Un projecte del MNACTEC revalora el patrimoni metàl·lic construït al nostre país en el centenari del traspàs del cèlebre enginyer francès. Alguns d’aquests elements porten la seva firma.
Text: Lluïsa Amenós, doctora en història i tècnica de patrimoni cultural. Coordina el Pla de patrimonialització dels ponts de ferro.
Els països pioners en el procés d’industrialització de les societats occidentals, com ara Anglaterra, França o els Estats Units, exhibeixen amb orgull el patrimoni associat a la indústria siderúrgica com a símbol de progrés. Monuments icònics de l’arquitectura del ferro, com el pont de Brooklyn a Nova York, el pont de Westminster o Hungerford a Londres, o la Torre Eiffel a París han esdevingut veritables símbols d’identitat nacional.
La valorització social d’aquest tipus de patrimoni ha generat al seu redós una potent infraestructura turística que ha contribuït a impulsar la recerca acadèmica i a transmetre els valors de la cultura científica, tècnica i industrial.
Catalunya no conserva cap monument icònic comparable a tots aquests que hem citat, però sí que preserva un notable llegat patrimonial que palesa el seu passat siderúrgic —les famoses fargues preindustrials— i el paper que tingué en el procés d’industrialització de la societat catalana i espanyola.
Conscient d’aquesta realitat, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha iniciat un projecte de recerca, conservació i dinamització d’aquest llegat cultural, que es manifesta principalment—però no exclusivament—en forma de patrimoni metàl·lic construït. Estacions de ferrocarril, mercats i ponts en són els testimonis més rellevants, si bé són aquests darrers els que millor simbolitzen els avenços tecnològics operats els darrers dos segles en el camp de la metal·lúrgia i de l’enginyeria civil.
Els ponts de ferro, enginyeria monumental
Catalunya custodia un notable conjunt patrimonial relacionat amb l’arquitectura i l’enginyeria del ferro que no té equivalent a la península Ibèrica. Inclou construccions pioneres, com l’umbracle i l’hivernacle del parc de la Ciutadella; els mercats del Born, de Sant Antoni i de la Boqueria; les cobertes de les estacions del Nord i de França, i una colla de ponts de ferro bastits per la companyia Eiffel & Cia, La Maquinista Terrestre i Marítima i Torras, Herrería y Construcciones. Moltes de les innovacions tecnològiques en l’àmbit de la metal·lúrgia i de la construcció civil foren introduïdes majoritàriament per professionals i companyies estrangeres, procedents principalment d’Anglaterra, França i Alemanya. Però la vitalitat del teixit industrial, empresarial i professional català propicià el naixement d’una indústria local capaç d’assumir els mateixos reptes que la forana.
Malgrat que alguns d’aquests elements estan catalogats com a Béns Culturals d’Interès Nacional, la realitat és que la societat no els valora al mateix nivell que les tipologies arquitectòniques equivalents construïdes amb pedra (ponts medievals, llotges, porxades d’antics mercats, etc.).
D’altra banda, les companyies ferroviàries propietàries d’aquestes grans infraestructures esgrimeixen raons de seguretat per substituir els antics ponts de ferro, que consideren obsolets des d’un punt de vista funcional, per les noves estructures adaptades a les necessitats actuals.
Davant d’aquesta realitat, el MNACTEC planteja un pla de patrimonialització que asseguri la pervivència dels ponts singulars i «d’autor», com els construïts per la casa Eiffel o per empreses catalanes pioneres durant els primers anys de la industrialització.
L’activitat d’Eiffel a Catalunya
El 27 de desembre de 1923 expirava a París el cèlebre enginyer francès Gustave Eiffel. Especialitzat en la construcció de grans infraestructures de ferro, fundà una de les companyies d’enginyeria civil més importants del segle XIX i inicis del XX: G. Eiffel et Cie., constructeurs.
