Amb més de 130 anys d’història, Torras és una de les empreses xocolateres més antigues del país. La presència de la seva imatge al carrer, en forma de rètols i gronxadors, la fan una marca entranyable per a diverses generacions.
Text Redacció / Fotos Xocolates Torras
Data: Juny de 2021
Els orígens de les empreses Torras es remunten al 1819, quan Melcior Torras Farrés arrenda un molí paperer a Banyoles conegut com el Molí d’en Perpinyà. Pocs anys més tard, i un cop reedificat de nou, se’l coneixerà com el Molí Nou. El negoci passa de pares a fills fins que arriba a mans de Dolors Torras Rovira, besneta de Melcior. Amb el seu marit, Martirià Morgat, creen, a finals del 1871, la societat mercantil Torras i Morgat, dedicada a la fabricació de paper de fumar; en paral·lel la Dolors va engegar, el 1890, un nou negoci: la fabricació de xocolata, en dues sales de la mateixa fàbrica paperera. Adopta com a marca comercial la mateixa que tenia registrada per al paper, Tres Torras.
Poc abans de morir, al 1913, la Dolors Torras va deixar en herència els dos negocis al seu afillat, Melcior Barceló, fill del seu segon marit. No va ser una bona idea, perquè aquest, en poc temps, va dilapidar la fortuna de la família, va tancar la fàbrica de paper i va arrendar la de xocolates.
Aquesta darrera va arribar a mans de la família Costa, també de Banyoles. El 1959 els Costa creen Chocolates Torras S.A, tot just unany després de donar de baixa els dos molins que encara tenien en funcionament. Tot plegat va coincidir amb una època de creixement que va possibilitar que, al 1973, la fàbrica es traslladés de Banyoles a uns nous terrenys al municipi veí de Cornellà de Terri. Al 1992, i ja en plena decadència de l’empresa, que no havia sabut adaptar-se a les necessitats del mercat, passa a mans dels actuals propietaris, una família de Mataró provinent del sector tèxtil, que han donat una nova empenta al negoci apostant per productes innovadors (Xocolates Torras ha estat la primera empresa de xocolata, a escala mundial, a presentar una xocolata orgànica, sense sucre i sense gluten) i per obrir-se als mercats internacionals.
Entre les dècades de 1950 i 1970, Xocolates Torras va produir uns àlbums de cromos que es van fer molt populars: batalles històriques, països del món, personatges il·lustres, papallones… Font: Jaume Perarnau
Actualment, Xocolates Torras manté alguns productes tradicionals, com ara la xocolata a la tassa i la cobertura negra amb 70 % de cacau, però s’ha convertit en un referent europeu en la fabricació de xocolates sense sucre, amb una gamma amb més de 30 sabors diferents, alguns de tan originals com la xocolata amb baies de goji o la xocolata amb algues i flor de sal negra. També produeix xocolates orgàniques, amb una aposta ferma per l’originalitat, utilitzant ingredients del tot nous en el sector, com ara el gengibre, el sèsam torrat, el pol·len, la maca o l’oli d’oliva.
El maletí del venedor Torras
La marca Torras ha destacat des de ben aviat per l’àmplia varietat de xocolates, i per això els seus comercials anaven ben equipats amb un maletí que desplegava tots els seus productes. Els envoltoris i etiquetes de la xocolata sovint eren profusament il·lustrades; avui són objecte de col·leccionisme.
Xocolates Torras en dades
- Superfície: 4.000 metres quadrats
- Facturació: 12 M euros
- Exportació: 50+ països
- Exportació: 45 % facturació
Xocolates Torras als carrers
A finals dels anys 1950, i fins ben entrada la dècada de 1970, Xocolates Torras va omplir el país amb el seu logotip inconfusible. Es tractava d’una campanya publicitària innovadora que incorporava anuncis a tocar de les carreteres: cartells, anuncis amb plafons de rajoles ceràmiques a façanes i parets de masies estratègicament situades, i planxes metàl·liques a l’exterior dels establiments comercials.
Elements inventariats al projecte Museu al carrer
El més emblemàtic i entranyable, però, van ser els gronxadors i les atraccions metàl·liques per a la mainada. Va ser una intensa i creativa campanya publicitària que va convertir aquells elements en icones paisatgístiques i d’un alt valor patrimonial. El projecte Museu al carrer, impulsat pel MNACTEC, recull alguns dels elements que es conserven d’aquella campanya.