo a cielo aperto dell’Architettura Moderna di Ivrea, un museu a l’aire lliure que ens permet anar de construcció en construcció, adonant-nos del creixement que va tenir l’imperi Olivetti, des d’una primera fàbrica de maons vermells, coneguda com la Fabbrica dei Mattoni Rossi, fins a totes les ampliacions de construccions per a oficines i espais de producció, però també de serveis socials, que l’amo oferia, de manera innovadora i exemplar també, des del punt de vista de la responsabilitat social vers el territori i els seus treballadors, que van marcar també, i fins avui, una manera de fer empresa. Aquesta visió social d’Adriano Olivetti, fill del fundador, l’ha portat a ser reconegut com a capdavanter de l’arquitectura moderna i racionalista del segle XX.
Una arquitectura modèlica
L’artèria principal i més gran d’aquest itinerari d’uns dos quilòmetres és el carrer Jervis. Al número 11 comencem a conèixer aquesta modèlica arquitectura moderna olivettiana, la fàbrica dels maons vermells. Seguidament, al mateix carrer, però 16 números més endavant, trobem el centre de serveis socials. És on hi va haver la biblioteca, la infermeria i el servei de colònies, tot molt avançat a la seva època, quan era freqüent que la gent anés a treballar a la fàbrica, fessin el seu jornal i tornessin a casa. Adriano Olivetti no va concebre la fàbrica com un espai únicament de treball. Ell volia que els seus empleats, homes i dones, hi trobessin una segona llar, un espai on sentir-se còmodes i créixer personalment. Hi havia llar d’infants i cursos de formació per als empleats. Enrico Capellaro encara guarda alguns quaderns que feien servir per estudiar diferents matèries, que els anirien bé per enriquir la seva feina, però també per a la seva vida fora de la fàbrica. Adriano Olivetti va concebre l’espai fabril tenint al centre la persona.
La tercera parada en el recorregut és la llar d’infants. Ben a la vora de l’espai de treball de les mares, era el servei que permetia conciliar millor la vida familiar i laboral. Veurem el pati a l’aire lliure amb gronxadors, com són dissenyats encara avui molts espais infantils. Novament, Adriano Olivetti s’avançava al seu temps amb aquesta iniciativa.
L’itinerari ens porta per carrers veïns que parteixen o van a parar al principal, on hem sortit, Jervis, però tot és molt a prop. Tant la llar d’infants com els habitatges socials del Borgo Olivetti els trobem al carrer batejat amb el nom de Camilo Olivetti, el pare d’Adriano, iniciador de tota aquesta aventura que marcaria un camí, un destí i una manera de fer a Itàlia. L’habitatge a un preu raonable era imprescindible per a aquells que varen arribar de fora d’Ivrea per treballar a l’Olivetti, i per a ells Adriano va preveure cases populars amb tot el que necessitaven per viure confortablement a pocs metres de la fàbrica.
Trobem molt a prop també una central tèrmica per donar servei a tot el complex industrial, i ens serveix, com totes les altres construccions, per adonar-nos que Adriano Olivetti va comptar amb els millors arquitectes de l’època. Els va fer aprofitar la llum natural al màxim possible. I així, com veurem, tots ells tenen els finestrals com a element protagonista. Deixen entrar molta llum i, tenint en compte que molts dels veïns d’Ivrea que hi anaren a treballar eren agricultors, Olivetti va saber que agrairien trobar-se dins d’un espai que els permetria continuar veient el verd i el sol de l’exterior que els havia acompanyat sempre en les seves tasques a la terra.
L’any 2018 el nucli industrial d’Ivrea va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Tot això no impedeix, com veiem també al número 6 del recorregut, tornant al carrer Jervis, a l’edifici de l’antiga fusteria, que fossin, i són encara ara, edificis moderníssims, d’un disseny molt transgressor, alhora que ben funcional. Al carrer Monte Navale, una altra petita bifurcació des del carrer principal, veurem el centre d’estudis i recerca Olivetti, on avui es continua estudiant tot el que dona sentit al reconeixement del conjunt industrial d’Ivrea com a Patrimoni de la Humanitat, i, sobretot, a les lliçons que Camilo Olivetti, però sobretot el seu fill Adriano, varen deixar al món de l’empresa.
