A mitjan segle XIX la conca del Ter va viure la transformació d’una comunitat rural a una societat notablement industrial. En aquest procés, el riu va ser el gran motor.

Text César Barba, periodista especialitzat en viatges
Data: Juny de 2021

La industrialització és un dels processos històrics que han definit amb més força la personalitat de la Catalunya contemporània. En el marc d’aquesta transició, els avantatges de l’energia hidràulica van tenir un paper fonamental, ja que van estimular la localització de fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat. Entre els anys 1841 i 1848, la demanda creixent d’aigua per a usos industrials va fer que l’antiga séquia del molí de Dalt de Manlleu es transformés en el primer canal industrial de Catalunya. Així, gràcies a la força de l’aigua, les poblacions de la conca del Ter com Manlleu, Roda de Ter, Sant Hipòlit i Torelló van prendre el relleu als antics centres manufacturers de la comarca, com eren Vic o Centelles, que pel fet de no disposar d’energia hidràulica van patir un inevitable procés d’alentiment industrial fins a la generalització de l’energia elèctrica, a principis del segle XX.

El canal, artèria industrial

El canal industrial de Manlleu neix uns metres aigües amunt del pont del tren la ciutat i desguassa a l’altura de la fàbrica de Can Sanglas. Es distingeixen dos trams ben diferenciats: el primer, el superior, de 900 m, va ser l’origen de l’actual canal industrial, on es van instal·lar l’any 1841 les tres primeres indústries cotoneres de Manlleu, conegudes com les Tres Fàbriques. El segon, el canal inferior, de 1.000 m, acaba a Can Sanglas i va ser construït a partir de l’any 1848. Al llarg de la seva façana fluvial, el canal va arribar a acollir set fàbriques tèxtils i un molí fariner, a més del conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar l’aigua, que inclou comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors i desguassos, entre altres elements. La desaparició del tèxtil contrasta avui amb l’incipient procés de rehabilitació i d’integració al paisatge urbà del passeig del Ter de Manlleu.

colònia Rusiñol

La colònia Rusiñol, antic complex tèxtil a Manlleu. Font: César Barba

Una bona manera de començar a conèixer la història industrial d’aquest riu, i també la seva biodiversitat, és la visita al Museu del Ter de Manlleu. Ubicat al costat del riu, a l’antiga fàbrica de Can Sanglas situada al passeig del Ter, compta amb un espai dinàmic que ofereix 1.500 m2 d’exposicions permanents i temporals i un gran nombre d’activitats. A les exposicions permanents es poden visitar dos espais de producció d’energia hidràulica encara en funcionament, una turbina Francis restaurada per generar electricitat i una turbina Fontaine del 1860, un dels primers motors hidràulics instal·lats al Ter. També es pot conèixer el procés de fabricació del fil de cotó i les principals màquines utilitzades en la seva producció. La primera planta està dedicada a la societat industrial, i la segona és tota ella un museu de ciències naturals, amb un recorregut pels paisatges, el patrimoni natural i els aspectes socials i ambientals dels rius mediterranis, amb una mirada especial al Ter, i inclou un aquari amb espècies de peixos pròpies d’aquest curs fluvial. I és que el Museu del Ter també acull el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

El Poblat ibèric de l’Esquerda

Podem aprofitar la visita a la fàbrica La Blava, a Roda de Ter, per conèixer molt de prop un dels poblats ibèrics i medievals més importants de Catalunya. Situat sobre un meandre elevat del riu Ter, en un indret estratègic per a la defensa i el control del territori, el poblat ibèric de l’Esquerda conté restes de diversos períodes històrics, des del segle X aC fins al segle XIV de la nostra era. Conserva evidències de més de 2.500 anys d’història, des del bronze final, el món ibèric, els visigots i tot el període alt i baix medieval, fins a l’abandonament definitiu l’any 1314. El jaciment disposa de tres apartats de funcionament: l’assentament pertanyent en origen a la tribu dels ausetans; el taller laboratori, amb els camps experimentals, i el Museu Arqueològic, on es mostren algunes de les peces més significatives trobades al llarg de les campanyes d’excavació. L’Esquerda forma part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Les colònies del Ter

Un cop fet aquest entretingut repàs de la vitalitat industrial del Ter mitjà i la biodiversitat dels rius mediterranis, comprovarem sobre el terreny el singular procés d’industrialització d’aquest racó de la Catalunya interior. Per això visitarem dos bons exemples del fenomen de les colònies industrials del Ter: la colònia de Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló, i la colònia Rusiñol, a Manlleu. Podem aprofitar les visites guiades que organitza el Museu del Ter o bé anar-hi pel nostre compte.

canal del Ter

El Canal del Ter, al seu pas per Manlleu. Font: César Barba

Seguint des de Manlleu la C-17 en direcció a Ripoll uns 12 km, fins a la sortida 77, arribem a la colònia de Borgonyà. Es tracta de la colònia tèxtil més important de tota la conca del riu Ter i té la particularitat de ser de les poques que continuen vives, amb les cases habitades i fàbriques en funcionament (amb altres usos), a més d’haver conservat fins avui gran part del patrimoni històric.