La casa Eiffel fou responsable de la construcció de nombrosos i monumentals ponts de ferro emplaçats en diversos països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. I també, com veurem, a casa nostra. Per aquest motiu, coincidint amb el centenari del seu traspàs, el MNACTEC vol posar en valor la figura i l’obra del reconegut enginyer mitjançant un estudi global que analitzi la seva activitat a Catalunya, així com la influència que va exercir en l’enginyeria catalana i en la construcció de grans infraestructures de ferro i acer associades a la xarxa de transport terrestre.
Placa del pont de ferro
a la riera d’Aubí
(Palamós). Font: Miriam Benitez.
La relació d’Eiffel amb Catalunya es remunta com a mínim a l’any 1870, quan construí el primer pont de ferro de Sobrànigues, i es perllonga fins a l’Exposició Universal que va tenir lloc a Barcelona l’any 1888, quan l’enginyeria Eiffel & Cia va dirigir la instal·lació d’un dels seus cèlebres ponts portatifs al recinte del parc de la Ciutadella. Es tractava d’un model novetós de pont portàtil capaç de salvar espais de diferents llargàries amb els menors elements possibles, que assegurava la rapidesa i simplicitat de muntatge i al mateix temps els feia molt econòmics.
La petja d’Eiffel al nostre país ha deixat nombrosos testimonis escrits, gràfics i bibliogràfics, els quals contribuiran a completar la visió parcial i fraccionada transmesa per la historiografia: a tall d’exemple, es desconeixen certes particularitats dels projectes, els detalls constructius i estructurals, el model de producció i muntatge de la companyia fora del territori francès, l’aprovisionament de les primeres matèries, la comercialització de productes i serveis, així com les relacions professionals amb les institucions, els professionals i les indústries locals. Cal, doncs, seguir investigant per donar resposta a aquestes i altres preguntes.
Els ponts d’Eiffel
Els primers ponts metàl·lics de la península foren bastits a mitjan segle XIX per salvar les irregularitats orogràfiques de la xarxa ferroviària acabada de néixer. La companyia G. Eiffel et Cie., constructeurs, alçà els ponts de la línia fèrria de Barcelona- Girona-Portbou emplaçats sobre els rius Onyar a Girona (1876), Ter a Flaçà, Fluvià, a prop de Sant Miquel, Manol a Vilamalla, la Muga entre Figueres i Peralada, i la riera de Llansà. També fou obra seva el viaducte de Colera, una de les infraestructures ferroviàries més imponents de la Catalunya vuitcentista. Malauradament, les armadures d’aquests ponts foren substituïdes a la dècada de 1920 per unes de doble via fabricades per La Maquinista Terrestre y Marítima, per bé que es coneixen a través de testimonis fotogràfics.
La companyia Eiffel bastí tres palanques metàl·liques a Girona que encara es conserven: el pont de la Infanta o del carrer Cerverí (1876) —traslladat a la riera Bullidors—, l’emblemàtic pont de les Peixateries Velles (1877), i el pont del Rellotge o de la Devesa (1878), instal·lat actualment sobre la riera d’Aubí, a Palamós.
L’any 1888, en el marc de l’Exposició Universal de Barcelona, la casa Eiffel instal·là un pont de ferro sobre el llac del parc de la Ciutadella. Adquirit l’any següent per l’Ajuntament, es tractava d’un nou tipus de pont portàtil patentat per Gustave Eiffel que resultava força més econòmic i ràpid de muntar.
En un article titulat «Puentes portátiles de acero», la Gaceta de los Caminos de Hierro del 20 de juliol de 1884 explicava que l’objectiu de la casa Eiffel era «conseguir un puente fácil de montar, de mucha resistencia y que reuniera la condición de que utilizara los menos tipos de elementos posibles».
El patrimoni català relacionat amb l’arquitectura i l’enginyeria del ferro no té equivalent a la península.
El pla d’actuació de l’arquitectura del ferro
El 27 de desembre d’aquest any 2023 es compleixen 100 anys del traspàs de Gustave Eiffel, una efemèride rellevant que dona el tret de sortida a un projecte que comença amb l’estudi i la catalogació dels diferents ponts metàl·lics bastits per la companyia Eiffel & Cie a casa nostra.
