Amb seu a Igualada des dels seus inicis, la marca, a punt de complir 75 anys, segueix la tradició catalana de les empreses familiars.
Text: Redacció Eix | Fotos Punto Blanco
Imatge destacada: Instal·lacions de la secció de teixit en una imatge de Francesc Català-Roca dels anys seixanta. Arxiu Punto Blanco / Català-Roca
Data: Novembre de 2022
Samarretes amb cinta i llacet de sedalina, faldellins (allò que en castellà en diuen refajos) i mitges de seda amb les marques de noms tan suggeridors com Fanny i Gala: aquests eren els productes estrella que es fabricaven, a principis del segle XX, a la fàbrica que hom coneixia com cal Barraqueta, al carrer de Sant Magí d’Igualada.
En aquell temps la capital de l’Anoia era un important centre industrial, fonamentalment dedicat a l’activitat tèxtil i a l’adob de les pells, i aquest petit taller era un més d’entre molts altres. Equipat amb tricotoses, a cal Barraqueta es treballava el gènere de punt amb cotó, llana, seda i, posteriorment, també niló, un material revolucionari perquè feia les mitges molt més resistents.
Aquests van ser els antecedents d’Industrias Valls, l’empresa que sorgeix el 1948, quan dos descendents d’aquell llinatge de tradició tèxtil, els germans Pere i Manuel Valls, creen la marca de mitjons Punto Blanco.
Diuen que, de molt jovenet, en Manuel tenia costum, a la sortida dels Escolapis, de fer una ullada a la fàbrica des del capdamunt de l’escala on hi havia les oficines, i que, en veure’l, els treballadors deixaven immediatament la xerrameca i tornaven a la feina. La vocació, doncs, era molt clara. I, amb aquesta empenta, l’empresa va créixer molt ràpidament: la vella Barraqueta va quedar petita, de manera que el 1956 es van edificar les instal·lacions que coneixem avui: una obra racionalista de l’arquitecte Robert Terradas, innovador en aquell moment, que contraposa volums horitzontals i verticals, amb la característica coberta de dents de serra. Un conjunt d’edificis que respon a un programa de fabricació específic, amb àmplies sales de màquines i magatzems.
L’aposta per la tecnologia
Des dels inicis de la societat, els germans fundadors van donar molta importància a la innovació tant pel que fa la maquinària com a la matèria primera. D’entrada, van viatjar a Colòmbia, d’on van tornar amb idees renovades per iniciar l’empresa. Manuel, home de perfil eminentment tècnic, de seguida va incorporar màquines de darrera generació, que va modificar per adaptar-les a la seva producció específica. En la dècada de 1950, els mitjons Punto Blanco ja s’exportaven a diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia. I en els anys seixanta, van adoptar processos de control de qualitat desenvolupats per l’exèrcit dels Estats Units. L’any 1966, quan l’empresa consumia 100 milions de metres de fil cada dia, va ser considerada una de les més modernes d’Europa gràcies al seu parc de màquines, l’ús d’un ordinador electrònic i els seus sistemes de producció, control de qualitat i organització.
Si les tècniques de tissatge i confecció altament tecnificades i amb controls de qualitat molt exigents van ser clau des dels inicis de Punto Blanco, també ho són les matèries primeres: avui, fan servir cotó egipci, llana australiana, angora, moher, fibres tecnològiques, bambú…
El 1996, a més dels mitjons —el producte bandera des dels inicis de l’empresa—, la producció es va ampliar a la confecció de pijames, roba de bany i roba interior. Així, Punto Blanco, que està a punt de celebrar els 75 anys, conserva la seva tradició contínua en el sector tèxtil, encara que a anys llum, això sí, d’aquells refajos dels inicis.
L’evolució gràfica
L’empresa va apostar per la publicitat des dels inicis, amb la col·laboració de publicistes de renom. I aquest ús constant dels anuncis en premsa fa que amb Punto Blanco es pugui traçar una línia gràfica dels estils publicitaris de la segona meitat del segle XX.
Així, podem copsar que els anuncis en blanc i negre dels anys cinquanta proporcionaven molta informació tècnica del producte, dels materials i de les prestacions i qualitats. Posteriorment, la profusió de dades disminueix i s’opta pel grafisme i el color, amb missatges enginyosos que s’identificaven amb la marca i la feien fàcil de recordar. Actualment, el cos, tant d’homes com de dones, ha pres el protagonisme absolut en la publicitat de la roba interior.