La colònia de Borgonyà va ser fundada l’any 1895 per l’empresa escocesa J&P Coats, formada per aquesta família original de la ciutat escocesa de Paisley, propera a Glasgow, i altra important nissaga industrial, els Clark, inventors del fil de cosir de cotó. Això explica l’estructura i el model britànic del conjunt de la colònia, amb habitatges per als treballadors i tota mena de serveis: escoles, economat, casa bressol per als infants, església, teatre i cafè, zona esportiva, assistència mèdica i farmacèutica, estació de ferrocarril, etc. Entre els elements de visita imprescindible destaquen la gran xemeneia, la funció de la qual era extreure els fums de la sala de calderes (que disposa d’una façana ben original); la Nau 1, el primer edifici construït a la colònia Borgonyà, que va començar a funcionar el 1895; al costat, la Casa del Metge, on els treballadors de la colònia rebien assistència mèdica gratuïta, així com els habitatges dels treballadors, reunits al voltant d’un grapat de carrers de noms ben eloqüents (Paisley, Escòcia, Coats, Fabra i Borgonyà), conservats gairebé intactes, només adaptant-se a les necessitats de la vida moderna.

Tornem cap a Manlleu per la C-17 i prenem ara la sortida 69. Abans d’arribar al nucli urbà trobem a la dreta la colònia Rusiñol, que remunta els seus orígens a l’any 1845, quan Josep Dulcet i Remisa va obtenir els drets d’aigua per tal d’engegar la fàbrica, coneguda llavors com a Can Remisa. Cap al 1880 el conjunt va passar a mans de la família Rusiñol, que el va convertir en la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol. En morir l’avi Rusiñol, l’empresa va passar als nets, Santiago, Albert i Josep Maria —el primer esdevindria un dels artistes més destacats de Catalunya. A la colònia, a més de la fàbrica, hi havia escola, economat, església, magatzems, cotxeres i els habitatges dels obrers, dels directius i la torre de l’amo, el Cau Faluga, una veritable joia arquitectònica construïda per la família Rusiñol la dècada de 1880. Després d’anar perdent tots els habitants (hi havien viscut fins a una seixantena de persones) la fàbrica va canviar de propietaris i l’activitat va anar minvant. La restauració del Cau Faluga, al 2011, per convertir- lo en restaurant, ha significat una nova empenta i la recuperació d’un dels edificis més destacats del patrimoni industrial del Ter.

colònia Borgonyà

Habitatges obrers a la colònia Borgonyà. Font: Fons Museu del Ter

Una empresària il·lustre

Seguim ara el curs del riu fins a Roda de Ter, on prenem el passeig del Ter fins que, passat el pont Vell, arribem a La Blava, l’antiga fàbrica tèxtil Tecla Sala e Hijos, construïda els primers anys del segle XX. Encapçalada per una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya, segons el Diccionari Biogràfic de Dones, l’empresària Tecla Sala i Miralpeix, esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, i serà capdavantera en la producció de filats.

La fàbrica està formada per dues naus paral·leles al riu, amb torres quadriculades als extrems i teulades originals que confereixen al conjunt una fesomia original. Malgrat l’estat de conservació en què es troba, és un edifici emblemàtic per a Roda de Ter, perquè aquesta fàbrica ha donat feina a diverses generacions d’homes i dones del poble. Però també perquè hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent durant gairebé 30 anys, la qual cosa li va servir d’inspiració per al llibre de poemes titulat La Fàbrica, publicat el 1972. Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer, en aquest poemari Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats.


Fitxa pràctica

Museu del Ter
Adreça: Pl. de les Dones del Ter, 1. Manlleu.
Tel. 938 515 176.
Horari: A l’hivern, de dimarts a diumenge i festius de 10 a 14 h.
A l’estiu, de dimarts a divendres d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.
Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.
Preu: Entrada general, 4 €.

Colònia Borgonyà
Adreça: Borgonyà, al terme de Sant Vicenç de Torelló. Sortida 77 de la C-17.
Horari: Visites guiades organitzades pel Museu del Ter, cada tercer diumenge de mes a les 11 h.
Preu: Entrada lliure.
Visita guiada, 5,5 €
Per raó de la Covid-19 consulteu al museu les condicions de l’activitat.

Colònia Rusiñol
Adreça: Ctra. de Manlleu a la Gleva, km 21. Manlleu.
Tel. 938 515 176 (visites i activitats),
645 151 212 (restaurant Can Rusiñol).
Preu: Entrada lliure.

Tecla Sala La Blava
Adreça: C. Costa de Ter, 17. Roda de Ter.
Tel. 938 500 075.
Preu: Entrada lliure (visita exterior).

Poblat ibèric de l’Esquerda
Adreça: Av. Pere Baurier, s/n, Roda de Ter.
Tel. 938 540 271
Horari: Dimarts a divendres de 10 a 14 h, dimarts de 17 a 19 h (de l’1 d’abril a l’1 de novembre); dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 13.30 h.
Visites comentades per a grups.
Preu: Entrafa general, 3,5 €.