El projecte s’inscriu dins el pla d’actuació de l’arquitectura del ferro, impulsat pel MNACTEC, que es preveu desenvolupar en dues fases: una primera, centrada en la recerca i catalogació dels ponts de ferro, i la segona en la patrimonialització i posada en valor. Partint d’una concepció pluridisciplinària, el projecte aposta per abordar aspectes històrics, arquitectònics, estructurals i tecnològics d’aquests elements, donant veu als diversos agents implicats en l’estudi d’aquest àmbit.
El projecte assegura la pervivència dels ponts singulars i «d’autor», com els de la casa Eiffel o d’empreses catalanes.
La fase de recerca comprèn l’anàlisi de les fonts històriques—documentació escrita i gràfica, bibliografia i filmografia antiga…— i la catalogació dels ponts conservats, incloent-hi l’estudi estructural i la caracterització del metall. Un dels objectius que es persegueixen amb aquestes actuacions és aprofundir en el coneixement de les armadures i comparar les fabricades per Eiffel amb aquelles bastides per les constructores i ferreries catalanes—Ferreria del Carme, Ferreria de Sant Josep, La Maquinista Terrestre i Marítima, Torras, Herrería y Construcciones, etc.
L’equip de treball, coordinat pel MNACTEC, inclou:
- Una historiadora, que se centrarà a ordenar i estudiar les nombroses fonts històriques localitzades durant la campanya 2022.
- Enginyers d’estructures (construcció civil), que abordaran l’estudi estructural dels ponts.
- Enginyers metal·lúrgics, que permetran analitzar els procediments i la tecnologia metal·lúrgica
- I restauradors, que focalitzaran l’atenció en la problemàtica de la conservació del metall, partint de les fonts històriques exhumades.
Pel que fa a la patrimonialització, el pla formula diverses accions encaminades a posar en valor el patrimoni industrial construït en ferro amb l’objectiu de transmetre a la ciutadania el paper capdavanter de l’enginyeria i els avenços tecnològics operats a redós de la indústria siderúrgica. En concret, es proposa:
- Impulsar la patrimonialització de ponts singulars mitjançant la instal·lació d’elements d’interpretació museogràfica i la dignificació de l’entorn.
- Crear itineraris o rutes patrimonials, recursos digitals i audiovisuals, i exposicions itinerants destinades a complementar les actuacions in situ.
- Concebre programacions divulgatives adreçades tant al gran públic com als professionals especialitzats (seminaris, jornades, conferències…), i promoure l’acció pedagògica entorn de l’arquitectura del ferro mitjançant la producció de tallers educatius.
El pla també pretén establir criteris en l’àmbit de la conservació i la restauració dels monuments de ferro i acer per tal d’evitar actuacions poc curoses, com ara l’eliminació de revestiments pictòrics, la substitució de cargols, femelles o reblons originals, l’ús de soldadures extemporànies… L’objectiu principal és donar resposta a les necessitats dels professionals que actuen sobre el patrimoni construït, prenent com a referent la tasca duta a terme en altres països amb més tradició en aquests temes (Canadà, Anglaterra, França…).
Tot i que la majoria de ponts bastits per la casa Eiffel ja han desaparegut, el projecte del MNACTEC preveu catalogar l’obra conservada i implementar un seguit d’actuacions patrimonials encaminades a posar-la en valor i a divulgar els valors científics i tecnològics inherents a aquest patrimoni.
Per saber-ne més:
Eiffel, Gustave. Nouveaux ponts portatifs économiques. Système Eiffel Breveté S.G.D.G. París: Imprimerie Paul Dupond, 1895.
Bosch, Francesc Xavier. Els ponts de ferro de Girona, Ajuntament de Girona, 1986.
García Mateo, José Luis (dir.). Inventario de puentes ferroviarios de España, Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Madrid: Ediciones Doce Calles, 2004.
Lacuesta, Raquel; González, Antoni, i González, Xavier. Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008.
Alberch, Ramon. Girona. Històries, curiositats i misteris. Barcelona: Viena Edicions, 2013.