Hi ha la cantina i l’espai recreatiu, més cases per a treballadors —també per a les famílies nombroses— i unes altres per a directius, a més d’oficines on l’activitat d’Olivetti va perdurar fins a l’any 1955.
L’església, l’origen de tot
Fora de l’itinerari indicat, però a la mateixa àrea, hi ha l’església del convent de San Bernardino, del segle xiv, que Camilo Olivetti va comprar amb tot el conjunt religiós. A l’església, hi va fer el seu estudi, i és aquí on va concebre la primera màquina d’escriure. Adriano després va rehabilitar l’espai i el va dedicar a espais socials per als seus empleats.
Acabem el passeig pel món d’Olivetti creuant el riu Dora, per apropar-nos al centre neuràlgic d’Ivrea, on ens crida molt l’atenció un curiós edifici amb forma de màquina gegant d’escriure, també fet construir per Adriano Olivetti, amb l’objectiu de destinar-lo a hotel. Avui és un centre cultural amb un cinema i un auditori. Som a set minuts a peu de la plaça de l’Ajuntament, des d’on podem gaudir ja de tota la resta del dia al nucli antic d’aquesta bonica ciutat i passejar vora el riu.
L’ecomuseu de la Castanya
Amb la presència tan protagonista del riu Dora, que neix a la Vall d’Aosta i travessa Ivrea, sortim d’aquesta població amb la sensació d’haver estat ja ben a prop de la natura. Tot i així, val molt la pena acostar-nos a la petita vila de Nomaglio, a 20 minuts en cotxe, on entrem de ple a la vida al camp. A Nomaglio hi abunden els castanyers. L’any 1996, l’Ajuntament va decidir recuperar i posar en valor el que des de temps immemorials havia donat vida al poble: la producció de castanyes. Per donar-ho a conèixer van crear l’Ecomuseu de la Castanya, dedicat a la cultura d’aquest fruit. La visita consta de l’entrada a un antic molí hidràulic, encara en funcionament, que s’usava per moldre les castanyes per fer-ne farina. La visita es complementa amb una passejada a l’exterior, on podrem seguir les indicacions a l’aire lliure per veure arbres castanyers centenaris, antigues casetes on s’enretiraven les fulles i es guardaven les castanyes encara tancades a dins de l’eriçó per acabar de madurar, i el lloc on es deixaven assecar. A l’’octubre, Nomaglio celebra la Sagra della Castagna, moment en què podem participar en la recollida d’aquest fruit, el tast de productes elaborats amb la seva farina, i el mercat que ens el donarà a conèixer.
L’ecomuseu de la Castanya forma part de la xarxa museística de l’Amfiteatre Morenico d’Ivrea (AMI), un projecte que involucra diversos petits museus que, així, es promocionen conjuntament.
Torí i els seus museus
Després de gaudir dels tresors d’Ivrea, ens desplacem a la capital del Piemont, Torí, que és a tan sols 46 km. Hi ha molt bona comunicació amb tren (un trajecte d’uns 40 minuts, amb molt bona freqüència de pas). A banda de gaudir dels carrers, dels monuments i de l’ambient de la ciutat, aquí ens esperen dues bones visites des del punt de vista de la cultura tècnica i industrial: el Museo Nazionale dell’Automobile i el Museo del Cinema.
Monument a Camilo Olivetti, fundador de l’empresa, a Ivrea.
Al primer hi trobarem una mostra de 200 versions originals de cotxes d’una vuitantena de marques de tot el món. La seva evolució ens fa conscients de com aquest invent revolucionari va marcar la moda, la cultura i les relacions personals gràcies a la mobilitat autònoma. A més, l’any 2011 l’arquitecte Cino Zucchi va dur a terme una remodelació arquitectònica important de les façanes d’aquest museu, que va ser fundat el 1932, al mateix temps que l’escenògraf Francois Confino en reformava l’exposició, i tot plegat ha convertit el museu en una obra contemporània i futurista i que, sobretot, ha contribuït a destacar manera dinàmica i interactiva el panorama cultural italià.
