El PTV, el mític microcotxe que aquesta empresa manresana va dissenyar i produir als anys cinquanta, va tenir un recorregut curt, però avui el dúmper, el bolquet constructor, ha donat la volta al món.
Text: Redacció Eix | Fotos: Arxiu AUSA
Manresa, 1956. Quatre aficionats a l’automòbil es llancen a una aventura empresarial: fabricar microcotxes. Són Maurici Perramon, els germans Antoni i Guillem Tachó i Josep Vila. Les seves inicials van donar nom al seu primer utilitari comercial, el PTV.
Els germans Tachó, que tenien un petit taller de mecànica d’automòbils, procedien d’una família d’Alacant que havia emigrat a Catalunya a principis del segle XX a la recerca d’oportunitats. En Guillem, amb 16 anys, va anar a Barcelona per treballar a la fàbrica d’automòbils més prestigiosa del país, la Hispano Suïssa, i va treure molt profit de l’experiència. Va aprendre a fons l’ofici i a treballar amb plànols i en equip; ell va ser l’ànima del prototip de PTV.
De seguida, dos clients del taller dels Tachó van voler participar en aquell projecte. Eren Maurici Perramon, empresari del sector tèxtil, i Josep Vila, amic dels Tachó i un gran aficionat a la mecànica i als esports del motor. Els anys cinquanta és el temps del boom dels petits turismes utilitaris i, per fer front a la competència, el PTV es va començar a fabricar en sèrie amb el sistema de muntatge de peces dissenyades per la mateixa empresa, però fabricades per una xarxa de petits proveïdors. La ciutat de Manresa i la seva comarca, amb una llarga tradició industrial, els oferia tot un ventall d’indústries auxiliars, empreses especialitzades en gairebé tots els processos del metall: fosa, mecanització, torneria, estampat, xapa, etc. I també tapisseria, vidre, plàstics, pintura, pneumàtics… Amb l’aportació de tots aquests tallers, la fàbrica podia mantenir uns costos de funcionament relativament baixos i adaptar-se als canvis de producció amb agilitat.
Els tres fundadors, Josep Vila, Guillem Tachó i Maurici Perramon, supervisen els primers PTV fabricats en sèrie.
Tot i això, el PTV va tenir una vida curta, perquè va ser impossible competir amb les grans empreses de vehicles considerades d’interés nacional, com Fasa Renault a Valladolid, Citroën Hispania a Vigo i, molt especialment, la SEAT, a Barcelona, empresa amb participació estatal que a les portes dels anys seixanta va començar a fabricar el Seat 600 a gran escala i a un preu molt competitiu. Això va fer que desapareguessin les diverses iniciatives de microcotxes que estaven apareixent, entre les quals hi havia el PTV.
Del microcotxe al dúmper
Ara bé, l’empresa, constituïda el 1956 amb el nom d’Automóviles Utilitarios, SA (AUSA), es va saber reorientar. Els socis van estudiar noves possibilitats. Els anys seixanta eren els temps del desarrollismo i del boom de la construcció tant d’habitatges com d’obra pública, i van decidir abocar-se a la fabricació de maquinària lleugera per a la construcció. Els productes estrella van ser el dúmper —un bolquet tractor que facilitava el moviment de terra i runa—, i el carretó elevador de palets—el toro—. Ambdues màquines eren aleshores pràcticament desconegudes a Espanya.
L’èxit de la iniciativa va ser tan gran que ja a finals dels seixanta van iniciar l’expansió de l’empresa cap a l’exterior, amb l’obertura d’una filial a Perpinyà i l’exportació dels famosos dúmpers AUSA a bona part del món, al mateix temps que la fàbrica manresana quedava petita i es traslladava, l’any 1973, a la nova seu als afores de la ciutat, a l’anomenada zona del Guix. A les noves instal·lacions, ja als anys vuitanta, van poder anar més enllà de la producció en cadena que havien emprès amb el PTV, i aplicar el concepte de línia de muntatge, on el bastidor es va desplaçant al llarg de les diferents fases fins que s’acaba el producte final.
El dúmper 1000D, el primer de 4 rodes, equipat amb motor Díter de gasoil.
En el temps de la crisi del petroli i la crisi econòmica que va afectar de ple la construcció, el mercat principal d’AUSA, a partir de mitjan anys vuitanta, l’empresa va créixer gradualment, amb els repunts proporcionats per als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Internacional de Sevilla el 1992. A més, la integració d’Espanya al mercat europeu va facilitar el camí de la internacionalització que AUSA havia començat anys abans.
Els anys noranta van ser els de l’entrada de capital extern i la professionalització de la gestió, mantenint-ne la propietat familiar. Durant aquesta dècada també es va començar a aplicar un nou sistema de producció més eficient i capaç de rebaixar costos, la lean production. A més, es va introduir el concepte d’enginyeria de producte gràcies als avenços de la informàtica —programes CAD i disseny tridimensional—. Naixia, en aquest temps, una nova seu d’AUSA a la Xina, i més endavant les filials a Alemanya i els Estats Units.
Les primeres dècades del segle XXI han estat els de la internacionalització i inversions en innovació i sostenibilitat. Pel que fa als productes, s’ha ampliat i modernitzat el catàleg de dúmpers i carretons, i s’hi ha sumat una línia de manipuladors telescòpics. A finals del 2022, l’empresa va llançar al mercat una nova gamma de vehicles elèctrics.
L’aventura iniciada per les famílies Perramon, Tachó i Vila en aquell petit taller durant la dècada dels seixanta queda lluny de la gran empresa que és avui AUSA, però no ha perdut el caràcter familiar que recorda amb orgull l’entusiasme per aquell microcotxe.
La nova generació de carretons incorpora la tecnologia més avançada.
AUSA en dades
- Exportació: 70% de la producció fora del mercat ibèric.
- Personal: 351 treballadors.
- Filials: 6 (Madrid, França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units i Xina)
- Capacitat de producció: +12.000 vehicles anuals