Als qui els interessi el món apassionant de l’automobilisme aquest museu els entusiasmarà, però potser encara més descobrir un espai que no deixa indiferent ningú. Es tracta del Lingotto, un enorme edifici que avui acull un centre comercial, sales de cinema i de concerts i un hotel, però que en el passat (entre 1923 i 1982) era una fàbrica Fiat. El més extraordinari és que, sobre la teulada de l’edifici, la fàbrica hi tenia un circuit de proves. Avui, una passarel·la per a vianants permet observar els nous usos d’aquest immens espai, que integren, entre altres coses, una plataforma d’aterratge per a helicòpters i una pista per a patinatge de velocitat.
Finalment, el Museo Nazionale del Cinema de Torí guarda una de les col·leccions més preuades del món sobre la indústria del cinema: fotografies, registres sonors, màquines i documentació, amb una museografia molt atractiva i una molt bona oferta d’exposicions temporals. A banda de la visita al museu, pujar a la terrassa panoràmica, a 85 m d’altitud, permet gaudir d’una vista de la ciutat extraordinària.
Fitxa pràctica
IVREA
Lavoratorio Museo Tecnologic@mente
Via Giuseppe di Vittorio, 29, Ivrea.
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 13 h; dissabte i diumenge, de 10 a 13 h i de 15 a 18 h.
Visitor Centre Unesco Ivrea
Via Guglielmo Jervis 11 – 10015 Ivrea.
Horari: Del 16 d’octubre al 15 de març, divendres, dissabte, diumenge i festius, de 10 a 18 h, i dimarts, dimecres i dijous, només amb reserva prèvia. Del 16 de març al 15 d’octubre, de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 18 h. Els dilluns tot l’any es pot visitar amb reserva prèvia.
MaAM. Museu obert de l’arquitectura moderna olivetiana
Visita que es pot fer autònomament o bé amb servei de guia al llarg d’uns dos quilòmetres al voltant de la Via Jervis. Set estacions informatives en el decurs del recorregut il·lustren el disseny industrial i arquitectònic d’Olivetti. El recorregut ens convida a observar els següents punts d’interès:
- Fàbrica de maons vermells i oficines ICO. Corso Jervis, 11.
- Centre de serveis socials. Corso Jervis, 26.
- Llar d’infants. Via Camillo Olivetti, 34.
- Habitatges socials del Borgo Olivetti. Via Camillo Olivetti, 26-32.
- Central tèrmica. Via di Vittorio.
- Antiga fusteria. Corso Jervis, 30.
- Centre d’estudis i recerca Olivetti. Strada Monte Navale.
- Cantina i espai recreatiu. Strada Monte Navale.
- Edifici Sertec. Corso Jervis, 60.
- Cases UCCD Olivetti. Conjunt de 17 habitatges dels treballadors.
Església del convent de Sant Bernardino
Via Montenavale 6. Ivrea.
Horari: Cada dia de 8 a 12 h.
Unità Residenziale Est La Serra
Edifici amb forma de màquina d’escriure, al centre històric d’Ivrea.
Corso Botta 30, Ivrea.
Associazione Archivio Storico Olivetti
Via Miniere, 31 Ivrea.
Horari: Visites només amb reserva prèvia a l’email: segreteria@archiviostoricolivetti.it.
TORÍ
Museo Nazionale dell’Automobile
Corso Unità d’Italia 40, 10126, Torí.
Horari: Dilluns, de 10 a 14 h; de dimarts a diumenge, de 10 a 19 h.
Lingotto
Via Nizza, 250. Torí.
Museo Nazionale del Cinema
Via Montebello, 20. Torí.
Horari: Dilluns, dimecres, dijous i divendres, de 9 a 19 h. Dissabte, de 9 a 22 h. Dimarts, tancat.
NOMAGLIO
Ecomuseo della Castagna
Via del Mulino, 28. Nomaglio.